Schwetzingen

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Schwetzingen
Tipus	municipi urbà, Greater district town in Baden-Württemberg (en) i localitat
Localització
	49° 23′ 00″ N, 8° 34′ 00″ E / 49.3833°N,8.5667°E
Estat	Alemanya
Estat federat	Baden-Württemberg
Regió administrativa	Karlsruhe
Districte rural	Rhein-Neckar
Població humana
Població	21.609 (2023) (999,03 hab./km²)
Geografia
Superfície	21,63 km²
Altitud	101 m
Limita amb	Plankstadt ; Oftersheim
Organització política
• Cap de govern	René Pöltl
Membre de	Kommunale Informationsverarbeitung Baden-Franken (en) (–2018); Zweckverband 4IT (en) (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	68723
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	06202
Clau de regió d'Alemanya	082260084084
Clau de municipalitat alemanya	08226084
Altres
Agermanament amb	Lunéville ; Fredericksburg ; Pápa ; Spoleto
Lloc web	schwetzingen.de

Schwetzingen és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Rin, al nord-oest del land de Baden-Württemberg. Està situada a uns 15 km al sud-oest de Heidelberg i a uns 10 km al sud de Mannheim. És una de les cinc ciutats més grans de l'estat de Baden-Württemberg.

Geografia

Schwetzingen està localitzada a l'àrea de Rin-Neckar a la vall del riu Rin, al costat oest d'Odenwald i a l'est del Rin. Un petit afluent, el Leimbach, que passa per la ciutat, abans de desembocar al Rin.

Municipis veïns

Els següents municipis envolten la ciutat de Schwetzigen, ordenats seguint el sentit de les agulles del rellotge, començant pel nord són: Mannheim, Plankstadt, Oftersheim, Hockenheim, Ketsch i Brühl. L'àrea municipal de Schwetzingen es completa amb Oftersheim. Els límits de Plankstadt estan tan sols separats per un carrer de Schwetzingen.

Història

Schwetzingen va ser mencionat per primer cop a la història l'any 766, exactament al Codex Aureus de Lorsch, el registre del document del monestir de Lorsch. El primer establiment humà en aquest lloc, lògicament, data d'èpoques molt anteriors.

A la nova àrea residencial de Schwetzingen anomenada Schälzig, s'hi troba un dels cementiris més grans dels ceramistes del sud-oest d'Alemanya, va ser descobert l'any 1988. Fa més de 7.000 anys, amb la cultura de l'Edat de Pedra, es van assentar en aquesta zona els primers homes agrícoles sedentaris.

Des de llavors hi ha proves de moltes cultures de la història primerenca prehistòrica i, de l'era cèltica així com l'època de l'ocupació romana i de la tribu germànica del Neckarsweben.

La fundació del lloc data del període Francoalemany, en el que un home possiblement anomenat suezzo es va establir amb els seus descendents al lloc. Del seu nom derivà a "suezzingen", primitiu nom de la ciutat.

El castell de Schwetzingen, llavors era un castell rodejat d'aigua i ben fortificat. Pertanyia als cavallers d'Erligheim. Va ésser documentat per primer cop el 1350. Elisabeth de Schonenberg va concedir l'ús del castell al Palatí Rudolf. D'aquesta manera el castell i les possessions van anar pasaant gradualment al Palatinat. El palatí i els electors posteriors del príncep del Palatinat, que residien a Heidelberg, gaudien venint a Schwetzingen.

Durant la guerra dels 30 anys i el 1689 (guerra de successió dels Orleans), el castell va ser totalment destruït, al mateix temps que desapareixia el Palatinat.

El príncep elector Joan Guillem, l'escut d'armes que adorna l'entrada al castell, el va reconstruir, i el seu successor Carl Phlipp el va convertir en una residència d'estiu.

Però l'era d'oro començà el 1742 quan Carl Theodor arribà a l'oficina. Cada any la cort passava molts mesos a la residència, les activitats de l'edifici a l'àrea del castell estimulà l'economia i el comerç. S'hi van fer molts negocis, i l'any 1759 Schwetzingen es va convertir en el centre de la regió.

La petita població canvià de cara. Al voltant del castell, que en aquell moment marcava el centre de Schwetzingen, i al llarg del carrer de Carl Theodor com a extensió de l'eix Est-Oest del jardí, hi va créixer el nou barri (als voltants de la meitat del segle XVIII). Es van unir així l'alta i baixa vila, que eren els dos centres medievals que existien al lloc.

El projecte de l'edifici més gran del segle xviii era l'erecció d'un dels jardins europeus més bonics, el jardí del castell de Schwetzingen.

En una simbiosi única del paisatge del jardí anglès, dissenyat per Lewis von Sckell limita, magistralment amb el perfecte jardí geomètric barroc dissenyat per Nicolau de Pigage. Hi ha nombrosos edificis com el temple de l'Apol·lo o la Mesquita que donen l'evidència de la riquesa de les idees.

El Gran Duc Leopold li va concedir el títol de ciutat el 1833.

Durant el segle xviii s'hi van fundar moltes cerveseries. La indústria del tabac va assolir el seu apogeu al final del segle xix. El creixement de l'espàrrec va portar el desenvolupament d'una indústria conservera eficient.

Amb la construcció de la línia ferroviària de la vall del Rin el 1870 moltes de les primeres indústries es va ubicar a la perifèria meridional de la ciutat.

L'estat industrial més gran encara està al país al costat de l'est de la línia ferroviària al llarg de la Scheffelstraße. Al mateix temps, la ciutat s'ha anat ampliant cap a l'est, en direcció de Heidelberg.

Després de la Segona Guerra Mundial, a la que Schwetzingen va resistir relativament bé, l'estructura industrial va canviar.

En lloc de les dures feines de les fàbriques d'aliments, begudes i tabac, es va passar a una indústria de producció de mida mitjana i s'hi va desenvolupar un fort sector terciari, especialment a causa de l'atractiu turístic de Schwetzingen.

Climatologia

A la plana del Rin el clima predominantment és humit i càlid. La temperatura mitjana anual és de 10 °C. La mitjana de precipitació anual és de 500 a 700 mm.

Demografia

Població

Les dades no oficials són estimades

Any	Població
1726	420
1784	1.784
1800	2.090
1850	2.900
1 de desembre 1871	3.862
1 de desembre 1880 ¹	4.649
1 de desembre 1890 ¹	5.116
1 de desembre 1900 ¹	6.432
1 de desembre 1910 ¹	7.876
8 d'octubre 1919 ¹	9.146
16 de juny 1925 ¹	9.341
16 de juny 1933 ¹	10.016

Any	Població
17 de maig 1939 ¹	10.983
Desembre 1945 ¹	11.129
13 de setembre 1950 ¹	14.068
6 de juny 1961 ¹	14.992
27 de maig 1970 ¹	16.508
31 de desembre 1975	18.296
31 de desembre 1980	18.384
27 de maig 1987 ¹	17.729
31 de desembre 1990	19.098
31 de desembre 1995	21.872
31 de desembre 2000	22.267
31 de desembre 2005	22.345
Març 2009	21.377

¹ Cens oficial

Política

Institucions públiques

A Schwetzingen hi ha el tribunal del districte, l'oficina d'un notari, un servei d'assumptes interns, una oficina de duana i un departament de personal.

Batlles

1833 – 1838: Daniel Helmreich
1838 – 1851: Carl Welde
1851 – 1855: Josef Vetter
1855 – 1865: Johann Wilhelm Ihm
1865 – 1883: Heinrich Wittmann
1883 – 1898: Karl Mechling
1898 – 1904: Heinrich Häfner
1904 – 1910: Jean Wipfinger
1910 – 1914: Wilfried Hartmann
1914 – 1923: Jakob Reinhard
1914 – 1918: Georg Pitsch
1923 – 1929: Johannes Götz
1929 – 1930: Leopold Stratthaus
1930 – 1933: Dr. Arthur Trautmann
1933 – 1945: Arthur Stober
1945: Ernst Karl
1945 – 1948: Dr. Valentin Gaa (CDU)
1948 – 1954: Franz Dusberger
1954 – 1961: Hans Kahrmann
1961 – 1962: Adolf Schmitt
1962 – 1981: Kurt Waibel
1981 – 1982: Walter Bährle
1982 – 1998: Gerhard Stratthaus (CDU)
1999 – 2007: Bernd Kappenstein (CDU)
2007 – 2008: Bernd Junker (SWF 97)
des de 2008: René Pöltl (Independent)

Composició del Ple (2009-2014)

	Partit	Regidors
	CDU	7
	SWF 97	6
	SPD	5
	FW	4
	Verds	2
	FDP	2
Totals		26

Escut d'armes

L'escut d'armes de Schwetzingen consisteix en un escut dividit per la meitat. A la mitat superior un lleó d'or sobre un fons negre i a la mitat inferior hi ha un anell de plata sobre fons blau. La bandera de la ciutat és blanca i blava. El lleó simbolitza l'Electorat Palatí, del que Schwetzingen en fou membre fins al 1803. L'anell era al principi d'una roda que prové del segell d'un habitant que tenia contactes al castell de Schwetzingen.

Ciutats agermanades

Schwetzingen està agermanada amb:

Lunéville, França, des de 1969
Pápa, Hongria, des de 1992
Spoleto, Itàlia, des de 2005

Infraestructures i eduacació

Transports

La ciutat de Schwetingen es troba comunicada a través d'autopistes amb Heidelberg (A5) i amb Hockenheim i Mannheim (A6).

Des de 1870 es troba connectada amb la línia ferroviària "Mannheim - Karlsruhe".

Mitjans de comunicació

A Schwetzingen es publica el diari local anomenat: "Schwetzinger Zeitung", que és editat pel "Mannheimer Morgen".

Educació

La ciutat disposa de: "Hebel Gymnasium", "Karl-Friedrich-Schimper-Realschule", "Hilda Hauptschule", quatre escoles primàries: "Grundschule Hirschacker", "Johann-Michael-Zeyher Grundschule", "Nordstadt-Grundschule" i Südstadt-Grundschule". També hi ha una escola especial, la "Kurt-Waibel-Förderschule". A més a més hi ha dos escoles tècniques: "Carl-Theodor" i "Erhart-Schott-School" i una escola per a discapacitats psíquics: "Comenius". A l'esquerra del castell de Schwetzingen hi ha un col·legi avançat tècnic per a l'administració de justícia, mantinguda per l'estat de Baden-Württemberg.

Art i cultura

Palau de Schwetzingen

El Palau de Schwetzingen era la residència d'estiu dels príncips del Palatinat Carles Felip i Carles Teodor. Era una de les 3 residències palatines, les altres són Heidelberg i Mannheim. El 2007 es va proposar el reconeixement de la Residència Estiuenca de Schwetzingen com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

La situació de Jardí de Schwetzingen és única pel que fa al seu disseny i conservació. Al contrari del que passa a la majoria dels jardins del palau, els antics estils de jardineria no s'han vist reemplaçats -i d'aquesta forma destruïts o canviats- pels nous. A Schwetzingen, el caràcter dels antics i formals jardins francesos s'ajusta perfectament amb els jardins paisatgístics moderns segons el model anglès.

El Jardí de Schwetzingen era, amb excepció de l'àrea del voltant dels banys, accessible a tota la població ja en època dels prínceps electors, en aquells temps inclòs sense cost d'entrada. Una ordenança regia l'adequat comportament dels visitants.

Esglésies

A la ciutat s'hi troben les següents esglésies:

Església catòlica de "San Pankratius" (1736-1738, modificada i ampliada entre 1763-1765)
Església catòlica de Santa Maria (1958)
Esglásia catòlica de Sant Josep (1756, ampliada amb una torre entre 1884-1888, tornada a ampliar entre 1912-1913)
Església Evangèlica Melanchthon (1964)