Lida

Lida
	Ліда (be)
	Bandera Escut d'armes
Localització
	53° 53′ 44″ N, 25° 17′ 45″ E / 53.8956°N,25.2958°E
Estat	Belarús
Òblast	província de Hrodna
Raion	Lida District (en)
Capital de	Lida District (en)
Població humana
Població	103.916 (2024) (2.269,56 hab./km²)
Geografia
Superfície	45,786881 km²
Banyat per	Lidzieja (en)
Altitud	158 m-144 m
Creació	1323 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postal	231300
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	1561
Altres
Agermanament amb	Jēkabpils ; Ełk ; Silistra ; Svetly ; Koszalin (1993–); Trakai (2008–); Daugavpils (2012–)
Lloc web	lida.by

Lida (en belarús: Лі́да; en rus: Ли́да) és una ciutat situada a l'oest de Belarús a la Província de Grodno, a 160 km a l'oest de la capital, Minsk. És la catorzena ciutat més poblada del país.

La ciutat compta amb monuments històrics notables. El més important, el Castell de Lida, que va ser construït per l'Ordre del Gran Duc de Lituània Gediminas per a la protecció contra les agressions dels Cavallers Teutònics. Els fonaments de pedra del castell es van establir el 1323. Lida va ser un important assentament jueu i durant la Segona Guerra Mundial les tropes alemanyes van massacrar a més de vint mil jueus.

Història

Principis de la història, Gran Ducat de Lituània i la Mancomunitat Polonesa-Lituana

Es creu que la ciutat va començar a emergir el 1180. Fins a principis del segle XIV, l'assentament de Lida va ser una fortalesa de fusta de Lituània.

El 1323, el Gran Duc de Lituània Gediminas va construir aquí una fortalesa de maons. L'any que es considera que es va fundar Lida és el 1380. La fortalesa va resistir els atacs de les creuades de Prússia entre 1392 i 1394, però va ser cremada fins als fonaments el 1710. Després de la mort de Gedeminas, quan Lituània es va dividir en principats, Lida es va convertir en la capital d'un d'ells.

Lida formava part del Gran Ducat de Lituània. Després de la Unió de Krewo (1385), quan es va establir la Unió Polonesa-Lituana i la subsegüent cristianització de Lituània, es va establir la parròquia catòlica en les antigues terres paganes lituanes. Llavors el rei va construir una església, de la qual encara es conserven les runes.

Władysław II Jagiełło, va visitar Lida en dues ocasions, el 1415 i el 1422.

En el segle XV, la ciutat es va convertir en un centre d'artesans i comerç. Lida estava connectada amb Vílnius, Navahrudak i Minsk. Tenia una plaça de mercat i quatre carrers: Wileńska, Zamkowa, Kamieńska i Krivaya.^[1] El 1506, es va portar a cap un Sejm a Lida, convocat pel rei Aleksander Jagiellon i l'exèrcit polonès-lituà.

El 1588, Lida es va convertir en la seu del districte de Lida, en el voivodat de Vílnius. El 1590 el rei polonès Segimon III Vasa atorga a Lida els drets de ciutat de Magdeburg, que després van ser confirmats a Varsòvia pel rei Władysław IV Vasa el 1640 i Michael Korybut Wiśniowiecki el 1670^[2] i pel Sejm el 1776.

Durant la segona meitat del segle xvii, va començar la recessió econòmica de Lida. Durant la Guerra Rus-Polonesa la ciutat fou destruïda pels cosacs el 1655 i pels russos el 1659.

Com a resultat de la guerra, el 1656 es va viure una gran fam i el 1657 una epidèmia. Per reviure Lida, el rei Michael Korybut Wiśniowiecki eximi la ciutat d'impostos. El 1679 la ciutat va patir un incendi i el 1702 va ser saquejada pels suecs.

El 1759, es va fundar l'escola secundària de Lida. Pel 1786, només quedaven 514 habitants, el 1792 ja hi vivien 1243 persones. Després de la tercera partició de Polònia el 1795, Lida va ser annexada per l'imperi Rus com el centre powiat del govern de Slonim (1795).

Rússia Imperial

El 1797 Lida és part del govern de Lituània i el 1801 del govern de Grodno.

La ciutat va ser destruïda en la seva majoria durant les Guerres Napoleòniques de 1812. El 1817, la població era de 1.366 persones. El 1831, durant l'aixecament de novembre, es va lliurar un combat a les proximitats de Lida, entre els insurgents polonesos, comandats per Dezydery Chłapowski, i els russos. Després, com a part de les repressions contra els polonesos, l'administració russa va arravatar l'església escolàpia als catòlics i la va transformar en una ortodoxa. Va ser restaurada pels catòlics després que Polònia recuperes la independència. El 1842, Lida es va convertir en el centre de govern de Vilna. El 1863 i el 1873 es van construir dues fàbriques de cervesa a Lida. El 1884, el ferrocarril de Vílnius a Lunenets estava acabat. El 1897 la ciutat tenia 8.626 habitants. El 1907, es va inaugurar el ferrocarril a Mosty.

Dos anys després de l'obertura de l'escola, es va obrir una de parroquial amb departament per a nenes i una escola jueva. El 1899 es va inaugurar l'hospital, que constava de 25 llits. El 1901, va començar a funcionar una planta de ferro fos i el 1903 va començar una serradora.

A finals del segle xix i principis del XX es van construir dues fàbriques de maons. El 1904 ja hi havia 1000 cases, de les quals 275 eren de maó, 14 petites empreses i quatre hospitals amb llits per a 115 pacients i sis escoles primàries per a 700 alumnes. El 1904, es va formar el partit socialdemòcrata rus a prop de Minsk. Durant les revolucions de 1905 a 1907, es van produir revoltes de treballadors amb consignes polítiques. El 1914 hi havia gairebé 40 fàbriques.

Polònia d'entreguerres

Durant la Primera Guerra Mundial, Lida va ser ocupada per tropes alemanyes. El 1919, l'exèrcit roig va establir el poder Bolxevic. A principis del 1919 les tropes poloneses, sota les ordres del general Józef Adam Lasocki, arriben als afores de Lida. El 15 d'abril van reprendre el seu avenç i el 17 d'abril van capturar Lida.

El 17 de juliol de 1920, l'exèrcit roig va tornar, però es va veure obligat a retirar-se a l'agost després de la seva derrota a Varsòvia.

El 20 de setembre de 1920, durant la batalla del riu Niemen, les tropes poloneses i russes van lluitar a Lida i els seus voltants, quan la 21ª divisió d'afuselladors soviètica va intentar assaltar les posicions poloneses, però va ser rebutjada per la 1ª divisió Lituana-Belarussa. Els polonesos van agafar al voltant de 10.000 presoners del 3ª exèrcit soviètic.

Pel tractat soviètic-lituà de 1920, Lida va ser cedida als soviètics a Lituània, però el tractat no va ser reconegut per Polònia. D'acord amb el tractat de pau de Riga de 1921, la ciutat va ser atorgada a Polònia i va ser un centre powiat en el voivodat de Nowogródek.

El 1927 hi havia 24 fàbriques a Lida, la producció de les quals va créixer ràpidament el 1928. Es va obrir una fàbrica d'articles de suro amb 800 empleats. Lida també era una guarnició important per l'exèrcit polones, amb una divisió d'infanteria i el 5ª cos de la força aèria polonesa. Durant la dècade de 1930, Lida es va expandir àmpliament, i es van construir dosenes de carrers nous.

La Segona Guerra Mundial i la història recent

El 1939, després de la invasió soviètica de Polònia, Lida va passar a formar part de la República Socialista Soviètica de Belarús. El gener de 1940, es va convertir en el centre del Raió de Lida, a Baranavichy Voblast. Des de juny de 1941 fins al juliol de 1944 va estar ocupat per tropes alemanyes, que van matar a gairebé 25.149 persones.

El 18 de setembre de 1943, la comunitat jueva de Lida va ser acorralada i portada a Majdanek, on van ser assassinats. Només uns 200 jueus de Lida van sobreviure a l'holocaust. Des de mitjans de 1944, Lida va ser ocupada novament pels soviètics.

Després de la guerra, el 1945, i d'acord amb l'Acord de Potsdam va ser presa per Polònia i annexada a la Unió Soviètica i administrativament, va passar a formar part de la regió de Grodno.

Des de la Guerra Freda fins al 1993, Lida va ser llar de la primera divisió d'aviació de bombarders de la guàrdia de la força aèria soviètica.

Llocs d'interès

El Castell de Lida

Va ser construït sobre el 1323 per ordre del Gran Duc de Lituània Gediminas per a la protecció dels atacs dels cavallers Teutons. Els fonaments de pedra van ser col·locats el 1323. Es van afegir parts de la fortalesa en forma de trapezi fins al segle XV. A mitjans del segle xvii, el príncep Nikita Khovansky de Moscou, va enviar un exèrcit de 30.000 persones per destruir-lo i en la Gran Guerra del Nord (1700-1721), els suecs van arribar i van volar les torres del castell, disminuint permanentment el seu propòsit militar. Des de llavors ha sigut restaurat i els turistes el visiten per veure les seves parets de color carmesí.^[3]

A causa d'un incendi el 1891 el castell va ser greument danyat i les pedres de la torre sud-oest i parts del mur occidental es van utilitzar per reparar les cases malmeses pel foc.

En la dècade de 1920 es van iniciar les obres de restauració d'alguns dels murs del castell. El 22 de gener de 1940 el castell de Lida va ser reconegut com un monument arqueològic i el 1953 va passar a estar sota protecció estatal.^[3]

Església catòlica romana de l'exaltació de la creu

L'església actual és d'estil barroc, construïda pel bisbe Tamas Ziankovich, amb els diners donats per aquest propòsit pel bisbe Michal Ziankovich. La construcció va començar el 1765 i va acabar el 1770.^[4] El 1928 l'església va ser consagrada per l'arquebisbe de Vílnius, Romuald Jalbzhikovski.

L'església també va funcionar durant el govern soviètic, i va ser catalogada com un monument arquitectònic d'importància republicana.

Església catòlica de la Sagrada Família

El 1994, les autoritats van permetre la construcció d'una església. El 1996 es va consagrar la creu i el lloc per a la construcció del santuari. El 1999 van començar les obres de construcció.^[5]

La construcció completa del santuari va durar onze anys, fins al 9 de juliol de 2010. El 10 de juliol de 2010, el bisbe Alexander Kashkevich va consagrar l'església.

Església de tots els Sants

Va ser construïda el 2006. El projecte va ser realitzat per l'arquitecte d'honor de la república Belarussa, Leonid Vasilievich Makarevich.

Es resol mitjançant un volum central en forma de cub, rematat al centre per un tambor cilíndric lleuger amb cúpula en forma de ceba, a les cantonades caps en forma de ceba sobre colls cilíndrics. A la façana de l'altar hi ha 3 absis semicirculars. L'expressivitat arquitectònica s'aconsegueix mitjançant el puntejat intens de les façanes amb làmines dibuixades verticalment, que ressalten les corretges arquejades i les obertures de finestres estretes i arquejades.^[6]

L'església en honor a la icona de la Mare de Déu "Recuperació dels Caiguts"

Església ortodoxa registrada el 30 de maig de 1998. El 1999 es van millorar les instal·lacions i el 2015, el temple va ser consagrat pel bisbe Porfirio.^[7]

Monument pels milers de jueus assassinats durant l'holocaust de la Segona Guerra Mundial

Durant la primavera de 2001 els jueus de Belarús van treballar juntament amb els residents de Lida per alçar aquest monument commemoratiu. A la tardor del 2003 es va fer la cerimònia d'inauguració en la qual van participar més de 400 persones.

Museu d'història i art

Es va inaugurar el 28 de maig de 1939 com el museu de la societat polonesa d'història local. Fins al 1964, el museu estava ubicat a la part central de l'antiga església de Piarsky, després va ser traslladat a un annex de dos pisos.

El 1999, el museu es trasllada a l'edifici on s'ubicava la galeria d'art Lideya. D'acord amb la decisió del comitè executiu de la ciutat de Lida, el 27 de gener del 2000, la galeria d'art i el museu es van combinar en un sol museu. Des de l'any 2000 i a causa de la reconstrucció del museu, les àrees d'exhibició han estat tancades al públic. El 2008 es va reobrir als visitants.^[8]

Entre les exhibicions es troben minerals, animals dissecats de la regió de Lida, troballes arqueològiques d'antics assentaments, edicions impreses del segle xix i principis del XX, documents i materials sobre la guerra de 1812. També s'hi exhibeixen peces de vestir nacionals i mostres d'art decoratives com el tallat en fusta i el bordat.

Museu de la cerveseria de Lida

La cerveseria va ser inaugurada el 1876. El 2022 es va obrir un museu a la planta de la cerveseria Lida.^[9]

La visita al museu de tres pisos, es fa amb un guia el qual explica com es realitza la producció de cervesa i la història de la cerveseria.

Monument a Francišak Skaryna

Dedicat al belarús Francišak Skaryn, qui fou un pioner, educador, escriptor i traductor.

El monument es va inaugurar el 25 de juliol de 1993. L'escultor va ser Valery Yanushkevich i els fons van ser recaptats gràcies als residents de Lida, per donar honor a un dels fill més destacat de Belarús.^[10]

Monument a Gediminas

Estàtua eqüestre de bronze dedicada al Gran Duc de Lituània.

L'octubre de 2017, el comitè executiu del districte de Lida va anunciar un concurs pel millor esbós de l'escultura "El fundador del castell - Príncep Gedimin", en el qual van participar 28 obres. El febrer de 2018, es va saber que havia guanyat un esbós conjunt entre les escultores Olga Nechai i Syarhei Ahaganov.^[11]

El 12 d'agost de 2019 es va alçar el monument. I la inauguració oficial es va fer el 7 de setembre coincidint amb el dia de la ciutat.^[12]

Demografia

Població: 103.479 (2022)
Ètnia: Belarussos: 49,43%, Polonesos: 38,84%, Russos: 10,93% (Dades del 2019)
Religió: Ortodoxa oriental: 40%, Catòlica romana: 50%, Altres: 10%

Transport

Per la ciutat de Lida hi passa la carretera M11, la qual la connecta a la ciutat amb diverses poblacions com: Voranava i Minoity.

La ciutat de Lida consta d'una estació de tren, la qual connecta amb les ciutats de Maladzietxna, Barànavitxi i Minsk. Els trens son gestionats per l'empresa BDZ (Bielaruskaja Čyhunka).^[13]

A Lida també hi ha una estació d'autobusos, la qual es va posar en funcionament el 4 de juliol de 1970. Les últimes dades indiquen que l'estació de Lida atén a 1.600 persones al dia.^[14]

El 2010, l'estació es va reformar i es va construir una segona planta, fent un 43% més gran l'estació de la ciutat. L'empresa Grodnooblavtotrans consta de 16 rutes urbanes i una ruta internacional de Lida a Vilnius.^[15]

Clima

El subtipus de classificació climàtica de Köppen pel clima de la ciutat és Dfb (clima continental d'estiu càlid).^[16]

Temperatures a l'hivern: Al voltant d'1 °C
Temperatures a la primavera: Al voltant de 10 °C
Temperatures a l'estiu: Al voltant de 17 °C
Temperatures a la tardor: Al voltant de 7 °C
Temps tempestuós

Esport

La ciutat de Lida té un equip de futbol anomenat FC Lida, el qual juga en la primera lliga de Belarús (la segona divisió de futbol del país). Va ser fundat el 1962 sota el nom de Abuvshik Lida. Durant l'etapa soviètica va ser un dels equips més forts de Belarús, guanyant la supercopa en dues ocasions. El seu camp esta a la mateixa ciutat i s'anomena Start Stadium.^[17]

Lida també té un equip d'hoquei sobre gel, el HK Lida que juga els seus partits al Sports palace Lida, construït el 2010. El club va ser fundat el 2011 i es va unir a l'extralliga de Belarús per començar la temporada 2011-12.^[18]

Personatges il·lustres

Siarhei Lvovich Aganov (Сяргей Львовіч Аганаў): Escultor
Iryna Bogdanovich (Ірына Эрнстаўна Багдановіч): Poeta i crítica literària
Konstanty Gorski (1859-1924), compositor, violinista, organista i professor de música
Stefan Warschawski (Стэфан Варшаўскі): Matemàtic conegut pel teorema de Noshiro-Warschawski
Serguéi Pilipovich Vasiliev (Сяргей Піліпавіч Васільеў): Líder del moviment partidista durant la Gran Guerra Patria. Després de la guerra va ser el president del comitè executiu de Lida
Stefan Vitazhenets (Стэфан Вітажэнец): Piloto a la Segona Guerra Mundial
Konstantin Gorski (Канстанцін Горскі): Crític literari i poeta
Natalya Zaitsava (Наталля Андрэеўна Зайцава): Política
Natalya Koreyva (Наталля Станіславаўна Карэйва): Corredora especialitzada en curses de mitja distància
Samuel Kostrovitsky (Самуэль Кастравіцкі): Militar
Valery Kurdyukov (Валерый Мікалаевіч Курдзюкоў): Polític i diplomàtic, membre del PCUS
Leonid Lavresh (Леанід Лявонцьевіч Лаўрэш): Escriptor i historiador local
Valery Makarevich (Валерый Міхайлавіч Макарэвіч): Jugador de futbol
Arkady Migdal (Аркадзь Бейнусавіч Мігдал): Físic teòric
Mijaíl Gavrilovich Minkevich (Міхаіл Гаўрылавіч Мінкевіч): Secretari del comitè del Kolkhoz de Lida
Siarhei Politevich (Сяргей Эдуардавіч Паліцевіч): Jugador de futbol
Eduard Palchys (Эдуард Аляксандравіч Пальчыс): Bloguer i publicista
Polya Raksa (Поля Ракса): Actriu de cine
Siarhei Skrabets (Сяргей Мікалаевіч Скрабец): Diputat de la càmera de representants de l'assemblea nacional de la República de Belarús
Valery Slivkin (Валерый Васільевіч Сліўкін): Geògraf i historiador local
Stanislav Sudnik (Станіслаў Вацлававіч Суднік): Escriptor i periodista
Galina Flikop-Svita (Галіна Аляксандраўна Флікоп-Світа): Historiadora de l'art
Natalya Chuyko (Наталля Сцяпанаўна Чуйко): Arquitecta
Stanislav Yukhnovich (Станіслаў Юхновіч): Arquitecte