Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Seshat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeSeshat

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat egípcia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia egípcia Modifica el valor a Wikidata

Seshat és la "Senyora dels llibres", deessa de l'escriptura i de la història. En el seu rol associat a l'escriptura, aquesta divinitat es posicionà com a la protectora de les biblioteques. Tanmateix, era la deessa del destí o l'esdevenir, atès que la seva llar es trobava als peus de l'arbre còsmic, en la part més profunda de la volta celeste, al sud del cel, on s'unien el cel superior i l'inferior.[1]

En aquell indret escrivia sobre les fulles de l'arbre els esdeveniments del futur i arxivava els esdeveniments passats. També mesurava el temps com a Senyora del Calendari i de l'Astronomia. De la mateixa manera, estava vinculada als constructors i arquitectes, era la "Senyora dels constructors". Aquesta divinitat també fou coneguda amb els noms de Sesat, Seshet, Sesheta, Seshata, Safkhet o Safekhet.[1]

Iconografia

[modifica]

Figura femenina amb un estel sobre el cap, rematada amb un arc i dues plomes, o dues banyes cap avall. Sosté una paleta d'escriba i un càlam, un petit capgròs i una fulla de palmera. Les seves vestidures consisitien en una pell de lleopard O VESTIT VERMELL [2]

Mitologia

[modifica]

Deessa arcaica coneguda des del període Tinita que tenia connotacions celestes. Era l'encarregada de calcular, orientar i mesurar els terrenys sagrats perquè es dugués a terme la seva correcta construcció, revisava els plànols i vigilava els estels per emetre els seus càlculs. Participava en el ritual de la “cerimònia de fundació” i el ritual d'“estirar la corda”. Era la consellera del faraó pel que fa a la fundació dels temples.[3]

Companya de Thot, o Atum, posseïa poders màgics. Garantia la immortalitat del rei escrivint en l'anomenat arbre sagrat d'Heliòpolis, la Persea, és a dir, l'Arbre de la Vida, els anys de regnat del faraó.

Sincretisme

[modifica]

Va ser considerada una forma d'Isis o de Neftis. En alguns textos apareix com la contrapartida femenina del déu Thot.

Epítets

[modifica]

Era anomenada la "Senyora dels llibres", "Senyora de l'Escriptura", "Senyora de la casa dels Rotlles" i "Senyora dels constructors".

Culte

[modifica]

Va ser venerada a Hermòpolis Magna.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Hart, George (2005). The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, Second Edition. Routledge. p. 141
  2. Seshat and her tools. H. Peter Aleff.
  3. Seshat in Luxor. H. Peter Aleff. See also Huh (god).

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]