Maria Schrader

Maria Schrader
	; (2011)
Biografia
Naixement	27 setembre 1965 (59 anys); Hannover (Alemanya)
Lateralitat	dretana
Activitat
Ocupació	directora de cinema, actriu de cinema, guionista, actriu de veu
Activitat	1992 -
Membre de	Acadèmia del Cinema Alemanya
Família
Parella	Dani Levy
Premis
	(2025) Medalla Carl Zuckmayer; (2023) Romy, per l'obra She Said; (2021) premi del Cinema Alemany al millor guió, per l'obra L'home perfecte; (2021) premi del Cinema Alemany a la millor direcció, per l'obra L'home perfecte; (2021) Romy; (2020) Premi Primetime Emmy a la millor direcció d'una minisèrie, pel·lícula o especial dramàtic, per l'obra Unorthodox; (2018) Ós de Berlín; (2017) Premi del públic a la millor pel·lícula europea, per l'obra Stefan Zweig: Adeu a Europa; (2016) Herbert Strate Award (en) ; Os de Plata a la millor interpretació femenina ;

Maria Schrader (Hannover, 27 de setembre de 1965) és una actriu, guionista i directora de cinema alemanya. Va dirigir la premiada pel·lícula de 2007 Liebesleben, basada en una novel·la de Zeruya Shalev.^[1] També va actuar en la reeixida sèrie de televisió alemanya Deutschland 83 (2015)^[2] i la seva seqüela, Deutschland 86 (2018).

Carrera professional

María Schrader va néixer a Hannover i va estudiar al Seminari Max Reinhardt de Viena. Schrader va formar part del jurat al 50è Festival Internacional de Cinema de Berlín el 2000.

És especialment coneguda per la pel·lícula Aimée & Jaguar, així com per l'aclamada Liebesleben ("Love life"), en la qual va escriure, va actuar i va produir. Ella també ha escrit altres pel·lícules: RobbyKallePaul, Stille Nacht i Meschugge. Va codirigir I was on Mars amb Dani Levy, amb qui va sortir fins a 1999.

Schrader va fer el paper de la tia de Martin Rauch a Deutschland 83 (2015),^[3] una sèrie de televisió de 8 episodis, que va ser la primera sèrie de televisió en alemany que es va emetre a la televisió estatunidenca. També es va fer popular al Regne Unit, transmetent-se a principis de 2016 a Channel 4.^[4]

Va dirigir la reeixida minisèrie germànico-estatunidenca de Netflix ''Unorthodox'', basada en l'autobiografia de Deborah Feldman. Estrenada el 26 de març de 2020, la producció narra la història de Esty (Shira Haas), una jove jueva ultraortodoxa de Brooklyn que fuig a Berlín empesa per l'opressió de la comunitat en la qual s'ha criat.^[5]

Vida personal

Tot i que els seus papers més populars com a actor són de fe jueva, i moltes de les seves pel·lícules com a guionista i directora inclouen personatges jueus i giren al voltant de les lluites jueves, la mateixa Schrader no és jueva..^[6]

Premis

1992 Max Ophüls Festival, Millor actriu jove per I Was on Mars
1995 Mystfest, millor actriu per Burning Life
1995 Premis de cinema bavarès, Millor actriu per Keiner liebt mich
1995 Premis del cinema alemany, Millor actriu principal per Keiner liebt mich, Burning Life, Einer meiner altesten Freunde
1999 49è Festival Internacional de Cinema de Berlín, Ós de Plata a la millor actriu (compartit amb Juliane Köhler) per Aimée & Jaguar ^[7]
1999 Deutscher Filmpreis, Millor actriu protagonista per Aimée & Jaguar, The Giraffe
1999 Bayerischer Filmpreis, Millor actriu per Aimée & Jaguar
2020 Premis Primetime Emmy, premi a la millor direcció d'una sèrie limitada, pel·lícula o especial dramàtic per Unorthodox

Nominacions

2016 Deutscher Filmpreis, millor director per Stefan Zweig: Adeu a Europa^[8]

Filmografia selecta

Any	Títol	Paper	Director	Notes
1992	I was on Mars	Silva	Dani Levy	amb Dani Levy
1994	Keiner liebt mich	Fanny Fink	Doris Dörrie	amb Pierre Sanoussi-Bliss, Elisabeth Trissenaar
1994	Burning Life	Anna	Peter Welz	amb Anna Thalbach, Max Tidof
1995	Stille Nacht	Julia	Dani Levy	amb Jürgen Vogel
1997	Der Unfisch	Sophie Moor	Robert Dornhelm	amb Eva Herzig, Andreas Lust, Georges Kern, August Schmölzer, Karl Merkatz, Bibiana Zeller, Rudolf Wessely, Erwin Leder
1998	Meschugge	Lena Katz	Dani Levy	ab Dani Levy
1998	Bin ich schön?	Elke	Doris Dörrie	amb Senta Berger, Gottfried John, Iris Berben, Uwe Ochsenknecht, Franka Potente, Dietmar Schönherr, Heike Makatsch, Otto Sander, Joachim Król
1999	Aimée & Jaguar	Felice Schragenheim (Jaguar)	Max Färberböck	amb Juliane Köhler, Heike Makatsch, Johanna Wokalek
2001	Viktor Vogel - Commercial Man	Johanna von Schulenberg	Lars Kraume	amb Götz George, Alexander Scheer, Chulpan Khamatova, Vadim Glowna
2001	Emil und die Detektive	Pastorin Hummel	Franziska Buch	amb Jürgen Vogel
2002	Väter	Melanie Krieger	Dani Levy	amb Sebastian Blomberg, Christiane Paul
2003	Rosenstrasse	Hannah Weinstein	Margarethe von Trotta	amb Katja Riemann
2005	Schneeland	Elisabeth	Hans W. Geißendörfer	amb Julia Jentsch, Ulrich Mühe, Thomas Kretschmann, Joachim Król, Susanne Lothar
2011	W ciemności	Paulina Chiger	Agnieszka Holland	amb Robert Więckiewicz
2015	Deutschland 83	Lenora Rauch	Edward Berger, Samira Radsi	amb Jonas Nay, Ulrich Noethen, Sylvester Groth, Sonja Gerhardt, Ludwig Trepte, Alexander Beyer, Lisa Tomaschewsky
2018	The City and The City	Sen. Detective Quissima Dhatt	Tom Shankland	amb David Morrissey, Mandeep Dhillon, Lara Pulver
2018	Deutschland 86	Lenora Rauch	Florian Cossen, Arne Feldhusen	amb Jonas Nay, Ulrich Noethen, Sylvester Groth, Sonja Gerhardt, Ludwig Trepte, Alexander Beyer, Lisa Tomaschewsky
2020	Unorthodox	–	Maria Schrader	amb Shira Haas, Amit Rahav, Jeff Wilbusch
2021	Ich bin dein Mensch	–	Maria Schrader	amb Maren Eggert, Dan Stevens, Sandra Hüller, Hans Löw, Wolfgang Hübsch

Referències

↑ "Love Life" listing at IMDb
↑ «Cast & Characters». Sundance TV. Arxivat de l'original el 2 de juliol de 2017. [Consulta: 10 abril 2018].
↑ «Lenora Rauch - Characters». Sundance TV. Arxivat de l'original el 31 de juliol de 2016. [Consulta: 10 abril 2018].
↑ «Deutschland 83 becomes UK's highest rated foreign-language drama». Fremantle Media. Arxivat de l'original el 15 de març de 2016. [Consulta: 10 abril 2018].
↑ Silverstein, Melissa. «“Unorthodox” Director Maria Schrader Talks Portraying Satmar Judaism and Berlin’s Complex History» (en anglès americà). womenandhollywood.com, 22-04-2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
↑ Jeffries, Stuart. «'His suicide shocked the world': Maria Schrader on her Oscar-nominated film about Stefan Zweig». The Guardian, 08-12-2017. [Consulta: 10 juny 2021].
↑ «Berlinale: 1999 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2017. [Consulta: 29 gener 2012].
↑ «Vor der Morgenröte». [Consulta: 20 juliol 2020].

Bibliografia

Manfred Hobsch, Ralf Krämer, Klaus Rathje: Filmszene D. Die 250 wichtigsten jungen deutschen Stars aus Kino und TV. Schwarzkopf & Schwarzkopf, Berlin 2004, ISBN 3-89602-511-2, S. 378 ff.
Kay Weniger: Das große Personenlexikon des Films. Die Schauspieler, Regisseure, Kameraleute, Produzenten, Komponisten, Drehbuchautoren, Filmarchitekten, Ausstatter, Kostümbildner, Cutter, Tontechniker, Maskenbildner und Special Effects Designer des 20. Jahrhunderts. Band 7: R – T. Robert Ryan – Lily Tomlin. Schwarzkopf & Schwarzkopf, Berlin 2001, ISBN 3-89602-340-3, S. 170 f.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Schrader

«Bibliografia relacionada amb Maria Schrader» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
Maria Schneider a filmportal.de
Maria Schrader, Agentur Players
Andrea Schweers: Maria Schrader a fembio.org

[1] "Love Life" listing at IMDb

[2] «Cast & Characters». Sundance TV. Arxivat de l'original el 2 de juliol de 2017. [Consulta: 10 abril 2018].

[3] «Lenora Rauch - Characters». Sundance TV. Arxivat de l'original el 31 de juliol de 2016. [Consulta: 10 abril 2018].

[4] «Deutschland 83 becomes UK's highest rated foreign-language drama». Fremantle Media. Arxivat de l'original el 15 de març de 2016. [Consulta: 10 abril 2018].

[5] Silverstein, Melissa. «“Unorthodox” Director Maria Schrader Talks Portraying Satmar Judaism and Berlin’s Complex History» (en anglès americà). womenandhollywood.com, 22-04-2020. [Consulta: 18 setembre 2020].

[6] Jeffries, Stuart. «'His suicide shocked the world': Maria Schrader on her Oscar-nominated film about Stefan Zweig». The Guardian, 08-12-2017. [Consulta: 10 juny 2021].

[Berlinale1999-7] «Berlinale: 1999 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2017. [Consulta: 29 gener 2012].

[8] «Vor der Morgenröte». [Consulta: 20 juliol 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Os de Plata a la millor interpretació femenina
1956–1975	Elsa Martinelli (1956) Yvonne Mitchell (1957) Anna Magnani (1958) Shirley MacLaine (1959) Juliette Mayniel (1960) Anna Karina (1961) Rita Gam / Viveca Lindfors (1962) Bibi Andersson (1963) Sachiko Hidari (1964) Madhur Jaffrey (1965) Lola Albright (1966) Edith Evans (1967) Stéphane Audran (1968) Shirley MacLaine / Simone Signoret (1971) Elizabeth Taylor (1972) Kinuyo Tanaka (1975)
1976–2000	Jadwiga Barańska (1976) Lily Tomlin (1977) Gena Rowlands (1978) Hanna Schygulla (1979) Renate Krößner (1980) Barbara Grabowska (1981) Katrin Sass (1982) Yevgeniya Glushenko (1983) Inna Churikova (1984) Jo Kennedy (1985) Marcélia Cartaxo / Charlotte Valandrey (1986) Ana Beatriz Nogueira (1987) Holly Hunter (1988) Isabelle Adjani (1989) Victoria Abril (1991) Maggie Cheung (1992) Michelle Pfeiffer (1993) Crissy Rock (1994) Josephine Siao (1995) Anouk Grinberg (1996) Juliette Binoche (1997) Fernanda Montenegro (1998) Juliane Köhler / Maria Schrader (1999) Bibiana Beglau / Nadja Uhl (2000)
2001–2020	Kerry Fox (2001) Halle Berry (2002) Nicole Kidman / Julianne Moore / Meryl Streep (2003) Catalina Sandino Moreno / Charlize Theron (2004) Julia Jentsch (2005) Sandra Hüller (2006) Nina Hoss (2007) Sally Hawkins (2008) Birgit Minichmayr (2009) Shinobu Terajima (2010) Sareh Bayat / Sarina Farhadi / Leila Hatami / Kimia Hosseini (2011) Rachel Mwanza (2012) Paulina García (2013) Haru Kuroki (2014) Charlotte Rampling (2015) Trine Dyrholm (2016) Kim Min-hee (2017) Ana Brun (2018) Yong Mei (2019) Paula Beer (2020)