Llengua dâw
Data | 2004 |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 94 |
Parlants nadius | 142 |
Parlat a | São Gabriel da Cachoeira |
Autòcton de | Estat de l'Amazones |
Estat | Brasil |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües nadahup | |
Característiques | |
Dialectes | Kurikuriaí |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-3 | kwa |
Glottolog | daww1239 |
Ethnologue | kwa |
UNESCO | 1770 |
IETF | kwa |
Endangered languages | 2547 |
La llengua dâw pertany a la família lingüística nadahup. És parlat per unes cent persones de la comunitat indígena dâw, nativa de la part nord-occidental de l'Estat de l'Amazones, al Brasil. La majoria dels dâw també tenen coneixements de nheengatu i de portuguès.[1][2][3]
Se sap que hi havia una varietat, ja extingida, amb el nom de Kurikuriaí o Kurikuriarí. Les diferències quant al dâw són principalment de naturalesa sociolingüística, ja que hi ha un cert nivell d'intel·ligibilitat.
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]Anterior | Central | Posterior | ||
---|---|---|---|---|
No-arrodonida | Arrodonida | No-arrodonida | Arrodonida | |
Tancades | jo, ĩ | ɯ, ɯ̃ | u, ũ | |
Semitancades | ɵ | ɤ | o | |
Semiobertes | ɛ, ɛ̃ | ɔ, ɔ̃ | ||
Obertes | a, ã |
Les vocals es laringalitzen quan es produeixen abans o després d’una oclusiva glotal, tal com es veu als exemples següents.[4]
- /ʔɛʔ/ [ʔɛ̰́ʔ] "boca gran"
- /nɯʔ/ [nɯ̰́ʔ] "mancar"
Harmonia vocàlica
[modifica]L'harmonia vocàlica del dâw es ocorre principalment en dues situacions: a les composicions i amb el marcador de focus /-Vʔ/, (V indica una vocal). Quan es combinen dues paraules i la primera té l'estructura CVC, no s'observa l'harmonia vocal (p.e. /pɔx/ "alt" + /lã̌ʃ/ "vaixell" = /pɔxlã̌ʃ/ "avion". Tanmateix, si la primera paraula de la composició és una síl·laba del tipus CV, sí que hi ha harmonia vocàlica (p.e. /xɔ̂/ "canoa" + /tɯm/ "ull" = /xɯtɯm/ "sol"). La vocal del marcador de focus /-Vʔ/ és la mateixa que la vocal de la síl·laba a la qual s'afegeix (p.e.) /jɯ̂w/ "sang" + /-Vʔ/ = /jɯ̂wɯʔ/.[2]
Consonants
[modifica]El dâw té 25 consonants:[5]
Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | Sonora | pàg | t | c | k | ʔ |
Sorda | b | d | ɟ | ɡ | ||
Fricativa | ʃ | x | h | |||
Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||
Glotalitzada | mˀ | nˀ | ɲˀ | |||
Aproximant | l | j | w | |||
Glotalitzada | lˀ | jˀ | wˀ |
Les consonants glotalitzades al mateix temps es laringealitzen, tal com es veu als exemples següents.[4]
- /wˀac/ [w̰ˀác̚], "rem"
- /ʃělˀ/ [ʃěːl̰ˀ̚], "plàtan"
Les consonants oclusives a la coda de la síl·laba es caracteritzen per la desoclusió inaudible. Quan es troben a l'atac de la síl·laba, els sons /c/ i /k/ es realitzen com a consonants ejectives, és a dir, [cʼ] i [kʼ], a diferència de les altres consonants oclusives (p.e. [kʼɛ̃́k̚], "enganxar").[1][2]
To
[modifica]El dâw és una llengua tonal, segons l'anàlisi hi ha tres o bé quatre tons. N'hi ha un de baix, un d'alt, un d'ascendent i un de descendent. Gràficament, aquests es marquen amb accents greus, accents aguts, anticircumflexos i circumflexos. S'ha de tenir en compte, però, que només hi ha dos tons lèxics. El to baix només es produeix en síl·labes àtones, mentre que el to alt està restringit a les síl·labes tòniques. Els tons ascendents i descendents ocorren a totes les síl·labes. Com que els tons alts i baixos no són lèxics, no sempre es marquen.[2]
El to, no només té funcions lèxiques sinó també morfològiques i sintàctiques. Per exemple, s'empra per a realitzar derivacions i per distingir entre verbs intransitius itransitius.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martins 2004
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Martins 2005
- ↑ Epps, Patience. A Grammar of Hup. Berlín, Alemanya: Mouton de Gruyter, 2008, p. 4.
- ↑ 4,0 4,1 Martins 2005, p. 52
- ↑ Martins 2004, p. 16
- ↑ Martins 2005, p. 50