Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Setge d'Arle (510)

Infotaula de conflicte militarSetge d'Arle
Setge d'Arle (França)
Setge d'Arle
Setge d'Arle
Setge d'Arle

Campanyes franques a Aquitània (507-509)
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data510
Coordenades43° 40′ 36″ N, 4° 37′ 40″ E / 43.676667°N,4.627778°E / 43.676667; 4.627778
LlocArle
ResultatDecisiva victòria ostrogoda
Bàndols
merovingis
burgundis
ostrogots
Comandants
Clodoveu I Ibba

El Setge d'Arle de 510 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i el Regne dels Ostrogots.

Antecedents

[modifica]

El 507, derrotats els visigots a la batalla de Vouillé, els francs i els seus aliats borgonyons van ocupar sense resistència els territoris cap al sud; els francs van entrar a Provença i Septimània i van assetjar a Gesaleic, pretendent al tron visigot, a Narbona i van amenaçar Carcasona, però Teodoric el Gran ho va aturar i va enviar al general Ibba o Ibbas, que es va apoderar de Provença, i després va avançar fins Arle, on Tuluin va aixecar el setge franc.[1]

El setge

[modifica]

El 510 Teodoric el Gran va tornar a enviar les seves forces contra borgonyons i francs, i Ibbas va derrotar altre cop a Clodoveu I prop d'Arle.[2]

Conseqüències

[modifica]

Els francs foren expulsats del mediterrani, la Provença esdevingué una província ostrogoda i Teodoric el Gran es veié amb forces per derrocar Gesaleic com a rei visigot, i envià en 510 el general Ibba, que ocupà Barcelona[3] i deposà a Gesalic que va fugir a territori dels vàndals,[1] que el van expulsar.[4] Teodoric va fer retirar després les seves forces del territori visigot; Arle fou declarada capital de la prefectura de les Gàl·lies dins el regne ostrogot, i nomena prefecte a Liberi, que va exercir el càrrec 18 anys. Dels visigots fou de fet el regent fins a la seva mort, quan Amalaric tenia uns 24 anys. Gesaleic va retornar a Aquitània on va poder reunir un exèrcit i el 512 va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona, va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort en travessar el riu Durance, probablement per soldats ostrogots[5] el 514.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Wolfram, Herwig; Dunlap, Thomas J. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 244. ISBN 0520069838. 
  2. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. 67-68. ISBN 0313335370. 
  3. Salrach i Marés, Josep M.; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, 1992, p. 500. ISBN 8429735216. 
  4. Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 300. ISBN 0520069838. 
  5. Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663. 
  6. Arnold, Jonathan J. Theoderic and the Roman Imperial Restoration (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 271. ISBN 1107729874.