Llac Prespa
| (sq) Liqeni i Prespës (el) Λίμνες Πρέσπες (mk) Преспанско Езеро  | ||||
| ||||
| Tipus | llac | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Albanian Prespa Lakes (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Macedònia Occidental (Grècia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 853 m | |||
| Profunditat | 54 m | |||
| Dimensió | 10 ( ) × 34 ( ) km | |||
| Perímetre | 107 km | |||
| Travessa | Macedònia del Nord, Albània i Grècia | |||
| Superfície | 273 km² | |||
| Espai Ramsar | ||||
| Identificador | 726 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2000 | |||
El llac Prespa és és un conjunt de dos masses d'aigua dolça al sud-est d'Europa, compartides per Albània, Grècia i Macedònia del Nord. De la superfície total, 176,3 quilòmetres quadrats pertanyen a la Macedònia del Nord, 46,3 quilòmetres quadrats a Albània i 36,4 quilòmetres quadrats a Grècia. Tots dos són els llacs a més altitud dels Balcans i se situen en una altitud de 853 m (2.798 peus).
El llac Prespa Gran (albanès: Liqeni i Prespes, grec: Μεγάλη Πρέσπα, Limni Megali Prespa, macedònic: Преспанско Езеро, Prespansko Ezero) es divideix entre Albània, Grècia i Macedònia del Nord. El llac Prespa Petit (grec: Μικρή Πρέσπα, Mikri Prespa; albanès: Prespa i Vogel) només es comparteix entre Grècia (138 quilòmetres quadrats d'àrea de drenatge; 42,5 quilòmetres quadrats de superfície) i Albània (51 quilòmetres quadrats d'àrea de drenatge; 4,3 quilòmetres quadrats de superfície).
Història
[modifica]Al segle x, el tsar Samuel de Bulgària va construir la fortalesa i l'església de St. Achillius en una illa anomenada Hàgios Akhil·lios al llac Prespa Petit, a la part grega de la frontera. L'illa més gran al llac Prespa Gran, per part de Macedònia del Nord, es diu Golem Grad ("ciutat gran") i l'Illa de les Serps (Zmiski Ostrov). L'altra illa Mal Grad ("ciutat petita", a Albània) és el lloc d'un monestir en ruïnes del segle xix dedicat a Sant Pere. Avui en dia, ambdues illes estan deshabitades. Com que el llac Prespa Gran es troba a uns 150 m sobre el llac Ohrid, que es troba a només uns 10 km a l'oest, les seves aigües passen per canals subterranis al carst i sorgeixen de fonts que alimenten els corrents que corren cap al llac Ohrid.[1]
Durant molts anys, la part grega de la regió dels llacs de Prespa va ser una zona militar poc poblada que requeria un permís especial per als visitants estrangers. Durant la Guerra Civil grega, es va produir una lluita ferotge i bona part de la població local va emigrar per escapar de la pobresa endèmica i la lluita política. La regió es va mantenir poc desenvolupada fins als anys 70, quan es va començar a promocionar com a destinació turística. Amb una abundància de fauna i flora rares, la zona va ser declarada Parc Transnacional el 2000. El 1999 la Societat per a la Protecció de Prespa va rebre el premi Ramsar Wetland Conservation Award pels seus esforços de conservació pel que fa al jaciment del Llac Prespa Ramsar.
Acord de Prespa
[modifica]El 2018, el llac Prespa Gran va ser l'escenari per a la signatura de l'Acord de Prespa, destinat a resoldre la disputa sobre el nom de Macedònia, reanomenant la República de Macedònia a Macedònia del Nord.[2] L'acord es va signar el 17 de juny de 2018 en una cerimònia d'alt nivell al poble fronterer grec de Psarades, pels dos ministres d'Afers Exteriors Nikola Dimitrov (de la República de Macedònia) i Nikos Kotzias (de Grècia) i en presència dels respectius primers ministres, Zoran Zaev i Alexis Tsipras.[3] Després de la cerimònia, Tsipras i Zaev van travessar la frontera al costat del llac Macedònia del Nord per dinar al poble d'Oteševo, en un moviment altament simbòlic que va marcar la primera vegada que un primer ministre grec va entrar a la República de Macedònia des que va declarar la independència el 1991.[4]
Fauna
[modifica]Només 11 espècies de peixos nadius són coneguts al llac, però 9 d'elles són endèmiques: Prespensis Alburnoides, Alburnus belvica, Barbus prespensis, Chondrostoma prespense, Cobitis meridionalis, Pelasgo prespensis, Rutilus prespensis, Salm peristericus i Squalius prespensis.[5]
Fonts
[modifica]- "El Llac Prespa". Encyclopædia Britannica, 2005.
- "El Llac Prespa". The Columbia Encyclopedia, 2004.
Referències
[modifica]- ↑ Thomas Wilke, Risto Väinolä, Frank Riedel (2009), Patterns and Processes of Speciation in Ancient Lakes: Proceedings of the Fourth Symposium on Speciation in Ancient Lakes, Berlin, Germany, September 4–8, 2006 (Developments in Hydrobiology), p. 107, Springer, ISBN 1-4020-9581-3
- ↑ FINAL AGREEMENT FOR THE SETTLEMENT OF THE DIFFERENCES AS DESCRIBED IN THE UNITED NATIONS SECURITY COUNCIL RESOLUTIONS 817 (1993) AND 845 (1993), THE TERMINATION OF THE INTERIM ACCORD OF 1995, AND THE ESTABLISHMENT OF A STRATEGIC PARTNERSHIP BETWEEN THE PARTIES (orig.). Dir: Kathimerini. [Consulta: 13 juny 2018]
- ↑ «Greece, Macedonia sign pact to change ex-Yugoslav republic's name», 17-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
- ↑ «Prespa: Alexis Tsipras is the first Greek prime minister to visit FYROM (original: Πρέσπες: Ο Αλέξης Τσίπρας είναι ο πρώτος Έλληνας πρωθυπουργός που επισκέφθηκε την πΓΔΜ)». HuffPost, 17-06-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
- ↑ Talevski, Milosevic, Maric, Petrovic, Talevska and Talevska (2009). Biodiversity of Ichtyofauna from Lake Prespa, Lake Ohrid and Lake Skadar.[Enllaç no actiu] Biotechnology & Biotechnological Equipment 23(2). ISSN 1310-2818
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Transfronteres del Parc Prespa (anglès)