Setge d'Arle (510)
Campanyes franques a Aquitània (507-509) | |||
Tipus | setge | ||
---|---|---|---|
Data | 510 | ||
Coordenades | 43° 40′ 36″ N, 4° 37′ 40″ E / 43.676667°N,4.627778°E | ||
Lloc | Arle | ||
Resultat | Decisiva victòria ostrogoda | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
El Setge d'Arle de 510 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i el Regne dels Ostrogots.
Antecedents
[modifica]El 507, derrotats els visigots a la batalla de Vouillé, els francs i els seus aliats borgonyons van ocupar sense resistència els territoris cap al sud; els francs van entrar a Provença i Septimània i van assetjar a Gesaleic, pretendent al tron visigot, a Narbona i van amenaçar Carcasona, però Teodoric el Gran ho va aturar i va enviar al general Ibba o Ibbas, que es va apoderar de Provença, i després va avançar fins Arle, on Tuluin va aixecar el setge franc.[1]
El setge
[modifica]El 510 Teodoric el Gran va tornar a enviar les seves forces contra borgonyons i francs, i Ibbas va derrotar altre cop a Clodoveu I prop d'Arle.[2]
Conseqüències
[modifica]Els francs foren expulsats del mediterrani, la Provença esdevingué una província ostrogoda i Teodoric el Gran es veié amb forces per derrocar Gesaleic com a rei visigot, i envià en 510 el general Ibba, que ocupà Barcelona[3] i deposà a Gesalic que va fugir a territori dels vàndals,[1] que el van expulsar.[4] Teodoric va fer retirar després les seves forces del territori visigot; Arle fou declarada capital de la prefectura de les Gàl·lies dins el regne ostrogot, i nomena prefecte a Liberi, que va exercir el càrrec 18 anys. Dels visigots fou de fet el regent fins a la seva mort, quan Amalaric tenia uns 24 anys. Gesaleic va retornar a Aquitània on va poder reunir un exèrcit i el 512 va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona, va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort en travessar el riu Durance, probablement per soldats ostrogots[5] el 514.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Wolfram, Herwig; Dunlap, Thomas J. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 244. ISBN 0520069838.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. 67-68. ISBN 0313335370.
- ↑ Salrach i Marés, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, 1992, p. 500. ISBN 8429735216.
- ↑ Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 300. ISBN 0520069838.
- ↑ Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663.
- ↑ Arnold, Jonathan J. Theoderic and the Roman Imperial Restoration (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 271. ISBN 1107729874.