Mario Ancona
 (1900)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1860 Liorna (Itàlia) |
| Mort | 23 febrer 1931 (70 anys) Florència (Itàlia) |
| Causa de mort | càncer de pulmó |
| Nacionalitat |  Itàlia |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant d'òpera (baríton) |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
  
| |
Mario Ancona (Liorna, 28 de febrer, de 1860 – Florència, 23 de febrer de 1931) fou un baríton italià.[1][2]
Debutà en l'escena el 1889. El 21 de maig de 1892 fou el primer Silvio de I Pagliacci, en el Teatro Dal Verme de Milà, sota la direcció de Toscanini, òpera que interpretà també en el seu debut en el Covent Garden, 1893 i en Metropolitan Opera, en ambdós casos en el rol de Tonio. El 3 de desembre de 1906 fou Riccardo a I puritani, en la inauguració de la Manhattan Opera House.
La seva carrera internacional el portà a exhibir-se entre d'altres teatres, a Lisboa, Teatro Nacional de São Carlos, entre 1897 i 1912, Buenos Aires, Teatro Real (Madrid), Ciutat de Mèxic, Nova York o París. A més de l'italià, cantà en francès i alemany.
Es retirà el 1916. Morí a Florència, a causa d'un tumor, després, d'una llarga malaltia. Amb Enrico Caruso enregistrà en disc el duet Au fond du temple saint de Els pescadors de perles.
Referències
[modifica]- ↑ Marchand Patrón, Miguel. «Mario Ancona». A: 100 grandes gantantes del pasado (en castellà). Andres Bello, p. 203–204 [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound. Routledge, 12 de novembre de 2004, p. 204. ISBN 978-1-135-94950-1.