Província d'Ayopaya
Tipus | Província de Bolívia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bolívia | ||||
Departament | Departament de Cochabamba | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 9.620 km² | ||||
Altitud | 1.413 m | ||||
La província d'Ayopaya és una de les 16 províncies del Departament de Cochabamba, a Bolívia. La seva capital és Ayopaya (o Villa Independencia, coneguda popularment com a Independencia).[1]
Context geogràfic
[modifica]La província d'Ayopaya compta amb una superfície de 9.620 km², microclimes i topografia variada que va des dels zones nevades, puna, valls, fins a regions tropicals, rica en recursos minerals, hidrocarburs i biodiversitat.
-
Les províncies del Departament de Cochabamba
Limita:
- al nord amb el departament de Beni.
- a l'est amb el departament de La Paz.
- al sud amb la província de Tapacarí i la província de Quillacollo del departament de Cochabamba.
- a l'oest amb la província de Chapare del departament de Cochabamba.
Posseeix dos gran afluents que neixen del riu Beni, al nord de la província, i són coneguts com:
- Riu Santa Elena, del qual encara neix un altre riu anomenat riu Altamachi.
- Riu Cotacajes, que s'estén gairebé al llarg del límit dels departaments de Cochabamba i La Paz abastant en el seu recorregut tota l'extensió de la província d'Ayopaya. Aquest afluent canvia de nom a l'arribar al cantó Independència.
Divisió administrativa
[modifica]La Província de Ayopaya es divideix administrativament en tres municipis:
Organització demogràfica
[modifica]La província està poblada per més de 360 comunitats originàries de quítxues i aimares, rica en història i tradicions culturals. Elles s'agrupen en 59 subcentrals, que conformen al seu torn 13 centrals regionals, aglutinades a la Central Sindical Única de Treballadors Camperols Originaris d'Ayopaya (CSUTCOA) i la Central de Dones Camperoles Originàries d'Ayopaya «Bartolina Sisa» (CMCOA- BS).
Recursos
[modifica]La província és majorment agrícola. Dels seus turons s'extreu la sodalita, que existeix només en quatre llocs del món i que és molt apreciada per a les construccions sumptuoses, donada la seva duresa que és més gran que la del marbre.
Referències
[modifica]- ↑ «Ley 26-12-1899 del 26 de diciembre de 1899» (en castellà). Gobierno de Bolivia, 1899.[Enllaç no actiu]