Mataparent bai
Imleria badia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Estat de conservació | |||||||||
Risc mínim | |||||||||
UICN | 138329440 | ||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Boletales | ||||||||
Família | Boletaceae | ||||||||
Gènere | Imleria | ||||||||
Espècie | Imleria badia Vizzini, 2014 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Boletus castaneus β badius | ||||||||
Sinònims |
El mataparent bai[1] (Imleria badia), també anomenat cep bai,[2] és una espècie de mataparent del grup dels mataparents xerocomoides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals. Es caracteritza per formar bolets de mida més aviat gran, de barret bru clar a bru bai,[3][4] lleugerament víscid quan és humid, de cama del color del barret o més pàl·lida, i de porus i carn que blavegen al tall, pressió i frec.[5][6][7]
Notes nomenclaturals
[modifica]L'espècie va ser descrita originalment com Boletus castaneus ß badius Fr.,[8] més tard, el mateix autor, com Boletus badius (Fr.) Fr.,[9] i actualment s'ha combinat en Imleria badia (Fr.) Vizzini[10]
Descripció
[modifica]Barret de 5-15 cm, carnós, hemisfèric, més tard de convex a gairebé pla, superfície de jove finament vellutada, especialment al marge, més tard llisa i brillant, viscosa en temps humid, de bru vermellosa a castany, amb el temps bru ocràcia;
Tubs groc verdosos, blavegen al tall; porus angulosos, mats, de joves blanquinosos, més tard groc llimona pàl·lid, finalment groc sofre; blaus a la pressió.
Cama de vora 13 cm de longitud; cilíndrica de jove, lleugerament clavada en madurar; a la part superior del color del barret o més pàl·lida, bru groguenca a la resta; s'enfosqueix a la manipulació; miceli basal de blanquinós a crema.
Carn ferma, de blanquinosa a cremosa, però brunenca sota la superfície; blaveja sobre els tubs i la part superior de la cama[5][6][7][11][12][13]
Distribució i hàbitat
[modifica]Comú; des de l'estiu a finals de tardor; prefereix els sòls àcids, pot créixer sobre fusta en descomposició; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscos de coníferes, més rar en planifolis; vora pi negre, pi roig i avet, també vora faig i castanyer[7][11][12][14][15]
Comentaris
[modifica]L'espècie d'aspecte més similar és el mataparent perfumat (Lanmaoa fragrans), un mataparent butiroide,. Se'n diferencia per ser més robust, tenir la cama afusada i créixer sovint en flotes i vora planifolis[7]
Les espècies de mataparents xerocomoides dels gèneres Xerocomus, Xerocomellus i Hortiboletus tenen la cama més prima i els porus de l'esponja més amples[7]
Pel seu aspecte general es pot confondre amb un cep, però els porus blavegen a la pressió, la carn ho fa de manera més suau i no la cama del mataparent bai no presenta mai cap mena de reticle en superfície[2][7]
Comestibilitat
[modifica]Comestible; considerat excel·lent,[2] és recomanable eliminar la cutícula[13]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ «#773300 Color Hex». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Color bai».
- ↑ 5,0 5,1 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.
- ↑ 6,0 6,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Observationes mycologicae. Havniae, sumptibus G. Bonnieri, 1815-1818, 1818. DOI https://doi.org/10.5962/bhl.title.112534.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum. I. Gryphiswaldiae : Sumtibus Ernesti Mauritii, 1821, p. [1]-520 p [392].
- ↑ «Index Fungorum 147 - Imleria Vizzini, gen.nov», 2014.
- ↑ 11,0 11,1 Muñoz, Jose Antonio; Cadiñanos, Jose Antonio; Fidalgo, Eduardo «Contribución al catálogo corológico del género Xerocomus en la peninsula iberica». Bol. Soc. Micol. Madrid, 32, 2008, pàg. 249-277.
- ↑ 12,0 12,1 «x-chrysenteron « boletales.com». [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ 13,0 13,1 Noordeloos, Machiel E.; den Bakker, Henk C.; van der Linde, Sietse. Michiel E. Noordeloos, Thomas W. Kuyper, Inga Smohorst; Elsa D. Vellinga. Flora Agaricina Neerlandica. Origgio (VA), Italia: Candusso Editrice, 30 juliol 2018. ISBN 9788894371000.
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.