Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Nivell (instrument)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Nivell de bombolla.
Principi del nivell de bombolla

Un nivell és un instrument de mesura utilitzat per a determinar l'horitzontalitat d'una línia o d'una superfície o de determinar la diferència d'altura entre dos punts.[1] Hi ha grosso modo tres tipus: el més antic és un triangle equilateral rectangular amb plom, el nivell amb bombolla i els nivells electrònics. Tots són basats en el principi d'utilitzar la gravetat per a determinar la vertical absoluta cap al centre de la Terra, i d'en deduir línia perpendicular, que dona aleshores l'horitzontal.[2][3]

S'utilitzen tot arreu on una perfecta horitzontalitat és important: en tots els oficis de la construcció, per l'agrimensura, en instruments de pesatge o de calibratge, en trespeus de fotografia, etc. En balances i altres eines de calibratge per als quals la posició horitzontal perfecte és imprescindible, sovint s'hi incorpora un nivell fix i peus reglables. N'existeixen de diferents graus de precisió segons la necessitat de la feina.

El principi del nivell de bombolla està en un petit tub transparent i ple de líquid amb una bombolla d'aire al seu interior. La bombolla és de grandària inferior a la distància entre les dues marques. Si la bombolla es troba simètricament entre les dues marques, l'instrument indica un nivell bastant precís per a fins pràctics). El científic i diplomat francés Melchisédech Thévenot el va inventar el 1660 o 1661.[4]

Principi dels nivells antics

El nivell topogràfic és un instrument usat en topografia i agrimensura que, de manera anàloga a un teodolit, permet mesurar nivells i realitzar anivellaments amb precisió elevada.[5]

Documents

[modifica]
  • 1441. Una de les etapes prèvies a la construcció de l'assut de Xerta-Tivenys (Tortosa), fou la presentació d'una memòria signada per Bernat Gual, Domingo Xies i Antoni Alcanyís. En aquesta relació s'indicava la mesura dels nivells de la séquia prevista des de l'assut fins a Tortosa.[6]


« Text original: ... livellaren ab dos livells, un de pas o de peu e altre de entreguart, ab lo qual guardaven de luny, e posaven un paper llà hon responia... »
— Text actualitzat: .. anivellaren amb dos nivells; un nivell de pas o de peu (directe) i un altre nivell de mira (indirecte), amb el qual observaven de lluny; i anotaven en un paper els valors corresponents...

Referències

[modifica]

  1. «Nivell (instrument)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «livèlla - Treccani» (en italià). [Consulta: 20 març 2024].
  3. «LIVELLA - Treccani» (en italià). [Consulta: 20 març 2024].
  4. Diderot, Denis; Vaugondy. «niveau d'air». A: Encyclopédie ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers...par une Société de gens de lettres... mis en ordre et publié par M. Diderot ; et quant à la partie mathématique par M. d' Alembert (en francès). Pellet imprimeur-libraire, 1778, p. 1026. 
  5. Bisbal Martín, Javier; Sáenz Nuño, Maria Ana «Els instruments topogràfics com a alternativa en el mesurament industrial». InterEmpresas, 15-05-2003.
  6. L'activitat quotidiana d'un mestre de cases medieval. Bernat Gual, 1405-1453. Jacobo Vidal Franquet.