Poema simfònic
Un poema simfònic és una composició orquestral d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions.[1] A diferència de les simfonies o concerts (que tenen estructura de forma sonata), el poema simfònic és d'estructura lliure o segueix l'estructura del text literari en què s'ha inspirat. Generalment consta d'un sol moviment i està escrit per a orquestra.[2]
Els poemes simfònics van aparèixer cap al romanticisme i es van desenvolupar molt també durant el post-romanticisme.
Compositors destacats
[modifica]- Hector Berlioz: precursor del gènere les seves dues simfonies programàtiques: La Simfonia Fantàstica i Harold en Italie
- Claude Debussy amb La mer.
- César Franck
- Franz Liszt
- Camille Saint-Saëns
- Jean Sibelius: Kullervo.
- Richard Strauss: Així parlà Zaratustra (1896), Una vida d'heroi, Don Juan (1889), Les aventures de Till Eulenspiegel (1895).
- Enric Morera: Introducció a l'Atlàntida (1893)
- Juli Garreta: Pastoral (1922)
- Felip Pedrell: I Trionfi (1880), Excelsior (1880)
- Ígor Stravinski
- Bedřich Smetana: Má vlast ("La meva pàtria").
Referències
[modifica]- ↑ «Poema simfònic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Poema simfònic, Enciclopèdia catalana de la música
Bibliografia
[modifica]- Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Dels inicis al Renaixement (vol.I), Barroc i classicisme (vol.II), Del Romanticisme al Nacionalisme (vol.III), Del Modernisme a la Guerra Civil (vol.IV), De la postguerra als nostres dies (vol.V), Música popular i tradicional (vol.VI), Música de participació i de noves tecnologies (vol.VII), Música universal (vol.VIII) i Diccionari (vols.IX i X). Compilació de 10 volums. Edicions 62, anys 2000 a 2003. ISBN 84-297-4700-1
- Història de la música a Catalunya. Francesc Cortès, 2011. Editorial Base. 240 pàgines. ISBN 978-84-15267-00-3
- Mil anys de música catalana. Montserrat Albet, 1991. Plaza & Janés. 165 pàgines. ISBN 978-84-01-34122-9