Riu Cervol
| ||||
Tipus | riu curs d'aigua | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Cota inicial | 1205 m | |||
Entitat territorial administrativa | Castelló (País Valencià) | |||
Localització | Cap de Riu, Morella | |||
Final | ||||
Localització | Mediterrani a Vinaròs | |||
Desembocadura | mar Mediterrània | |||
| ||||
Característiques | ||||
Dimensió | 59 () km | |||
Travessa | Ports i el Baix Maestrat | |||
Superfície | 343 km² | |||
El riu Cervol és un corrent d'aigua intermitent del nord del País Valencià, que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat. És anomenat també riu Sec, i a la capçalera rep el nom de riu de les Corces. El seu nom figura en alguns mapes com a Servol.[1]
Curs
[modifica]Té una llargada d'uns 59 km, una conca de 343 km² i un cabal de 0,43 m³ per segon.[2]
Naix a Cap de Riu, a cinc quilòmetres al nord de Morella, prop del port de Torre Miró, i rep les aportacions de diverses fonts com la font d'En Torres, l'ullal del Molí, el toll Blau, la font Donzella o la font de l'Esperança, i de barrancs com el de la Carcellera i el de la Serna. Passa al peu de Vallibona en direcció est, dins d'una vall profunda, i rep les aigües de la font del Teix, i dels barrancs del Gora, d'Argilés i de la Gatellera. A continuació, recorre la comarca del Baix Maestrat en direcció est sud-est (ESE), creuant el pas de les serres de la Creu i del Turmell, on rep les aportacions del seu afluent més important, el barranc de la Barcella,[3] i entre la serra de la Solà i Canet lo Roig rep les aigües del barranc de la font de la Roca.[4]
Fins a l'altura de Vallibona el cabal del riu és continu, encara que escàs, però després el terreny calcari provoca filtracions contínues, i a l'altura de Rossell, ja no porta gens de cabal.[5] És un riu estacional que sovint pateix forts estiatges.
El seu darrer tram, ja a la Plana de Vinaròs, en travessar la carretera 340, discorre per la zona nord de la ciutat de Vinaròs. En aquest espai, a més a més, el llit està condicionat per evitar les riuades. El riu Cervol desemboca a la platja del riu Cervol, a Vinaròs.
Valors ecològics
[modifica]És un dels pocs rius valencians en què les aigües no han estat regulades mitjançant pantans o preses.[2]
Des del naixement fins al terme de Rossell, el riu dona lloc a un paisatge diferenciat de l'entorn, formant una subunitat morfològica en què l'acció erosiva ha creat desnivells profunds i estrets, i on es mantenen paratges de gran valor botànic. L'aïllament i la despoblació han facilitat la recuperació dels boscos de carrasques i roures, i al mateix temps s'ha produït una expansió de la fauna, i tot açò ha significat la creació d'un ecosistema amb un alt grau de biodiversitat.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Coromines 1989-1997: III.
- ↑ 2,0 2,1 Almerich 2005: p. 57.
- ↑ «Riu Cervol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Almerich 2005: pp. 57-58.
- ↑ Almerich 2005: p. 58.
- ↑ Almerich 2005: pp. 58 i 60.
Bibliografia
[modifica]- Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae – Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial : Caixa de Pensions "la Caixa", 1989–1997. ISBN 84-7256-331-6.
- Almerich, José Manuel. Els rius: camins d'aigua i de vida. Alzira: Bromera, 2005. ISBN 84-9824-066-2.
Enllaços externs
[modifica]- «Riu Cervol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.