Ofèlia
Per a altres significats, vegeu «Ofèlia (satèl·lit)». |
Tipus | personatge de teatre personatge humà de ficció |
---|---|
Creat per | William Shakespeare |
Interpretat per | Daisy Ridley |
Context | |
Present a l'obra | Hamlet |
Dades | |
Gènere | femení |
Nacionalitat | Regne de Dinamarca |
Mort | valor desconegut |
Causa de la mort | ofegament |
Família | |
Pare | Poloni |
Germans | Laertes |
Altres | |
Equivalent | Ophélie (en) |
Ofèlia és un personatge fictici femení de l'obra teatral Hamlet, escrita per William Shakespeare cap a l'any 1600. És l'enamorada del príncep danès Hamlet, germana de Laertes i filla del lord camarlenc Poloni, home de confiança del rei de Dinamarca. Típica heroïna al gust del romanticisme, especialment durant el segle xix, ha estat inspiració de nombroses pintures i d'un famós poema, Ophélie, d'Arthur Rimbaud. Al segle xx, Richard Brautigan va escriure el poema El rapte d'Ofèlia. Al llarg dels temps, ha estat protagonista o referenciada en nombroses manifestacions artístiques i culturals dins de camps diferents com la literatura, el cinema, la música, els videojocs i fins i tot dona nom a l'asteroide 171 Ophelia i a un satèl·lit d'Urà.
Dona nom al terme "ofelització" que va crear Gaston Bachelard per a parlar de ciutats que ell considera mortes, que han estat brillants i mantenen una certa bellesa però que s'han deixat abandonar, com per exemple Bruges.
Es considera un mite o arquetip. Per a Bachelard, alguns elements que se li solen associar són les flors al seu voltant i als seus cabells no recollits, un vestit ric i sovint blanc, la natura, la nit o la lluna. Se la sol representar just abans de morir, amb flors al salze o cantant, o bé ja morta, però de manera que sembla adormida. El vestit s'infla al voltant d'ella, que queda envoltada de flors, d'una llarga cabellera i del teixit, flotant.[1] La seva mort en Hamlet és molt detallada i bellament descrita per Gertrudis, la mare del príncep Hamlet, a la fi del quart acte.
Referències
[modifica]- ↑ Bachelard, Gaston. L'Eau et les Rêves. Essai sur l'imagination de la matière (en francès). París: librairie José Corti, 1942.