Pau de Riga
|
No s'ha de confondre amb el tractat signat entre la Rússia Soviètica i Letònia, vegeu Tractat de Riga (1920). |
| ||||
| Tipus | tractat de pau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 18 març 1921 | |||
| Localització | Riga (Letònia) | |||
| Estat | Unió Soviètica i Segona República Polonesa | |||
| Signatari | ||||
| Llengua original | rus, polonès i ucraïnès | |||
La pau de Riga (també coneguda com a tractat de Riga, polonès: Traktat ryski) signat a Riga el 18 de març de 1921, entre Polònia, d'una banda, en un costat, i la RSFS De Rússia i l'RSS d'Ucraïna per l'altra; amb aquest tractat es va donar per acabada la guerra poloneso-soviètica.
El tractat
[modifica]Les negociacions de pau van començar el 17 d'agost, de 1920, a Minsk, però com que la contraofensiva polonesa es trobava a prop, els negociadors es van traslladar a Riga, i es van reprendre el 21 de setembre. Aquell mes, a Riga, els soviètics van fer dues ofertes, els dies 21 i 28 de setembre. La delegació polonesa va fer una contraproposta el 2 d'octubre. El cinquè dia d'octubre, els soviètics van oferir esmenes a l'oferta polonesa i aquests van acceptar.
Les fronteres poloneso-soviètiques establertes pel tractat romangueren en vigor fins a la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, van ser redibuixades durant la Conferència de Ialta i la Conferència de Potsdam.
Termes
[modifica]El Tractat constava de 26 articles.[1] Polònia rebia una compensació monetària (30 milions de rubles en or) per la seva aportació econòmica a l'Imperi Rus durant l'època de les particions de Polònia. Segons l'article XIV, Polònia rebria també material ferroviari (locomotores, material rodant, etc.) valorat en 29 milions de rubles or.[2] Rússia havia de lliurar obres d'art i altres tresors nacionals de Polònia arrabassats dels territoris polonesos després de 1772 (com ara els Tapissos de Jagelló i la Biblioteca de Załuski). Ambdues parts renunciaven a reclamacions per indemnitzacions de guerra.
L'article 3 estipulava que les fronteres entre Polònia i Lituània serien establertes per aquests estats.[1] L'article 6 creava les opcions de ciutadania per a les persones a banda i banda de la nova frontera.[1] L'aritlce 7 establia una mútua garantia que es permetria a totes les nacionalitats "el lliure desenvolupament, l'ús de la seva llengua nacional i l'exercici de la seva religió."[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Michael Palij. The Ukrainian-Polish defensive alliance, 1919-1921: an aspect of the Ukrainian revolution. CIUS Press, 1995, p. 165–168. ISBN 9781895571059.
- ↑ (anglès) J.C. Johari. Soviet Diplomacy 1925-41. Anmol Publications PVT. LTD, 2000, p. 42. ISBN 81-74884-91-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Text del tractat Arxivat 2010-01-07 a Wayback Machine. (polonès)