Lepersonnita-(Gd)
Lepersonnita-(Gd) | |
---|---|
Cristalls plans de lepersonnita-(Gd) envoltats de studtita acicular | |
Fórmula química | Ca(Gd,Dy)₂(UO₂)24(SiO₄)₄(CO₃)₈(OH)24·48H₂O |
Epònim | Jacques Lepersonne |
Localitat tipus | mina Kasolo, Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.EG.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.EG.10 |
Dana | 17.1.12.1 |
Heys | 17.4.12 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,638 nβ = 1,666 nγ = 1,682 |
Birefringència | δ = 0,044 |
Angle 2V | mesurat: 73°, calculat: 72° |
Dispersió òptica | relativament feble |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
Codi IMA | IMA1981-036 |
Símbol | Lps-Gd |
Referències | [1][2] |
La lepersonnita-(Gd) és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de Jacques Lepersonne, cap honorari del Departament de geologia i mineralogia del Museu Reial de l'Àfrica Central, que es troba a Tervuren (Bèlgica).
Característiques
[modifica]La lepersonnita-(Gd) és un carbonat de fórmula química Ca(Gd,Dy)₂(UO₂)24(SiO₄)₄(CO₃)₈(OH)24·48H₂O. És una espècie única, en ser l'únic mineral aprovat amb l'element gadolini com a dominant. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de crostes mamil·lars o esfèrules, de fins a 5 mil·límetres de diàmetre, formades per cristalls aciculars radials allargats al llarg de [001]. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lepersonnita-(Gd) pertany a «05.EG - Uranil carbonats amb SO₄ o SiO₄» juntament amb la schröckingerita i el mineral sense anomenar UM1997-27-CO:CaHKSU.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Kasolo, a Shinkolobwe (Katanga, República Democràtica del Congo), l'únic indret on ha estat trobada, a la part baixa de les zones d'oxidació desenvolupades sobre roques dolomítiques que contenen uraninita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bijvoetita, sklodowskita, curita, uranofana, bequerelita, rutherfordina i studtita.
Referències
[modifica]- ↑ «Lepersonnite-(Gd)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ «Lepersonnite-(Gd)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 maig 2016].