Setge de Puigcerdà (1654)
| Guerra dels Segadors | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Puigcerdà (1654) Setge de Puigcerdà (1654) (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla i setge  | ||
| Data | del 13 d'octubre al 21 d'octubre de 1654 | ||
| Coordenades | 42° 24′ N, 1° 54′ E / 42.4°N,1.9°E | ||
| Lloc | Puigcerdà | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Ofensiva espanyola de 1640-41 | |
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43 | |
El lent avanç espanyol 1643-1652 | |
Miravet · Montsó 1643 · Lleida 1644 · Tarragona 1644 · Roses · Sant Llorenç de Montgai · Balaguer · Flix 1645 · Lleida 1646 · Santa Cecília · Lleida 1647 · Àger · Constantí · Tortosa 1648 · Sitges · Vilafranca · Montblanc · València · Vall d'Aran · Flix 1650 · Tortosa 1650 · Montblanc 1651 · Montgat · Barcelona 1652 | |
Resistència final 1653-1659 | |
El Setge de Puigcerdà fou una maniobra de l'exèrcit francès que posà setge a Puigcerdà el 13 d'octubre de 1654.
Antecedents
[modifica]Acabat el conflicte de la Fronda,[1] el general francès Philippe de La Mothe-Houdancourt[2] amb els catalans liderats per Josep Margarit i de Biure, un total de catorze mil homes i quatre mil cavalls[3] entrava per el Pertús. Jacques de Rougé de Plessis-Belliére prenent Castelló d'Empúries i Figueres, i el 12 de juliol es posava setge a Girona, que fou aixecat per Joan Josep d'Àustria, que recuperà tot l'Empordà tret de Roses.[4]
Armand de Contí va dirigir una nova ofensiva en 1654 en la que recuperà l'Empordà tret de Castelló d'Empúries i el Conflent.
El setge
[modifica]La plaça capitulà, finalment el 21 d'octubre del mateix any. Durant el setge, la ciutat de Girona armà una companyia per socórrer Puigcerdà. Barcelona també alçà un terç de 500 homes, amb el mestre de camp Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa,[5] per anar en socors de la vila. Un cop ocuparen Puigcerdà, els francesos es dirigiren a Vic. L'exèrcit francès estava format per:
- Els regiments d'infanteria d'Aubeterre, Xampanya, Normandia, i d'altres
- El regiment de cavalleria del duc de Candale
- Sis companyies de gendarmes
- Els miquelets de França
La guarnició de la plaça, formada per un total de 1.200 soldats, més oficials reformats, i 900 milicians de Puigcerdà, era comandada per Pedro de Valenzuela, i repartida en les unitats següents:
- Companyia de cavalls d'Alfonso de Villars
- Tomàs de Banyoles terç espanyol (català?)
- Regiment irlandès de Ghirardin, que es passà als francesos en la rendició
- Regiment alemany de Quarenna
- Regiment napolità de Lutani
- Milícies de la conca de Tremp
Conseqüències
[modifica]Després de Puigcerdà, caigueren Camprodon, Ripoll, Olot i Berga, i la vila de Castelló fou assetjada de nou en 1655 pels francesos.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Atkinson, Charles Francis. «Fronde, The». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a. Cambridge University Press, 1911, p. 247–249.
- ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
- ↑ Modesto Lafuente, Historia general de España Google Llibres
- ↑ 4,0 4,1 Deulonder i Camins, Xavier. França i Catalunya. Bubok, 2017. ISBN 8468504025.
- ↑ CORTE, REINOS Y CIUDADES EN LA MONARQUIA DE CARLOS II: LAS LEGACIONES PROVINCIALES. per Antonio Álvarez-0ssorio Alvariño
Bibliografia
[modifica]- Mémoires, Roger de Bussy-Rabutin - Paris : J. Anisson, 1696. Texte en ligne : Tome I Tome II Tome III
- Louis Auguste Victor Vincent Susane Histoire de la cavalerie française J. Hetzel et Cie, Paris, 1874 (trois volumes) pour l'édition originale - Réédition en 2002 chez Terana, ISBN 2-904-221-04-2, réédition chez BiblioBazaar en 2010 ISBN 9781143148248 ISBN 9781146233408 & ISBN 9781142415198