Publicitat enganyosa
Hi ha publicitat enganyosa quan «de qualsevol forma, inclosa la presentació, indueix o pot induir a error els seus destinataris, i afectar d'aquesta manera el seu comportament econòmic, o perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor», segons la «Llei general de publicitat» de l'estat Espanyol.[1] No solament sanciona la informació falsa, sinó també la que calla informació essencial, sempre que l'omissió pugui induir a l'error els consumidors. Segons la llei espanyola, és una de les cinc formes de publicitat il·lícita.[2] Aquesta llei transfereix al dret espanyol la directiva europea del 1984 per harmonitzar les lleis i normes sobre la publicitat enganyosa en la Unió Europea.[3]
A la Unió Europea, la publicitat és vinculant i forma part del contracte. El consumidor en pot exigir el compliment.[4] En cas que un establiment faci publicitat enganyosa, el consumidor pot presentar una denúncia o es pot fer ajudar per una associació de protecció dels consumidors per organitzar una demanda col·lectiva.
L'engany comercial sembla una cosa de tots els temps, el fet que el déu grec Hermes era el patró dels comerciants i dels lladres n'és una expressió amb la típica ironia de l'antiguitat clàssica.[5] Des de la nit dels temps, hi ha casos llegendaris d'estafadors que van abusar la credulitat i la vanitat de consumidors en prometre beneficis estrafolaris segons el vell refrany del renaixement «Al món li agrada ser enganyat».[6]
Exemples
[modifica]- Crear la il·lusió de preus artificialment baixos per no publicar el preu final complet i afegir despeses amagades, impost sobre el valor afegit, taxes d'emissió.[7][8]
- Anunciar una qualitat que després no es pot assolir[9] o només s'ateny en circumstàncies ideals que no corresponen a la realitat, com ara el consum de combustible d'un auto o les emissions de CO₂,[10] desprestigiar la llet materna per promoure llet artificial,[11] exagerar la capacitat d'una connexió d'internet, rentatge d'imatge verd…[12]
- Anunciar que el consumidor ha «guanyat un premi» però ha de pagar les formalitats per recuperar-lo.[13]
- L'ocultació sota lletra gairebé il·legible de condicions com penalitzacions econòmiques si s'interromp el contracte per part del client abans d'un temps determinat.
- Informació falsa sobre l'origen geogràfic o la fabricació artesana d'un producte.[14]
- Reclam amb falses rebaixes i descomptes[15]
Altres formes de publicitat il·lícita
[modifica]La llei considera com il·lícita, entre d'altres, la publicitat que ataca la dignitat de la persona, els valors i drets reconeguts per la Constitució, l'ús del cos de la dona desvinculat del producte, la promoció de violència o de la prostitució, la discriminació, el foment d'estereotips homofòbics, transfòbics…[16] La publicitat que abusa de la inexperiència de menors, la publicitat subliminar, la publicitat disfressada, la publicitat que no respecti les regles particulars com ara per a tabac, medicaments, begudes alcohòliques, serveis financers.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Publicitat». Temes de Consum. Agència Catalana de consum, 2007. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ Llei 34/1988, 1988, p. 4-5.
- ↑ «Directive 84/450/CEE du Conseil du 10 septembre 1984 relative au rapprochement des dispositions législatives, réglementaires et administratives des États membres en matière de publicité trompeuse [Directiva 84/450/CEE del Consell, de 10 de setembre de 1984, relativa a l'aproximació de les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la publicitat enganyosa]» (en francès), 19-09-1984. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ «Anuncis i publicitat». Agència Catalana del Consum. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ «Guia per a identificar al déu Hermes |». Associació Caçadors d'Hermes de Barcelona.. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ ««Mundus vult decipi.» über den Wunsch der Menschen betrogen zu werden». A: Einladung ins Mittelalter (en alemany). C.H. Beck, 2000. ISBN 9783406421570. («Mundus vult decipi.» Sobre el desitg de l'home de ser enganyat)
- ↑ «Denuncien deu companyies aèries i agències de viatges per anunciar productes amb preus "enganyosos"». 324cat. CCMA, 22-02-2007. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ «La Federació de Consumidors en Acció denuncia a Vodafone per publicitat enganyosa». Consumer. Eroski, 07-07-2005. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ «La Plataforma per la Llengua denuncia Mercedes-Benz per publicitat enganyosa». Notícies. Plataforma per la Llengua, 23-05-2018. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ Cordero, Dani «El nou escàndol de Volkswagen sí que xoca amb les ajudes espanyoles». El País, 05-11-2015. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La meitat de les mares i embarassades reben publicitat enganyosa de llet artificial». Ara Balears, 23-02-2022.
- ↑ Bruno, Kenny. The Greenpeace book of greenwash (en anglès). Amsterdam: Greenpeace International, 1992, p. 32.
- ↑ «Un testimoni denuncia els paranys de la publicitat enganyosa». 324cat. CCMA, 17-02-2003. [Consulta: 10 octubre 2022].
- ↑ Suero Comellas, Mireia «El Govern atura casos de publicitat enganyosa sobre productes locals». Bon Día, 03-05-2021.
- ↑ Haro, Verònica «L’era de la publicitat enganyosa». VilaWeb, 12-02-2016.
- ↑ Llei 34/1988, 1988.
Bibliografia
[modifica]- «Ley 34/1988, de 11 de noviembre, General de Publicidad» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat. Estat Espanyol, pàg. 9 [Consulta: 10 octubre 2022].
- Gallego Soler, José Ignacio «Funcionament del mercat. O sobre la legitimitat i l'eficàcia de la intervenció penal en l'àmbit de la protecció dels consumidors». Revista Catalana de Seguretat Pública, número 13, 2003, pàg. 85-95.
- Martínez-Echevarría y García de Dueñas, Alfonso; Álvarez Martínez, Georgina. Código de Derecho de la Publicidad (pdf) (en castellà). Madrid: Agència del Butlletí oficial de l'Estat, 2022.
Enllaços externs
[modifica]- «Reporta publicats enganyoses». Autoritat Financera Andorrana.
