Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Llengües taracahites

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües taracahites
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaChihuahua, Sonora (Mèxic Mèxic)
Parlat aMèxic Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües uto-asteques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Expansió utoasteca cap al sud

Les llengües taracahites constitueixen una subdivisió de la divisió sonorenca de la família lingüística uto-asteca, parlada per diversos pobles taracahites a Mèxic.[1]

Classificació interna

[modifica]

Les llengües taracahites es divideixen en tres grups principals:

Altres grups ètnics límitrofs o propers amb els anteriors com són els achires, acaxees, guasaves, tahues, totorames, xiximes i uns altres podrien haver parlat llengües del grup taracahita, encara que no existeixen moltes dades sobre la varietat o varietats lingüístiques parlades per aquests grups.

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals comparats en diverses llengües taracahites són:

GLOSA Tarajío Cahíta Eudeve PROTO-
TARACAHÍTA
Tarahumara Guarijío Yaqui Mayo
'1' bilé~
biré
piré wepulai/
senu
sēnu sé(i) *sen-
*pɨlai
'2' okwá woká woi wōyi wodɨm *wō-y(-ka)
'3' bakiá~
bai-
paiká bayi βahi beidɨm *βahi(-ka)
'4' nawosa~
naó-
naó naiki naiki náwoi *nawoy(-ka)
'5' malí~
marí
marikí mamni mamni márki *maniki
'6' usáni puhsáni busani βusáni busáni *βusani
'7' kičáo ihkčáo wōbusani wōyiβusáni
'8' osá naó wosánao woynaiki wosanaiki *wosanawoy(-ka)
'9' kímakói kimakói batani batani
'10' makói makói woymamni wosamamni mákoʔi makoʔi

Referències

[modifica]
  1. Campbell, Lyle. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997. 

Bibliografia

[modifica]
  • Paula Gómez, (1999): Huichol de San Andrés Cohamiata, Jalisco, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0851-X.
  • Ray A. Freeze (1989): Mayo de los capomos, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0430-1.
  • Wick R. Miller (1993): Guarijío de Arechuyvo, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0520-0.
  • Andrés Lionnet, (1986): Un idioma extinto de Sonora: El eudeve, Universidad Nacional Autonoma de México, México D.F., ISBN 968-837-915-8.