Norberto Bobbio

Norberto Bobbio

Biografia
Naixement	18 octubre 1909 Torí (Itàlia)
Mort	9 gener 2004 (94 anys) Torí (Itàlia)
Senador vitalici d'Itàlia
18 juliol 1984 – 9 gener 2004 (mort en el càrrec) Nomenat per: Alessandro Pertini
Dades personals
Formació	Universitat de Torí Liceu clàssic Massimo d'Azeglio
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	filòsof, politòleg, professor d'universitat, escriptor, periodista, historiador, polític, jurista, historiador intel·lectual
Ocupador	Universitat de Pàdua Universitat de Torí Universitat de Siena
Partit	Partit Socialista Italià
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1950–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei
Premis
(2001)  premi Hegel (1994)  Premi Balzan (31 gener 1992)  doctorat honoris causa de l'université Savoie-Mont-Blanc (fr) (1985)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1984)  honorary doctorate of Paris Nanterre University (en) (1981)  premi Europeu d'assaig Charles Veillon (1981)  premi internacional Viareggio-Versilia  doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya  doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Madrid  doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires
Signatura
Lloc web	centenariobobbio.it…

Norberto Bobbio (Torí, 18 d'octubre de 1909 - Torí, 9 de gener de 2004) fou un jurista, filòsof i politòleg italià i és un dels més eminents pensadors del segle xx.

Després de graduar-se a la universitat de la seva ciutat natal va ser professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Camerino des de 1935 fins a 1938, a Siena des de 1938 fins a 1940, i a Pàdua des de 1940 fins a 1948. Finalment va tornar a exercir la docència a Torí on va ser professor emèrit de Filosofia Política i membre corresponent de l'Acadèmia Britànica. Va ser Doctor Honoris Causa per les Universitats de París, Buenos Aires, Complutense de Madrid, Bolonya i Chambéry.

Tant als seus ensenyaments com a les seves moltes obres, com Política i cultura (1955), De Hobbes a Marx (1965) i Quin socialisme? (1976), Bobbio ha analitzat els avantatges i desavantatges del liberalisme i del socialisme, i ha tractat de mostrar que qui defensen ambdues ideologies basen les seves activitats en el respecte a l'ordre constitucional i en el rebuig als mètodes antidemocràtics, incloent, com és obvi, l'anàlisi i la crítica a la corrupció que ha caracteritzat la vida política italiana de la segona meitat del segle XX i el terrorisme al que es va oposar amb energia durant les dècades dels anys 1960 i 1970.

Als anys cinquanta, Bobbio dedica diversos escrits a la defensa de la teoria pura del dret de Hans Kelsen contra les crítiques de iusnaturalistes i marxistes. En aquesta època, Bobbio concep l'ordenament jurídic des d'un punt de vista estructural inspirat en el positivisme jurídic de Kelsen. Bobbio és un dels principals exponents del socialisme liberal.

Enllaços externs

• Centro de Estudos Norberto Bobbio Arxivat 2008-02-12 a Wayback Machine.
• Les obres de Norberto Bobbio