Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

OKR

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Objectius i resultats clau (OKR per les seves sigles en anglès Objectives and key results) és un marc d'establiment d'objectius per definir i fer-ne el seguiment i els seus resultats. El fan servir les persones per aconseguir creixement i millora en els diferents àmbits de la vida: personal, laboral, econòmic, professional, etc.

Els OKR es diferencien d'eines de productivitat com les llistes de tasques perquè els segons són accions, mentre que els primers són els resultats obtinguts per aquestes accions.[cal citació]

Visió general

[modifica]

El desenvolupament dels OKR s'atribueixen a Andy Grove, que va introduir aquesta idea a Intel durant el seu mandat i ho va documentar en el llibre High Output Management (1983).[1] John Doerr explica aquest concepte: "El resultat clau ha de ser mesurable. Però al final podeu mirar, i sense cap mena de discussió: Ho he fet o no ho he fet? Sí? No? Senzill. No hi ha judicis."[2]

Els OKR comprenen un objectiu clarament definit i entre 3 i 5 resultats clau (mesures específiques utilitzades per rastrejar la consecució d'aquest objectiu).[3] L'objectiu d'un OKR és definir com assolir objectius mitjançant accions concretes i mesurables.[4] Els resultats clau es poden mesurar utilitzant una escala del 0 al 100% o qualsevol unitat numèrica (per exemple, import en euros, %, articles, etc.). Els objectius també haurien de ser recolzats per iniciatives, que són els plans i activitats mesurables que ajuden a assolir l'objectiu i a avançar en els resultats clau.[5]

Història

[modifica]

L'any 1975, John Doerr, que en aquella època era un venedor que treballava per a Intel, va assistir a un curs d'Intel impartit per Andy Grove on es va introduir a la teoria dels OKR,[2] llavors anomenats "iMBOs" en referència a "Intel Management by Objectives". Doerr va incorporar el terme "OKR" al lèxic de Grove.[6]

El 1999, Doerr, que aleshores treballava per a Kleiner Perkins, una empresa de capital risc, va introduir la idea d'OKRs en una empresa emergent.[7] La idea es va aplicar i es va convertir ràpidament en una part important de la cultura de Google com una "metodologia de gestió que ajuda a garantir que l'empresa concentri els seus esforços en els mateixos problemes importants a tota l'organització".[2]

Larry Page, el conseller delegat d'Alphabet i cofundador de Google, va acreditar els OKR en el pròleg del llibre de Doerr: "Els OKR ens han ajudat a créixer en moltes ocasions. Han ajudat a fer possible la nostra missió tan atrevida d'organitzar la informació del món, potser inassolible fins llavors. Ens han mantingut a mi i a la resta de la companyia en bon camí quan més ho hem necessitat. " [2]

Des que es van popularitzar a Google, els OKR s'han aplicat en diverses empreses del sector[8] tals com LinkedIn,[9] Twitter,[10] Gett i Uber.[11]

Els OKR poden ser aplicats a tota l'organització amb la intenció de proporcionar als equips visibilitat d'objectius, fet que permet alinear i enfocar l'esforç.[3] Els OKR es defineixen generalment a escala d'empresa, d'equip i de personal, tot i que hi ha crítiques[12] sobre això, ja que provoca un enfocament en cascada.

Referències

[modifica]
  1. Grove, Andrew. High Output Management. Random House, 1983. ISBN 0394532341. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Doerr, John. Measure What Matters: How Google, Bono, and the Gates Foundation Rock the World with OKRs. Penguin Publishing Group, 2018, p. 31. ISBN 9780525536239. 
  3. 3,0 3,1 Wodtke, Christina. Introduction to OKRs. O’Reilly Media, Inc., 2016. ISBN 9781491960271. 
  4. Calin, Denis. «What is OKR?», 03-02-2019. [Consulta: 3 febrer 2019].
  5. Maasik, Alexander. Step by Step Guide to OKRs. Amazon Digital Services LLC. 
  6. «What is an OKR? Definition and examples» (en anglès). What Matters. [Consulta: 17 maig 2020].
  7. Levy, Steven. In The Plex: How Google Thinks, Works, and Shapes Our Lives. Simon & Schuster, 2011, p. 162–3. ISBN 978-1-4165-9658-5. 
  8. «OKR Cycle». Enterprise Gamification. Arxivat de l'original el 2021-02-08. [Consulta: 1r juny 2020].
  9. «The Management Framework that Propelled LinkedIn to a $20 Billion Company». First Round Review. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2021. [Consulta: 10 gener 2014].
  10. Wagner, Kurt. «Following Frat Party, Twitter's Jack Dorsey Vows to Make Diversity a Company Goal». recode. Vox Media, Inc. [Consulta: 3 novembre 2015].
  11. Fowler, Susan. «Reflecting On One Very, Very Strange Year At Uber». Susan Fowler Blog. Susan Fowler. [Consulta: 19 abril 2018].
  12. Formgren, Johan. «Power of making a difference at work – Blog Article». Its in the Node, 15-10-2018. Arxivat de l'original el 2021-02-08. [Consulta: 15 octubre 2018].