Louise Bryant

Louise Bryant
	;
Biografia
Naixement	5 desembre 1885 ; San Francisco (Califòrnia)
Mort	6 gener 1936 (50 anys); Sèvres (França)
Causa de mort	hemorràgia cerebral
Sepultura	Cimetière des Gonards (en)
Formació	Universitat d'Oregon ; Universitat de Nevada a Reno
Activitat
Ocupació	periodista, escriptora, suffragette
Membre de	Sentinelles Silencioses ; National Woman's Party (en)
Moviment	Harlem Renaissance
Família
Cònjuge	William C. Bullitt ; John Reed ; Paul Trullinger

Louise Bryant (San Francisco, 5 de desembre de 1885 - Sèvres, 6 de gener de 1936) va ser una feminista, activista política i periodista estatunidenca coneguda per la seva col·laboració amb el bolxevisme durant la Revolució d'Octubre de 1917.^[1]

Biografia

Nascuda com a Anna Louise Mohan, va començar de petita a utilitzar el cognom del seu padrastre, Sheridan Bryant, amb preferència al del seu pare. Va créixer a Nevada i va assistir a la Universitat de Nevada a Reno i a la Universitat d'Oregon a Eugene, on es va llicenciar en Història el 1909. Iniciada en el periodisme, es va convertir en editora de l'Spectator i va treballar com a independent per a The Oregonian, ambdós diaris de Portland. Durant els seus anys en aquesta ciutat (1909–1915) va ser membre del moviment pel sufragi femení. Deixant el seu primer marit l'any 1915 per a anar a viure amb el també periodista John Reed (amb qui es va casar el 1916) a Greenwich Village, va fer amistat amb les principals feministes de l'època, algunes de les quals va conèixer a través dels col·laboradors de Reed en publicacions com The Masses o a les reunions d'Heterodoxy.^[2] Durant una manifestació sufragista del National Woman's Party a Washington DC el 1919, va ser arrestada i va passar tres dies a la presó.

Com a corresponsal de la Revolució Russa de 1917, Bryant va escriure sobre personatges destacats com Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia, Maria Spiridónova, Aleksandr Kérenski, Vladímir Lenin i Leon Trotski, entre d'altres. Les seves notícies durant i després dels seus viatges a Petrograd i Moscou, van aparèixer publicades als diaris dels Estats Units i del Canadà els anys immediatament posteriors a la Primera Guerra Mundial. Una col·lecció d'articles del seu primer viatge es va publicar el 1918 amb el títol de Sis mesos rojos a Rússia.^[4] Més endavant, el 1919, va emprendre una gira nacional per a divulgar el suport polític al bolxevisme i denunciar la intervenció aliada a la Guerra Civil russa.

Després de la mort de Reed per tifus el 1920, Bryant va continuar escrivint sobre Rússia, així com sobre Turquia, Hongria, Grècia, Itàlia i altres països d'Europa i Orient Mitjà. Alguns articles d'aquest període es van recollir l'any 1923 amb el títol de Miralls de Moscou. Bryant va morir el 1936 i va ser enterrada a Versalles.

Obra publicada

School Feeding: Its History and Practice at Home and Abroad^[5]
Sis mesos rojos a Rússia^[6]
Miralls de Moscou. Retrats dels primers dirigents soviètics^[7]

Teatre

The Game: A Morality Play in One Act^[8]

Referències

↑ D'Atri, Andrea. «Una roja pasión» (en castellà), 21-01-2020. [Consulta: 27 setembre 2023].
↑ Zaballa, Bel. «John Reed i la gran crònica de la Revolució Russa: cent anys dels dies que trasbalsaren el món». Vilaweb, 05-11-2017. [Consulta: 27 setembre 2023].
↑ Robinson, Boardman «Europe 1916». The Masses. The Masses Publishing Company [Nova York], 8, 10-1916, pàg. 18–19 [Consulta: 3 febrer 2014].
↑ «Six Red Months in Russia: An Observer's Account of Russia Before and During the Proletarian Dictatorship». George H. Doran. [Consulta: 23 març 2017].
↑ «School Feeding: Its History and Practice at Home and Abroad». J. B. Lippincott. [Consulta: 23 març 2017].
↑ Compte Riba, Albert. «Marc Garcés: "La invisibilització de les dones i en aquest cas, de Louise Bryant, es mou a tots els aspectes del camp cultural"», 02-12-2017. [Consulta: 27 setembre 2023].
↑ «Mirrors of Moscow». Thomas Seltzer. [Consulta: 23 març 2017].
↑ The Game: A Morality Play in One Act. Nova York: Frank Shay, 1916.

Enllaços externs

Louise Bryant (català) a Marxists Internet Archive (MIA) (amb llicència GFDL).

[1] D'Atri, Andrea. «Una roja pasión» (en castellà), 21-01-2020. [Consulta: 27 setembre 2023].

[2] Zaballa, Bel. «John Reed i la gran crònica de la Revolució Russa: cent anys dels dies que trasbalsaren el món». Vilaweb, 05-11-2017. [Consulta: 27 setembre 2023].

[3] Robinson, Boardman «Europe 1916». The Masses. The Masses Publishing Company [Nova York], 8, 10-1916, pàg. 18–19 [Consulta: 3 febrer 2014].

[4] «Six Red Months in Russia: An Observer's Account of Russia Before and During the Proletarian Dictatorship». George H. Doran. [Consulta: 23 març 2017].

[5] «School Feeding: Its History and Practice at Home and Abroad». J. B. Lippincott. [Consulta: 23 març 2017].

[6] Compte Riba, Albert. «Marc Garcés: "La invisibilització de les dones i en aquest cas, de Louise Bryant, es mou a tots els aspectes del camp cultural"», 02-12-2017. [Consulta: 27 setembre 2023].

[7] «Mirrors of Moscow». Thomas Seltzer. [Consulta: 23 març 2017].

[8] The Game: A Morality Play in One Act. Nova York: Frank Shay, 1916.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]