Pietro Ray
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1773  Borghetto Lodigiano (Itàlia) |
| Mort | 11 abril 1857 (83 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor, teòric |
| Professors | Nicola Sala i Niccolò Piccinni |
| Alumnes | Francesco Lamperti |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Pietro Ray (Lodi, 1773 - Milà, 1857) fou un compositor italià.
Estudià en el Conservatori de la Pietà dei Turchini, i després de romandre durant un temps en la seva ciutat natal, es traslladà a Milà, on va ser professor del Conservatori i va tenir com a alumne a Amilcare Ponchielli.[1]
Principalment escriví música religiosa, així com nombroses òperes. Les seves obres més important són l'oratori Tre Ore d'agonia o le Sette Parole (1807), Alessandro in Armozia, cantata (1808); L'Italia esultanta, cantata (1811); Onore e Fedeltà, cantata, i Gli Spenserosi, òpera (1816); a més, publicà un Studio teorico-pratico di contrappunto.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 49, pàg. 442 (ISBN 84 239-4549-9)