Paracels
  | |
| Nom original | (de) Philippus Aureolus Theophrastus Bombast von Hohenheim |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Philippus Aureolus Theophrastus Bombastus von Hohenheim 10 novembre 1493 Einsiedeln (Antiga Confederació Suïssa) |
| Mort | 24 setembre 1541 (47 anys) Salzburg (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Sepultura | S. Sebastian (Salzburg) |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Formació | Universitat de Ferrara Universitat de Basilea Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, alquímia i astrologia |
| Ocupació | metge escriptor, químic, filòsof, naturalista, metge, farmacèutic, astrònom, otorinolaringòleg, astròleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Basilea |
| Alumnes | Lorentz Lutz (en)  |
| Nom de ploma | Paracelsus |
| Família | |
| Pares | Wilhelm Bombast von Hohenheim i NN |
   | |
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,[nota 1] conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.[1] Es trià el pseudònim de 'Paracels' (Paracelsus, en llatí) que significa 'superior a Cels', un metge romà del segle i, autor d'un famós tractat mèdic. Malgrat l'oposició amb què es topà i la fama de mag que obtingué, contribuí en gran manera perquè la medicina prengués un camí més científic i s'allunyés de les teories dels escolàstics. Fou un pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina.[2]
La medicina de l'època seguia les teories del metge grec Galè, segons les quals la causa de les malalties era un desequilibri dels humors i calia curar-les amb sagnies i porgues. Rebaté aquestes creences amb una gran fermesa i tractà de convèncer els seus col·legues que l'origen de les malalties es trobava en agents externs al cos, les quals es podien combatre amb l'ajuda de determinades substàncies químiques. També estava en contra de la idea que tenien els metges d'aleshores que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.
Se li atribueix la famosa frase: "La quantitat crea el verí".
Dades biogràfiques
[modifica]
Nasqué a Einsiedeln (Suïssa), fill del metge i alquimista Wilhelm Bombast von Hohenheim. La seva mare era suïssa, on s'educà i durant la seva joventut treballà a les mines com a analista. Començà els seus estudis a disset anys, a la Universitat de Basilea, i més tard a Viena. Es doctorà a la Universitat de Ferrara.
Va treballar com a cirurgià militar al servei de Venècia en 1522, per la qual cosa és probable que ell estigués implicat en moltes guerres entre 1517 i 1524 als Països Baixos, Escandinàvia, Prússia, Tàrtaria i, possiblement, el Pròxim Orient.[3]
Discrepava amb la idea que llavors tenien els metges que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.
Les seues investigacions s'abocaren sobretot en el camp de la mineralogia. Viatjà sovint a la recerca del coneixement de l'alquímia. Produí remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Un altre aportament a la medicina moderna fou la introducció del terme 'sinovial'; d'aquí el líquid sinovial, que lubrica les articulacions.[4] A més, estudià i descobrí les característiques de moltes malalties (sífilis i goll, entre d'altres) i per combatre-les feu servir el sofre i el mercuri.[5] També se'l considera com un precursor de l'homeopatia, ja que assegurava que "el que és parell cura el que és parell" i en aquesta teoria fonamentava la fabricació de les seves medicines.[6]
El que li importava, en primer lloc, era "l'ordre còsmic", que trobà en la tradició arqueològica. La doctrina de l'astrum in corpore és la seva idea capital. Fidel a la concepció de l'ésser humà com un microcosmos, posà el firmament en el seu cos i l'anomenà Astrum o Sydus. Fou per a ell un cel endosomàtic, el cursor del qual coincidia amb la constel·lació individual que comença amb l'ascendent astrològic. Per a ell, la medicina tenia quatre pilars: l'astronomia, les ciències naturals, la química i la virtut.[2]
Introduí l'ús del làudanum. El seu llibre principal fou Die grosse Wundartzney (La gran cirurgia).
També aportà dades alquímiques. A Paracels s'atribueix la relació dels quatre elements terra, foc, aire i aigua amb criatures fantàstiques que existien abans que el món, anomenats elementals: així, la terra pertanyia als follets, l'aigua a les ondines (esperits de l'aigua), l'aire als silfs (esperits del vent) i el foc a les salamandres (fades o esperits del foc).[7]
Igualment, Paracels va acceptar els temperaments galènics i els va associar als quatre sabors fonamentals. Aquesta associació va tenir tal difusió en la seva època que encara avui dia, en llenguatge col·loquial, ens referim a un caràcter dolç (tranquil, flegmàtic), amarg (colèric), salat (divertit) i el caràcter àcid pertanyeria al temperament malenconiós.
Va morir a l'edat de 47 anys a Salzburg i les seves restes van ser enterrades segons els seus desitjos al cementiri a l'església de Sant Sebastià a Salzburg.
Eponímia
[modifica]- El cràter lunar Paracels porta aquest nom en la seva memòria.[8]
- L'asteroide (2239) Paracelsus també commemora el seu nom.[9]
Notes
[modifica]- ↑ No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort
Referències
[modifica]- ↑ «Paracels». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Sutcliffe, Jenny; Duin, Nancy. Historia de la Medicina (en castellà). Barcelona: Blume, 1993. ISBN 84-8076-010-9.
- ↑ «el Galileo Project». [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ Bronzino, Joseph D. The biomedical engineering handbook (en anglès). vol.1. Springer, 2000, p. 21-7. ISBN 3540663517.
- ↑ Úbeda y Correal, José; Fernández-Caro y Nouvilas, Ángel. Acciones químicas de las bacterias (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1914, p. 115.
- ↑ Ball, Philip. The Devil's Doctor: Paracelsus and the World of Renaissance Magic and Science (en anglès). Macmillan, 2006, p. 178. ISBN 142992182X.
- ↑ Proceedings of the Royal Irish Academy: Mathematical, astronomical, and physical science (en anglès). Royal Irish Academy, 1983, p. 264.
- ↑ "Paracelsus". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
- ↑ «(2239) Paracelsus» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 5 novembre 2022].
Enllaços externs
[modifica]
- Theophrastus Paracelsus - Entrada detallada a la Catholic Encyclopedia (anglès)
- The Galileo Project - Dades biogràfiques (anglès)