Seamus Elliott
Biografia | ||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 4 juny 1934 Dublín (Irlanda) | |||||||||||||||||||||||||
Mort | 4 maig 1971 (36 anys) Dublín (Irlanda) | |||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | suïcidi | |||||||||||||||||||||||||
Activitat | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | ciclista | |||||||||||||||||||||||||
Esport | ciclisme de carretera | |||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | ||||||||||||||||||||||||||
1962 | Super Prestige Pernod 1962 (8è) | |||||||||||||||||||||||||
Tour de França |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Ciclisme | |||
Campionat del Món | |||
Salò di Garda 1962 | ruta |
Seamus 'Shay' Elliott (Dublín, 4 de juny de 1934 - Dublín, 4 de maig de 1971) va ser un ciclista irlandès que fou professional entre 1956 i 1967.
Shay Elliott fou el primer ciclista irlandès a fer carrera al continent europeu. Durant la major part de la seva carrera esportiva fou company d'equip de campions com Jacques Anquetil o Jean Stablinski. Va guanyar etapes a les tres grans voltes i fou subcampió del món el 1962 darrere Stablinski a Salò, Itàlia.
També fou el primer irlandès a vestir el mallot groc del Tour de França, quedà tercer a la Volta a Espanya de 1962 i guanyà la Het Volk el 1959.
Carrera amateur
[modifica]El 1953, amb tan sols 18 anys, Seamus Elliott guanyà el campionat d'Irlanda d'aficionats. La seva segona plaça a la Volta a Irlanda el mateix any li permet accedir al camp d'entrenament Simplex a Montecarlo a la primavera següent.
Durant l'hivern, demana consell a l'antic ciclista francès Francis Pélissier per tal de preparar l'estada en aquell camp. Aquest li suggereix participar en tantes carreres com fos possible, almenys tres o quatre per setmana. Elliott s'entrena dúrament i això es nota a la carretera. És reclutat per un equip francès amateur i guanya l'etapa del Galibier de la Route de France.
El 1955 fitxa per l'Athletic Club Boulogne-Billancourt de París, un dels millors equips amateurs francesos. Guanya cinc carreres amateures. La seva forma impressiona els equips professionals i el 1956 farà el salt al professionalisme.
Carrera professional
[modifica]El 1956 és una temporada d'adaptació a la nova categoria, però ja comença a demostrar el seu potencial en curses com l'Omloop Het Volk, en què protagonitza una llarga escapada amb l'anglès Brian Robinson. Això farà que altres equips es fixin en ell i serà fitxat per a l'equip de Jacques Anquetil i Jean Stablinski.
El 1959 guanyarà aquesta cursa, l'Omloop Het Volk, sent el primer vencedor no belga de la cursa.
El 1962 finalitza tercer de la Volta a Espanya, guanyant la quarta etapa i acabant segon de la classificació per punts. Durant 9 dies en serà el líder provissional. Aquell mateix any, al campionat del món de Salò, Itàlia, es troba en l'escapada decisiva amb el seu amic i company d'equip Stablinski. Elliott i Stablinksi col·laboren per desgastar els altres membres del grup. Quan Stablinksi ataca, Elliott no participa en la persecució i el francès imposa en solitari. Elliott ataca finalment per acabar segon.
Durant el Tour de França de 1963 Elliott es vestirà amb el mallot groc després de guanyar la tercera etapa.
Retirada
[modifica]El 1967 decideix posar punt final a la seva carrera esportiva i torna a Dublín per crear una empresa junt al seu pare. Amb tot, té dificultats per adaptar-se a la seva nova vida, agreujades per problemes econòmics, la ruptura del seu matrimoni, i la mort del seu fill en un accident de circulació.
El 1970, Elliott decideix tornar a competir, entrena júniors i proposa plans ambiciosos pel ciclisme irlandès.
L'abril de 1971 mor el seu pare. Dos dies després del funeral, el 4 de maig de 1971, Seamus es lleva la vida d'un tret.[1]
Palmarès
[modifica]- 1955
- 1r a la París-Évreux
- 1956
- 1r al Gran Premi d'Isbergues
- 1r al Gran Premi de l'Écho d'Alger
- Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-Est
- 1957
- 1r de la Setmana Bretona
- 1r del Circuit de la Vienne
- 1958
- 1r del GP Sigrand
- Vencedor de 2 etapes dels Quatre dies de Dunkerque
- 1959
- 1r de l'Omloop Het Volk
- 1r del Gran Premi de Denain
- 1r del Gran Premi de Niça
- 1r del Trofeu de l'illa de Man
- 1960
- 1r del Trofeu Peugeot
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ciclomotoristico
- 1961
- Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
- 1962
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya
- 2n del campionat del món en ruta
- 1963
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya
- 1r al Gran Premi e Vayrac
- 1964
- 1r del Trofeu de l'illa de Man
- 1965
- 1r del Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa
- 1r del Gran Premi de Saint-Raphaël
- 1r del Gran Premi d'Espéraza
- 1r del Gran Premi d'Orchies
- 1966
- 1r del Gran Premi de Trégor
Resultats al Tour de França
[modifica]- 1956. Abandona (4a etapa)
- 1958. 48è de la classificació general
- 1959. Abandona (14a etapa)
- 1961. 47è de la classificació general
- 1963. 61è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 3 etapes
- 1964. Abandona (14a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia
[modifica]- 1959. 40è de la classificació general
- 1960. 68è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1961. Abandona
Resultats a la Volta a Espanya
[modifica]- 1962. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1963. 41è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
Notes
[modifica]- ↑ Biografia de Seamus Elliott Arxivat 2008-08-21 a Wayback Machine. (anglès)