Rotruda (esposa de Carles Martell)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 690 (Gregorià)  valor desconegut |
| Mort | 725 (Gregorià) (34/35 anys) valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Cònjuge | Carles Martell |
| Fills | Landrada de Munsterbilzen, Carloman, Auda de França, Pipí I el Breu, Hiltruda |
| Pare | Lambert d'Hesbaye |
Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria. Fou la mare de Pipí I el Breu, rei dels Francs, i l'àvia de Carlemany.
Biografia
[modifica]Origen familiar
[modifica]L'única indicació en relació amb l'origen familiar de Rotruda és la indicació que Guiu, o Widó, abat laic de Fontenelle, assassinat[1] el 743, era el propinquus de Carles MartelL. Aquest terme de parentiu, bastant vague, significa parent proper per via femenina: un cunyat, un cosí per les dones o un cosí per aliança; aquest Guiu és idèntic al comte Guiu, citat el 715 com a germà de Miló, bisbe de Trèveris, i fill de Lieví (Liévin) o Liutwí de Trèveris (sant Liutwí), bisbe de Trèveris. Aquest darrer és conegut com l'avantpassat dels Lambertides-widònides, dels quals els noms mostren un parentiu antic amb els primers Robertians. El nom fins i tot de Rotruda (Hrod-trudis) mostra fins i tot una pertinença a la família dels Robert (Hrod-berth).[2]
Aquí s'aturen les certeses. El 1989, Christian Settipani es va fer l'eco de les hipòtesis d'Anton Halbedel, emesa el 1915, i represa per Jean Depoin, Maurice Rau i Szabolcs de Vajay, que prenen el sentit de cunyat per a propinquus i consideren que Guiu de Fontenelle era el germà de Rotruda. Això dona la genealogia següent:[3]
| Robert duc de Nèustria | Lambert de Lió (sant Lambert) abat de Fontanelle | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodó II duc de Baviera | Folcaïda | Guerí comte de París | Gúnssia | Basí bisbe de Trèveris | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodebald duc de Baviera | Lambert | Willigarda | Lieví (Liutwí) bisbe de Trèveris | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carles Martell majordom de palau | Rotruda | Guiu abat de Fontenelle | Miló bisbe de Trèveris | Lambert pare d'un Agilolf | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Al seu "Apèndix als Avantpassats de Charlemagne", Settipani torna sobre aquesta tesi i s'acosta a la del professor d'història medieval Richard Gerberding, que considera que res no obliga verdaderament a la vinculació de Rotruda als Lambèrtides, i que es relaciona potser directament als Robertians. Assenyala que Carles Martell va tenir tres esposes i que Guiu pot ser parenta d'una de les dues altres. Discuteix igualment l'anàlisi de Herbert E. Lemmel que havia proposat el parentiu entre els Lambèrtides i els Robertians a través dels Agilolfings. Això dona l'esquema següent:[4]
| Robert duc de Nèustria | Teodrada | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| NN | Folcaïda | Teodó II duc de Baviera | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lambert noble d'Hesbaye | Willigarda | Lieví (Liutwí) bisbe de Trèveris | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Landrada x Sigram | Robert comte d'Hesbaye | Rotruda x Carles Martell | Guiu abat de Fontenelle | Miló bisbe de Trèberis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chrodegang bisbe de Metz cosí de Cancor | Cancor comte | Landrada | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Finalment, en el seu Apèndix als Apèndix aparegut el 2000, Christian Settipani revisa completament la genealogia dels Robertizns i proposa un nou esquema[5]
| Robert duc de Nèustria | Teodrada | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| sant Lambert bisbe de Lieja | N | Folcaïda x Teodó II duc de Baviera | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lieví o Liutwí bisbe de Trèveris x Willigarda | Cariveu comte de Laon | Lambert noble d'Hesbaye | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Guiu abat de Fontenelle | Chrolanda | NN x Bertrada de Prüm | Rotruda x Carles Martell | Robert comte d'Hesbaye | Landrada x Sigram | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chrotais x Carles Martell | Caribert conte de Laon | Landrada | Cancor comte | Chrodegang bisbe de Metz cosí de Cancor | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bertrada | Pipí el Breu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Es veu per aquest últim esquema que Guiu de Fontenelle és propinquus de Carles Martell, però per Chrotais, la tercera esposa de Carles Martell.[notes 1] Rotruda és lligada directament als Robertians, com d'altra banda Rotilda, i vinculada a la mare de sant Chrodegang, que porta el mateix nom que una filla de Rotruda. El vincle entre els robertians i els Lambertides-Widònides ja no es fa per Willigarda, sinó per Chrolanda o Rolanda, casada amb un fill de sant Liévin o Liutwí.
Espòs
[modifica]Cap document contemporani no la designa com a esposa de Carles Martell. El 724, els Annals Mosellani mencionen la defunció d'una Ruadtrud. Que la defunció d'una dona sigui mencionada en aquesta època no pot significar més que una sola cosa, és que aquesta dona és l'esposa d'un rei merovingi o d'un dels principals prínceps del regne. Diversos fets parlen a favor de la hipòtesi segons la qual aquesta Ruadtrud és la dona de Carles Martell: primer de tot, aquest últim es casa de nou poc després, el 725, amb la bavaresa Suanaquilda; llavors, el nom de Rotruda apareix regularment en la descendència de Carles Martell;[notes 2] finalment una lletania del Líber confraternitatum augiensis dona una llista de vuit noms masculins, que corresponen als vuit primers sobirans carolingis
| « | (Karolus major domus, Pippin rex, Karlomannus major domus, Karolus imperator, Karlomannus, Karolus rex, Pippin rex, Bernardus rex) | » |
seguit de nou noms femenins
| « | (Ruadtrud, Ruadheid, Svanahild regina, Berta regina, Hiltikart regina, Fastrat regina, Luitkart regina, Ruadheid[6] i Irminkar regina) | » |
La presència de Bernard († 817) i d'Ermengarda († 818) i l'absència de Pipí I d'Aquitània († 838) i de Lluís I el Pietós († 840) permeten de datar l'elaboració de llista entre 818 i 838. Ruadtrud figura en els tres primers noms, dels quals se sap que el tercer és una esposa de Carles Martell.[7][8]
Fills
[modifica]Del seu matrimoni amb Carles Martell, Rotrude va donar a llum.:[9]
- Carloman (705/710 † 17 d'agost del 754, majordom de palau d'Austràsia del 741 al 747, abans de retirar-se al monestir de Monte-Cassino
- Pipí el Breu (vers 715 † 768), majordom de palau de Borgonya, de Nèustria (el 741) i d'Austràsia (el 747), rei dels Francs del 751 al 768,
- Hiltruda († 754), casada el 741 amb Odiló, duc de Baviera
- Probablement Landrada[notes 3]
- probablement Alda[notes 3], casada amb Teodoric, comte d'Autun, i mare de Guillem de Gel·lona (sant Guillem de Tolosa)
Notes
[modifica]- ↑ . Per a la qualitat d'esposa atribuïda a Chrotais, veure l'article dedicat a aquesta última. Deriva principalment del Líber confraternitatum augiensis, que dona una llista de sobirans i sobiranes carolingis, excepte els prínceps, princeses i concubines de reis.
- ↑ Veure la pàgina d'homonímia Rotruda per a la difusió d'aquest nom entre la descendència de Charles Martel
- ↑ 3,0 3,1 La question de la filiació de Landrada i d'Alda és desenvolupada a l'article Auda de França
Referències
[modifica]- ↑ Alain J. Stoclet, Escola pràctica dels alts estudis (França). Secció de les ciències històriques i filològiques a Autour de Fulrad de Saint-Denis, 1993
- ↑ Settipani, 1989, pàgs. 25-28.
- ↑ . Settipani, 1989, pàgs. 34-37.
- ↑ Settipani, 1990, pàgs. 1-4.
- ↑ . Settipani, 2000, pàg. 18
- ↑ L'esposa de Pipí d'Itàlia
- ↑ Settipani, 1989, pàg. 20.
- ↑ Settipani, 1993, pàgs. 167-171.
- ↑ Settipani, 1993, pàgs. 173-176.
Bibliografia
[modifica]- Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)
- Christian Settipani, Addenda als "Ancêtres de Charlemagne", 1990 a [1]
- Christian Settipani, Addenda aux Addenda, 2000 a [2]
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)