Miao
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Hmong (ètnia)». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020 |
 Pentinat dels Miao de Guizhou. | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 10.000.000 |
| Llengua | miao i hmong |
| Religió | Wuism (Ua Dab). Minories: Budisme, Taoisme, Cristianisme |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Xina: 9 milions Vietnam: 787.604 (1999) Laos: 460.000 (2005) Estats Units: 209.866 (2006)[1] Tailàndia: 151,080 (2002) França: 13.000 (incloent 3.000 a la Guiana francesa) | |
Els miao —en xinès:苗 (Miáo); en vietnamita: Meo o H'Mông; en tailandès: แม้ว (Maew) o ม้ง (Mong); —és un grup ètnic d'entre els oficialment reconeguts per la República Popular de la Xina com a grups minoritaris. Miao és un terme en xinès que no reflecteix pas la manera com aquest grup ètnic s'autoanomena, ells mateixos s'anomenen Hmong, Hmu, A Hmao, i Kho (Qho, Qo) Xiong. Dins del miao, hi ha diversos idiomes i no tots en són mútuament intel·ligibles, encara que la majoria d'aquests pertanyen a la família lingüística miao-yao.
Els miao viuen principalment a la Xina meridional, a les províncies de Guizhou, Hunan, Yunnan, Sichuan, Guangxi, Hainan, Guangdong i Hubei. Alguns membres dels miao, especialment els del subgrup hmong, han migrat fora de la Xina cap al sud-est d'Àsia (nord del Vietnam, Laos, Birmània (Myanmar) i Tailàndia). A causa dels problemes polítics a Laos de l'any 1975, es va refugiar un gran grup dels hmong als països occidentals, principalment als Estats Units, França i Austràlia.
El terme miao va obtenir un estatus oficial a la Xina el 1949 com a minzu (grup ètnic).[2]
Històricament, el terme miao s'havia aplicat sense fonament a una varietat de grups ètnics que no fossin els han.
Els xinesos tradicionalment classifiquen els miao segons els colors de les dones miao:
- Ghao Xong; miao vermell; Khe Xiong Miao; Hunan occidental.
- Hmu, Gha Ne (Ka Nao); miao negre; Mhu Miao; Guizhou del sud-est.
- A-Hmao; miao molt florit; nord de Guizhou i nord-est de Yunnan.
- Gha-Mu, Hmong, miao blanc, Mong, verd (blau) miao, miao amb poques flors; sud de Sichuan, oest de Guizhou i sud de Yunnan.
Història
[modifica]
Segons una llegenda xinesa, els miao serien descendents de la tribu Jiuli conduïda per Chiyou (xinès: 蚩尤 pinyin: Chīyóu) derrotada en la batalla de Zhuolu per Huang Di i Yan Di.
Segons André-Georges Haudricourt i David Strecker, els miao estarien entre els primers pobles que es van assentar a l'actual Xina.[3] Aquests investigadors van comprovar que els xinesos havien manllevat de les llengües dels miao una gran quantiat de termes referits al conreu de l'arròs. A més, els genetistes han connectat els miao amb la cultura daxi (5.300 - 6,000 anys enrere) a la regió centre del riu Yangtze.[4]
Notes i referències
[modifica]- ↑ 2006 Southeast Asian American Data from the American Community Survey
- ↑ Schein, Louisa. "The Miao in contemporary China." In The Hmong in transition. Edited by Hendricks, G. L., Downing, B. T., & Deinard, A. S. Staten Island: Center for migration studies (1986): 73-85.
- ↑ Haudricourt, Andre and Strecker. "Hmong–Mien (Miao–Yao) Loans in Chinese". T'uong Pao, Vol. 77, Numbers 4-5, (1991): 335-341
- ↑ Wen, Bo; Li, Hui; Gao, Song; Mao, Xianyun; Gao, Yang; Li, Feng; Zhang, Feng; He, Yungang; Dong, Yongli; Zhang, Youjun; Huang, Wenju; Jin, Jianzhong; Xiao, Chunjie; Lu, Daru; Chakraborty, Ranajit; Su, Bing; Deka, Ranjan; Jin, Li. "Genetic Structure of (H)mong-Mien Speaking Populations in East Asia as Revealed by mtDNA Lineages", Oxford Journal of Molecular Biology and Evolution (2005) 22 (3): 725-734. doi:10.1093/molbev/msi055
Bibliografia
[modifica]- Enwall, Jaokim. Thai-Yunnan Project Newsletter Arxivat 2009-11-03 a Wayback Machine., No. 17, Department of Anthropology, Australian National University, June 1992.
- Schein, Louisa. Minority Rules: The Miao and the Feminine in China's Cultural Politics. illustrated, reprint. Durham, North Carolina: Duke University Press, 2000. ISBN 082232444X [Consulta: 24 abril 2014].
- Gina Corrigan. Miao textiles from China. Seattle: University of Washington Press, 2001. ISBN 0-295-98137-7.
- Nicholas Tapp,. The Hmong of China: Context, Agency, and the Imaginary. Boston: Brill Academic Publishers, 2002. ISBN 0-391-04187-8.
- Nicholas Tapp (Editor), Jean Michaud (Editor), Christian Culas (Editor), Gary Yia Lee (Editor). Hmong/Miao in Asia. Silkworm Books, 2004. ISBN 974-9575-01-6.
- David Deal and Laura Hostetler. The Art of Ethnography: a Chinese "Miao Album". Seattle: University of Washington Press, 2006. ISBN 978-0295985435.
- Jin Dan (Contributor), Xueliang Ma (Contributor), Mark Bender (Translator). Miao (Hmong) Creation Epics from Guizhou, China. Indianapolis, IN: Hackett Publishing Company, 2006. ISBN 978-0872208490.
- Thomas Vang. A History of The Hmong: From Ancient Times to the Modern Diaspora. Lulu.com, 2008. ISBN 978-1435709324.
- Ch'ien Lung (emperor of China.). The conquest of the Miao-tse, an imperial poem ... entitled A choral song of harmony for the first part of the Spring [tr. by S. Weston, from the Chinese]. LONDON: Printed & Sold by C. & R. Baldwin, New Bridge Street, Black Friars, 1810 [Consulta: 24 abril 2014].
Enllaços externs
[modifica]
- Hmong Studies Internet Resource Center Arxivat 2013-05-18 a Wayback Machine..
- HmongNet.org Arxivat 2012-04-17 a Wayback Machine..
- An Album of the Miao Minority from 1786.
- Map share of ethnic by county of China Arxivat 2016-01-01 a Wayback Machine..
Segons la Classificació de la República Popular de la Xina. | |||
 | Achang · Akha · Bai · Blang · Bonan · Buyei · Tais · Daur · Palaungs · Dengpes · Derung · Dong · Dongxiang · Evenkis · Gaoshan · Gelao · Han · Hani · Hezhen · Hui · Jing · Katxin · Jino · Kazakhs · Kirguís · Coreans · Lahu · Lhoba · Li · Lisu · Manxús · Maonan · Miao · Monba · Mongols · Mulao · Naxi · Nu · Oroqen · Pumi · Qiang · Russos · Salar · She · Shui · Tadjiks · Tàtars · Tibetans · Tu · Tujies · Uigurs · Uzbeks · Wa · Xibes · Yao · Yi · Yugur · Zhuang | .png) | |
