Niloofar Rahmani
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1992 (31/32 anys) Afganistan |
| Activitat | |
| Ocupació | aviadora |
| Activitat | 2012 - |
| Carrera militar | |
| Rang militar | capitana |
| Premis | |
Niloofar Rahmani (Afganistan, 1992) és una pilot afganesa, la primera en servir a la Força Aèria Afganesa des de la caiguda del règim taliban. Va iniciar els seus estudis el 2010 i va graduar-se el 2012, inspirada pel seu pare i per les figures de dues dones pilot d'helicòpters durant la invasió soviètica de l'Afganistan.[1]
Rahmani inicià la seva carrera pilotant un Cessna 208 i un Cessna 182 però aspira a pilotar avions de més envergadura i a esdevenir professora de vol per altres dones pilot. Quan la seva carrera va guanyar reconeixement públic, els taliban van començar a amenaçar-la a ella i a la seva família, que van haver de traslladar-se en més d'una ocasió. El 2018 va obtenir asil als Estats Units, on aspira a esdevenir pilot de la Força aèria dels Estats Units.[2]
El 2015 va rebre el Premi Internacional Dona Coratge atorgat pel Departament d'Estat dels Estats Units.
Referències
[modifica]
- ↑ Stancati, Margherita «First Female Pilot in Afghanistan Requests Asylum in U.S.» (en anglès). Wall Street Journal, 24-12-2016. ISSN: 0099-9660.
- ↑ «Groundbreaking Female Afghan Pilot Inspires in San Diego» (en anglès). NBC 7 San Diego.
| 2007 | |
|---|---|
| 2008 | |
| 2009 | |
| 2010 | |
| 2011 | |
| 2012 | |
| 2013 | |
| 2014 | |
| 2015 | |
| 2016 | |
| 2017 | |
| 2018 | |
| 2019 | |
| 2020 | |
| 2021 | |
