Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Sèmele

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Semele».
Infotaula personatgeSèmele

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaZeus Modifica el valor a Wikidata
MareHarmonia Modifica el valor a Wikidata
PareCadme Modifica el valor a Wikidata
FillsDionís Modifica el valor a Wikidata
GermansIno, Autònoe, Agave i Polidor Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentStimula i Tíone Modifica el valor a Wikidata
Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera

Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Va ser estimada per Zeus, que durant les seues relacions engendrà Dionís. Mentre estava gràvida, Hera, gelosa, adoptà l'aparença de la seua nodrissa Bèroe i la convencé perquè demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor. Així ho va fer, i com que el déu no s'hi podia negar perquè, imprudent, havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés, en comparèixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor dels llamps. Zeus hagué d'extreure el fetus de Dionís del seu ventre i cosir-se'l a la cuixa fins que s'acabés de formar.

Les germanes de Sèmele Ino, Agave i Autònoe, havien propagat el rumor que el seu amant era humà, però ella havia dit que era Zeus. Per això Zeus l'havia castigada. Aquesta calúmnia va tenir conseqüències, ja que les culpables van ser castigades a través dels seus descendents (Acteó, Learc i Melicertes, i Penteu).

Quan Dionís va assolir la divinitat, va baixar a l'Hades i va rescatar Sèmele. La va portar als Camps Elisis on li canvià el nom pel de Tíone en ser divinitzada.[1]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 485. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 36 i 196. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1