Leontyne Price
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Mary Violet Leontyne Price  10 febrer 1927 (97 anys)Laurel (Mississipi) | ||
| Grup ètnic | Afroamericans | ||
| Formació | Juilliard School Universitat Estatal Central | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Nova York | ||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Activitat | 1952 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Òpera i música popular | ||
| Veu | Soprano | ||
| Segell discogràfic | RCA Victor | ||
| Família | |||
| Cònjuge | William Warfield (1952–1973), divorci | ||
| Premis | |||
| |||
          
| |||
_by_Jack_Mitchell.jpg)
Mary Violet Leontyne Price (Laurel, Mississipi, 10 de febrer de 1927) és una soprano estatunidenca, reconeguda per la seva interpretació dels rols verdians, especialment el d'Aïda, que va fer seu durant el període de postguerra.[1]
El seu origen
[modifica]Price va néixer en un barri de negres a Laurel, Mississipi.[2][3] El seu pare treballava en una serradora i la seva mare a casa. Van reconèixer el seu talent quan era jove i van canviar el fonògraf de la família per un petit piano que Leontyne va utilitzar des de molt jove. La família Chisholms, blancs, molt influents a Laurel, van percebre el seu talent i la van animar a continuar els seus estudis i a participar en recitals que donaven a casa. Price va estudiar a la Universitat Central de l'Estat, Wilberforce, Ohio, ajudada per una beca. Va iniciar la carrera d'educació musical, i va acabar la de cant. Amb l'ajuda de la família Chisholms i el professor Paul Robeson, va aconseguir una beca per continuar els seus estudis a la Juilliard School.
Mentre era a Juilliard, Price va cantar el paper de Bess a l'obra Porgy and Bess de George Gershwin, i durant una gira per Europa va conèixer el seu futur espòs, William Warfield, que cantava el paper de Porgy. Es divorciarien el 1972.
Debut operístic
[modifica]El 1955, Price va ser contractada per cantar en un programa de televisió de l'NBC el paper de Tosca. Aquesta notícia no va ser ben rebuda pel públic, que va cancel·lar molts abonaments. Tanmateix, la transmissió va acabar sent un èxit i va obtenir molt bones crítiques. El 1957, Price debuta en escena en el paper de Madame Lidoine a l'òpera Dialogues des Carmélites de Poulenc per a l'Òpera de San Francisco.
Europa
[modifica]
El 1958 és convidada per Herbert von Karajan, un fervent admirador, per fer el seu debut a Europa com Aida a l'Òpera de l'Estat de Viena.
Karajan i Price col·laboraran la resta de la seva carrera en teatres (és notable la presentació d'Il trovatore en el Festival de Salzburg el 1962 al costat de Franco Corelli i Giulietta Simionato), recitals i enregistraments (especialment, el Rèquiem de Verdi gravat a La Scala amb el jove Luciano Pavarotti, Tosca i Carmen).
El 2 de juliol de 1958, Price debuta a la Royal Opera House, del Covent Garden. El seu debut a La Scala de Milà, dos anys després, el 21 de maig de 1960, amb el paper d'Aïda, és històric, ja que Price va ser la primera afroamericana en interpretar un paper principal a Milà.
El Metropolitan
[modifica]Un any després, el 27 de gener de 1961, Leontyne debuta al Metropolitan Opera de Nova York, en una representació ja llegendària, de Il trovatore. Aquella nit va ser ovacionada durant 42 minuts, una de les més llargues en la història del Met. Durant molts anys Price va aparèixer regularment a Nova York completant 200 funcions entre el seu debut i la seva retirada havent cantat 16 personatges.
El crític Harold Schonberg del The New York Times va escriure: La seva veu era ombrívola i rica en els tons baixos, perfectament regular en la transició d'un registre a l'altre, i immaculadament pura i vellutada en els tons alts. Price no va ser la primera negra que va cantar en el Met -Marian Anderson va trencar la intolerància racial el 7 de gener de 1955 com a Ulrica a Un ballo in maschera- però va ser la primera que es va convertir en una gran estrella d'òpera. El seu ascens va simbolitzar els assoliments assolits pels negres nord-americans en els anys 60 coincidint amb l'ascens d'altres estrelles de la lírica també afroamericanes: Grace Bumbry, Martina Rierol, Reri Grist i Shirley Verrett a les quals després s'afegirien Jessye Norman, Barbara Hendricks i Kathleen Battle.
El 1966, Price va tornar al Met per cantar Cleopatra en l'estrena de l'òpera Anthony And Cleopatra de Samuel Barber, la producció que va servir per inaugurar el nou teatre al Lincoln Center i que no va ser ben rebuda a causa de problemes amb la producció de Franco Zeffirelli.
Eventualment va ampliar el seu repertori per incloure Mozart, Puccini i Richard Strauss. Tanmateix, continuaria sent reconeguda pels seus papers verdians. També va oferir recitals amb àries d'òpera i cançons.
Va ser l'encarregada de tancar la Gala del Centenari del Metropolitan amb un duo de Ballo in maschera amb Luciano Pavarotti, tancant una marató de vuit hores on varen desfilar molts grans cantants del món.
Retirada
[modifica]Price es va retirar de l'escenari operístic el 1985 cantant Aïda al Met. Va continuar oferint recitals fins entrada la dècada del 90.
El 1991 va reaparèixer a la Gala Centenària del Carnegie Hall per cantar l'ària Zweite Braunacht de Die Ägyptische Helena de Richard Strauss.
El setembre de 2001 va sortir del seu retir per fer una memorable aparició al Carnegie Hall en un concert en memòria de les víctimes dels atacs a les Torres Bessones de Nova York cantant God Bless America.
El gener de 2008 va rebre el Premi Opera News atorgat pel Metropolitan Opera Guild.
Leontyne Price viu a Greenwich Village a la ciutat de Nova York.
Discografia destacada
[modifica]- Verdi - Il Trovatore, Arturo Basile (director), Richard Tucker (Alvaro)
- Puccini - Madama Butterfly, Erich Leinsdorf (director), Richard Tucker (Pinkerton)
- Verdi - Il Trovatore, Herbert von Karajan (director), Franco Corelli (Manrico) (en viu).
- Puccini - Tosca, Karajan (director), Giuseppe di Stefano (Cavaradosi).
- Puccini - Tosca - Mehta (director), Domingo (Cavaradossi)
- Bizet - Carmen, Karajan (director), Corelli (Don José).
- Mozart - Don Giovanni - Erich Leinsdorf (director)
- Verdi - Aïda, Georg Solti (director), Carlo Bergonzi (Radamés).
- Verdi - La forza del destino, Thomas Schippers (director), Richard Tucker (Álvaro).
- Verdi - Un ballo in maschera, Erich Leinsdorf (director), Carlo Bergonzi (Riccardo).
- Verdi - Ernani, Thomas Schippers (director), Carlo Bergonzi (Ernani)
- Verdi - Aïda, Leinsdorf (director), Plácido Domingo (Radamés).
- Verdi - Il trovatore, Zubin Mehta (director), Domingo (Manrico).
- Verdi - La forza del destino, James Levine (director), Domingo (Álvaro).
- Richard Strauss - Ariadne auf Naxos, Georg Solti
- Verdi - Rèquiem - Georg Solti
DVD
[modifica]- Verdi - Rèquiem - Herbert von Karajan, Fiorenza Cossotto, Luciano Pavarotti, Nicolai Ghiaurov, La Scala.
- Verdi - La forza del destino - James Levine, Giuseppe Giacomini, Metropolitan Opera
- Gala centenaria del Metropolitan Opera 1983
Guardons
[modifica]- Nominacions
Referències
[modifica]- ↑ «Leontyne Price». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Story, 1990, p. 103.
- ↑ Blyth, 2009.
Bibliografia
[modifica]- Story, Rosalyn M. [Leontyne Price a Google Books And So I Sing: African American Divas of Opera and Concert]. Amistad, 1990. ISBN 978-0-446-71016-9.
- Blyth, Alan. «Price, (Mary Violet) Leontyne». A: Grove Music Online. Oxford: Oxford University Press, 2009. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.22337. Plantilla:Grove Music subscription
