Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Peter Finch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPeter Finch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
South Kensington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1977 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
FormacióNorth Sydney Technical High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de teatre, guionista, escriptor, actor, actor de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeTamara Tchinarova (1943–1959)
Yolande Turner Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002075 Allocine: 11406 Allmovie: p23460 TCM: 61834 TMDB.org: 29903
Discogs: 1576548 Find a Grave: 337 Modifica el valor a Wikidata

Peter Finch (nascut Frederick George Peter Ingle Finch el 28 de setembre de 1916, Londres – 14 de gener de 1977, Beverly Hills) va ser un actor australià d'origen britànic.

Biografia

[modifica]

Educat a l'Índia, marxa a Austràlia on fa d'actor de teatre. Comença en el cinema a Austràlia.

El 1935 Finch va començar a actuar en algunes obres teatrals i va treballar també a la ràdio. Tres anys després va ser contractat per a la seva primera pel·lícula. Una vegada acabat el rodatge va tornar al teatre, i és descobert per Laurence Olivier que el convida a Londres on interpreta sobretot Shakespeare..

Malgrat l'experiència que Finch ja havia adquirit en la interpretació teatral, tenia una certa por a l'escenari, per la qual cosa es va orientar definitivament cap al cinema. El 1949 va fer la seva primera pel·lícula anglesa. Un any després va debutar a Hollywood, en el film The Miniver Story, encara que fins a 1956 no va arribar la seva gran oportunitat, A Town Like Alice amb la qual aconseguiria la fama. En 1972 va ser nominat a l'Oscar al millor actor pel seu paper de metge jueu homosexual a Diumenge, maleït diumenge.

Va guanyar l'Oscar al millor actor el 1977 per la seva interpretació d'un presentador de televisió que té atacs de bogeria a Network. Finch ja havia mort i el premi el va recollir la seva vídua, Eletha Finch. A Anglaterra Finch havia guanyat cinc premis de l'Acadèmia Britànica del Cinema. Va morir d'un atac al cor quan es trobava en una gira promocional de Network. Finch va estar casat en tres ocasions, dels quals va tenir tres fills. Els dos primers matrimonis van acabar en divorci.

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Paper Notes
1938 Dad and Dave Come to Town Bill Ryan
1939 Mr. Chedworth Steps Out Arthur Jacobs
1941 The Power and the Glory Frank Miller
1944 The Rats of Tobruk Peter Linton
Red Sky at Morning Michael
1946 A Son Is Born Paul Graham
1949 Train of Events Philip (part: The Actor)
Eureka Stockade Humffray
1950 The Miniver Story Oficial polonès
The Wooden Horse Australià en un Hospital
1952 The Story of Robin Hood and His Merrie Men Xèrif de Nottingham
1953 The Heart of the Matter Father Rank
The Story of Gilbert and Sullivan Richard D'Oyly Carte
1954 Father Brown Flambeau
Elephant Walk John Wiley
Make Me an Offer Charlie
1955 Josephine and Men David Hewer
Passage Home Capità Lucky Ryland
Simon and Laura Simon Foster
The Dark Avenger Comte De Ville
1956 La batalla del Riu de la Plata (The Battle of the River Plate) Capità Langsdorff, Almirall Graff Spee
A Town Like Alice Joe Harman BAFTA al millor actor britànic
1957 Windom's Way Alec Windom Nominat − BAFTA al millor actor britànic
Robbery Under Arms Capità Starlight
The Shiralee Jim Macauley
1959 Història d'una monja Dr. Fortunati Nominat − BAFTA al millor actor britànic
Operation Amsterdam Jan Smit
1960 The Trials of Oscar Wilde Oscar Wilde BAFTA al millor actor britànic
Kidnapped Alan Breck Stewart
1961 No Love for Johnnie Johnnie Byrne BAFTA al millor actor britànic
Os de Plata a la millor interpretació masculina[1]
The Sins of Rachel Cade Coronel Henry Derode
1962 I Thank a Fool Stephen Dane
1963 In the Cool of the Day Murray Logan
1964 First Men in the Moon Home de Bailiff no surt als crèdits
Girl with Green Eyes Eugene Gaillard
The Pumpkin Eater Jake Armitage
1965 The Flight of the Phoenix Capità Harris
1966 10:30 P.M. Summer Paul
Judith Aaron Stein
1967 Come Spy with Me Cameo no surt als crèdits
Lluny del brogit mundà (Far from the Madding Crowd) William Boldwood
1968 La llegenda de Lylah Clare Lewis Zarken
1969 The Greatest Mother of Them All Sean Howard
The Red Tent General Umberto Nobile
1971 Diumenge, maleït diumenge (Sunday Bloody Sunday) Dr. Daniel Hirsh BAFTA al millor actor
Nominat − Globus d'Or al millor actor dramàtic
Nominat − Oscar al millor actor
1972 Something to Hide Harry Field
1973 England Made Me Erich Krogh
Bequest to the Nation Adm. Lord Horatio Nelson
Horitzons perduts (Lost Horizon) Richard Conway
1974 L'abdicació (The Abdication)) Cardenal Azzolino
1976 Network Howard Beale Oscar al millor actor
BAFTA al millor actor
Globus d'Or al millor actor dramàtic
1977 Raid on Entebbe Yitzhak Rabin Telefilm
Nominat − Primetime Emmy al millor actor en especial dramàtic o còmic

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Peter Finch  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)