Merrillita
 Merrillita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₉NaMg(PO₄)₇ |
| Epònim | George Perkins Merrill  |
| Localitat tipus | Pultusk meteorite (en)  , Alfianello (en) , Rich Mountain meteorite (en) i Dhurmsala meteorite (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.45 |
| Dana | 38.3.4.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,362Å; c = 37,106Å; |
| Grup puntual | 3m - piramidal ditrigonal |
| Color | incolora, blanca |
| Exfoliació | dolenta/indistinta - de vegades, hexagonal (indistinta). |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 3,1 g/cm³ (mesurada); 2,88 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1976 s.p. |
| Símbol | Mer |
| Referències | [1] |
La merrillita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la merrillita. Va ser descrita per primera vegada l'any 1915 per George P. Merrill (1854–1929), de qui n'agafa el nom, especialista en meteorits de la Smithsonian Institution, però va ser aprovada per l'IMA l'any 1976.[2]
Característiques
[modifica]La merrillita és un fosfat de fórmula química Ca₉NaMg(PO₄)₇. És el mineral anàleg amb magnesi de la ferrimerillita. És incolora o blanca i cristal·litza en el sistema trigonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'olgita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb 49 minerals més, entre els quals es troben: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, bario-olgita, bobfergusonita, brianita, hagendorfita, johil·lerita, johnsomervilleïta, marićita, olgita, yazganita, qingheiïta, qingheiïta-(Fe2+), schäferita, whitlockita i xenofil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]La merrillita és un component molt habitual de les roques extraterrestres. Es troba en pal·lasites, roques lunars, meteorits marcians, i molts altres grups de meteorits.[3] De fet, s'han trobat més de 180 meteorits arreu dels cinc continents que contenen merrillita.[1] Hi ha quatre localitats, de les quals es van fer servir mostres per a la descripció original, que són considerades localitats tipus: Alfaniello, Itàlia; Dharamsala, Índia; Pultusk, Polònia; i Rich Mountain, Carolina del Nord.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Merrillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016». Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 26 setembre 2016].
- ↑ Jolliff, Bradley L.; John M. Hughes; John J. Freeman; Ryan A. Zeigler «Crystal chemistry of lunar merrillite and comparison to other meteoritic and planetary suites of whitlockite and merrillite». American Mineralogist, 91, 2006, pàg. 1583–1595. DOI: 10.2183/am.2006.2185.