Quàdruple Aliança

Per a altres significats, vegeu «guerra de la Quàdruple Aliança».

• Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació)

Quàdruple Aliança

Tipus	tractat internacional
Data	1718
Localització	Londres
Estat	Regne Unit

La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos. Com a conseqüència de la unió resultant de l'acord, també es coneix com a Quàdruple Aliança al conjunt dels quatre països signants.

Antecedents

Les condicions pactades en el tractat d'Utrecht de 1713, que va posar fi a la guerra de successió espanyola, incloïen la cessió de diverses possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos, una cosa que no va ser del grat dels reis d'Espanya Felip V i Isabel Farnese, qui ambicionaven la recuperació dels territoris cedits.

El gener de 1717 les Províncies Unides, Gran Bretanya i França es van unir en la Triple Aliança per enfrontar-se conjuntament a Espanya i obligar-la a acatar les resolucions d'Utrecht. A finals d'any Felip V va ordenar la invasió de les illes de Sardenya i Sicília, cedides respectivament al Sacre Imperi Romanogermànic i a la Casa de Savoia, amb la intenció de recuperar per a Espanya.

Termes

El 2 d'agost de 1718 els representants de Jordi I de Gran Bretanya, Lluís XV de França, els Estats Generals dels Països Baixos i Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, van signar a Londres un acord que basant-se en les resolucions del tractat d'Utrecht intentava organitzar un repartiment dels territoris en conflicte que evités una nova guerra a la península italiana. Els acords proposats incloïen:

Acords entre els països de la Quàdruple Aliança

• Cada un dels signants es comprometia a no agredir, ja no donar asil als enemics de qualsevol altra part signant;
• En cas d'atac per part d'altres països, cadascun dels signants posaria a disposició del país agredit una força de 8.000 soldats d'infanteria i 4.000 de cavalleria (la meitat en el cas de les Províncies Unides), o el seu equivalent en flota naval, en el termini de dos mesos des de la sol·licitud d'ajuda;
• Altres països podrien entrar en l'aliança si tots els estats signants ho convenien unànimement.

Acords entre el Sacre Imperi Romà i el regne de Sicília

• El rei de Sicília Víctor Amadeu II de Savoia lliuraria a Carles VI el regne de Sicília, aquest a canvi li cediria el regne de Sardenya;
• Víctor Amadeu II conservaria les seves possessions al Ducat de Montferrat i en el Ducat de Milà;
• Carles VI reconeixia el dret de la Casa de Savoia a la successió a la corona d'Espanya, en cas que faltés la descendència de Felip V, si això succeís, Savoia no podria tenir simultàniament territoris a Espanya i Itàlia.

Acords entre el Sacre Imperi Romà i Espanya

• Espanya hauria tornar el regne de Sardenya al Sacre Imperi Romà, renunciant als seus drets sobre ell;
• Carles VI reconeixia la sobirania de Felip V a la corona espanyola, i es comprometia a no tenir pretensions sobre el tron espanyol, en nom seu i en el dels seus hereus;
• Espanya hauria de renunciar a les seves pretensions sobre les possessions del Sacre Imperi a Itàlia i els Països Baixos, que en el passat havien pertangut a Espanya, i al dret de reversió del regne de Sicília a la corona espanyola, pactat en l'acta de cessió de 10 juny 1713;

a canvi Espanya tindria dret a la reversió del regne de Sardenya;

• Sobre el Gran Ducat de Toscana i el Ducat de Parma i Piacenza, sobre els quals tenien drets de successió tant la reina d'Espanya Isabel Farnese com l'emperador Carles VI: serien considerats feus masculins del Sacre Imperi Romà, i en cas que no hi hagués descendència masculina en aquesta família, passarien a la descendència masculina de la reina d'Espanya. Cap d'aquests territoris podria ser en cap temps posseït pel rei d'Espanya: si per manca de successió de l'emperador Carles VI passaran a la descendència dels reis d'Espanya, el titular del ducat hauria de renunciar al tron espanyol;
• No podria haver tropes espanyoles ni franceses en les dites ducats, les tropes per a la defensa d'aquests territoris estaria a càrrec de les guarnicions dels cantons suïssos, pagats per la triple aliança
• Liorna seguiria sent port franc;
• Defensa mútua dels dos regnes;
• Amnistia per a tots els presoners presos durant la guerra i restitució de les propietats embargades en el transcurs de la guerra.

Conseqüències

Les condicions proposades en el tractat relatives al repartiment dels territoris a Itàlia no van ser del grat de Felip V, qui va seguir endavant amb les seves pretensions de recuperar els territoris italians. Com a conseqüència de la política bel·ligerant de Felip, el desembre de 1718 la Quàdruple Aliança va declarar la guerra a Espanya. Després de la derrota soferta per Espanya en la guerra de la Quàdruple Aliança, Felip V va acceptar les condicions imposades per l'aliança adherint al tractat el 17 de febrer de 1720 a la Haia.

Vegeu també

• Tractat de Viena (1725)