Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Llengües pano-tacanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües pano-tacanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius51.000 Modifica el valor a Wikidata (2009 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deselva amazònica Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Perú i Bolívia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologpano1259 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listpata Modifica el valor a Wikidata

Les llengües pano-tacanes (també conegudes com Pano-takana i tacapano)[1] constitueixen una família de llengües parlades al Perú, oest del Brasil, Bolívia i anteriorment nord de Paraguai.

Classificació

[modifica]

Llengües de la família

[modifica]

Usualment es considera a la família pano-tacana com composta per dues branques: les llengües pano i les llengües takana.[2] S'han registrat una mica més d'una trentena de llengües Pano. Les següent llista reflecteix les dues branques, però no les subdivisions internes de cada branca (inclou el nombre estimat de parlants de cadascuna amb la data del càlcul):

I. Branca Pano

1. Kaxararí (coneguda també com Kashararí) 270 (2001)[3]
2. Kulino (o Culino) (†)
3. Nocamán (o Nokamán) (†)
4. Cashibo (o Cacataibo, Kashibo) 5.000 (1999)[4]
5. Pánobo (†)
6. Huariapano (o Pano, Waripano) (†)
7. Shipibo (o Shipibo-Conibo, Shipibo-Konibo) 26.000 (2003);[5] 30.000 (2008)[6]
8. Capanahua (o Kapanawa) 390 (2000)[7]
9. Marúbo (o Marobo) 1.040 (2000)[8]
10. Waninawa (o Katukína) 315 (1998)[9]
11. Remo (o Sakuya, Kukini) (†)
12. Tuxinawa (o Tushinawa) (†)
13. Amahuaca (o Amawaka) 220 (1995-2000)[10]
14. Iskonawa (o Iscobakebo, Iskonawa) 82 (2000)[11]
15. Cashinahua (o Kashinawa, Kaxinawa, Tuxinawa) 2.000 (2003)[12]
16. Sharanawa (o Marinahua, Mastanahua, Parquenahua) 453 (2000-2007)[13]
17. Yawanawa (o Yaminawa) 1.390 (2000-2003)[14]
18. Atsahuaca (o Yamiaca, Atsawaka-Yamiaka) (†)
19. Parannawa (†)
20. Puinaua (o Poyanawa) 12 (1992)[15]
21. Xipinahua (o Shipinawa) (†)
22. Karipuna
23. Pacahuara (o Pacaguara, Pakaguara) 17 (2000)[16]
24. Chácobo (o Chákobo) 550 (2000)[17]
25. Shaninawa (o Xaninaua, Shanenawa, Xanenaua)
26. Sensi (†)
27. Mayoruna-Matsés (o Matse, Matis, Majoruna)

II. Branca tacana

28. Tacana (o Tupamasa, Takana)
29. Reyesano (o San Borjano, Maropa)
30. Araona (o Carina, Cavina)
31. Cavineño (o Kavinenya)
32. Ese ejja (o Ese’eha, Tiatinagua, Chama, Huarayo, Guacanawa, Chuncho, Eseʔexa, Tatinawa, Ese exa)
33. Toromona (†)

La majoria de llengües pano es parlen o bé al Perú o bé en la part occidental del Brasil i a Bolívia. D'altra banda totes les llengües tacanes es parlen a Bolívia (encara que l' Ese’ejja es parla també al Perú). Per a les llengües pano s'han proposat almenys quatre subramas internes en les classificacions més recents. Algunes precisions a les dades exposades en la taula:

  1. Kulino, Nocamán, Pánobo, Huariapano, Remo, Tuxinawa, Atsahuaca, Parannawa, Xipinahua, Sensi, i Toromona són actualment llengües mortes (o total d'11 llengües).
  2. El signe (†) indica que aquesta llengua està extingida o és llengua morta.

Relació amb altres llengües

[modifica]

Existeixen diverses propostes de relació entre les llengües pano-tacanas i altres famílies. Per exemple J. A. Suárez (1973), seguint a Swadesh (1960) proposa alguna evidència d'elements similars entre el pano-tacano i altres grups com el mosetén, el chon i llengües aïllades com el cayubaba i el yuracaré (tipològicament totes aquestes llengües són algutinants). M. R. Key (1978) suggereix que podria existir algun parentiu entre el pano-tacano, el maputxe, el mosetén i el chon. No obstant això, tots dos treballs usen la comparació lèxica multilateral entre llengües modernes que produeix, en general, pitjors resultats que la comparació binària entre dues protollengües reconstruïdes.

Característiques comunes

[modifica]

Tant les llengües pano com les llengües takana mostren ergativitat escindida pel que molts postulen aquesta característica per al proto-pano-takana.[18]

Fonologia

[modifica]

El sistema fonològic de les llengües pano sol tenir quatre vocals /i, a, ɨ, o/ enfront de les també quatre vocals de la majoria de llengües takana /i, e, a, o/. El sistema consonàntic les llengües pano solen tenir més o menys que el de les llengües takana.

Pronoms

[modifica]

Les marques de persona mostren gran similitud en totes dues llengües:[19][20]

GLOSSA Llengües pano Llengües takana proto-pano-
takana
Panobo Yaminawa Shipibo Cavineña Takana
1a persona
singular		 e- e- e- ʔɨʔ-
e-		 *i-
2a persona
singular		 mi- mi- mi- mi-
me-		 *mi-
3a persona
singular		 ja- a- ja-
1a persona
plural		 no- no- no-

A més els pronoms en la seva forma ergativa requereixen tant en llengües pano com en llengües takana la marca d'ergatiu -ra quan aparerecen al principi de la frase:

e-n-ra kinan-ke (shipibo, família pano)
'(el) vaig vomitar'
e-ra bakwe a-kware (Caviñena, família takana)
'(el) vaig dir'

Morfosintaxi

[modifica]

Les llengües pano-tacanas tenen com a ordre dominant SOV i presenten en uns certs contextos alineament morfosintàctic de tipus ergatiu, sovint en la forma d'ergativitat escindida.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Aquesta denominació va ser usada per Morris Swadesh (1960): "Afinidades de las lenguas amerindias", Akten des 34. Internationalen Amerikanisten Kongress, pp. 729-38. Viena
  2. ↑ Adelaar & Muysken 2004; Kaufman 1990, 1994
  3. ↑ Ethnologue report for language code - Kaxararí
  4. ↑ Ethnologue report for language code - Cashibo-Cacataibo
  5. ↑ Ethnologue report for language code - Shipibo-Conibo
  6. ↑ Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, pp. 212, ISBN 978-0-520-25560-9.
  7. ↑ Ethnologue report for language code - Capanahua
  8. ↑ Ethnologue report for language code - Marúbo
  9. ↑ Ethnologue report for language code - Katukína, Panoan
  10. ↑ Ethnologue report for language code - Amahuaca
  11. ↑ Ethnologue report for language code - Isconahua
  12. ↑ Ethnologue report for language code - Kashinawa
  13. ↑ Ethnologue report for language code - Sharanahua
  14. ↑ Ethnologue report for language code - Yaminahua
  15. ↑ Ethnologue report for language code - Poyanáwa
  16. ↑ Ethnologue report for language code - Pacahuara
  17. ↑ Ethnologue report for language code - Chácobo
  18. ↑ Shell, 1975, pp.99-104.
  19. ↑ Eugene E. Loos, 1999
  20. ↑ Pilar Valenzuela, 2000

Bibliografia

[modifica]
  • Adelaar, Willem F. H.; & Muysken, Pieter C. (2004). The languages of the Andes. Cambridge language surveys. Cambridge University Press.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Versión en línea: http://www.ethnologue.com).
  • Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-70414-3.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
  • Key, Mary R. (1979). The grouping of South American languages. Tübingen: Gunter Narr Verlag.
  • Loos, Eugene E. «8. Pano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 227-250. ISBN 0 521 57021 2. 
  • Suárez, Jorge A. (1973). "Macro-Pano-Tacanan", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 3 (Jul., 1973), pp. 137-154.
  • Valenzuela, Pilar (2000): "Ergatividad escindida en wariapano, yaminawa y shipibo-konibo" en Indigenous languages of lowland South America. Essays on indigenous languages of lowland South America. Contributions to the 49th International Congress of Americanists in Quito 1997, Universidad de Leiden.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_pano-tacanes&oldid=34085091»