Shigaïta
 Shigaïta | |
|---|---|
 Shigaïta de color vermell fosc i groc sobre rodocrosita rosa  | |
| Fórmula química | Mn₆Al₃(OH)18[Na(H₂O)₆](SO₄)₂·6H₂O |
| Epònim | prefectura de Shiga |
| Localitat tipus | mina Ioi, Ritto, Prefectura de Shiga, Regió de Kinki, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.35 |
| Dana | 31.1.2.1 |
| Heys | 25.9.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,51Å; c = 32,83Å |
| Grup espacial | grup espacial R-3 |
| Color | |
| Macles | en {0001} |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | de groga molt clara a blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-057 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Sga |
| Referències | [1][2] |
La shigaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la wermlandita. El seu nom prové de la prefectura en la qual es troba la mina Ioi en la qual es va descobrir aquest mineral.[1]
Característiques
[modifica]La shigaïta és un sulfat de fórmula química Mn₆Al₃(OH)18[Na(H₂O)₆](SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són tabulars hexagonals, de fins a 2 cm i de vegades es troben en grups; també apareix com a pel·lícules primes i recobriments de fractures.[2] És l'anàleg mineral amb manganès de la nikischerita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shigaïta pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.
Estructura
[modifica]La shigaïta està forma per làmines d'oxications [AlMn2+
2(OH)₆]1+ intercalats amb làmines d'oxianions [Na(H₂O)₆{H₂O}₆(SO₄)₂]3-. L'enllaç entre les làmines i en la làmina d'oxianions és degut en gran part als enllaços d'hidrogen.[3]
Formació i jaciments
[modifica]La shigaïta és un mineral secundari rar que es troba en dipòsits de minerals de manganès metamorfosats. Va ser descoberta l'any 1985 a la mina Ioi, a la ciutat de Ritto (Prefectura de Shiga, Honshū, Japó). També ha estat descrita a Iron Knob (Austràlia del Sud, Austràlia); la pedrera Poudrette, al mont Saint-Hilaire (Montérégie, Canadà); tres mines d'un camp de manganès kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica) i quatre indrets del comtat d'Iron (Michigan, EUA).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: rodocrosita, sonolita, manganosita, pirocroïta, jacobsita, hausmannita, galaxita (mina Ioi, Japó); rodocrosita, leucofenicita, gageïta, cariopilita (mina Wessels, Sud-àfrica); arsenoclasita, gatehouseïta, hematita, hausmannita, calcita mangànica fèrrica, barita i guix (pedrera Iron Monarch, Austràlia).[2]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Cooper, Mark A.; Hawthorne, Frank C. «The crystal structure of shigaite, (AlMn (super 2+)₂ (OH)₆)₃ (SO₄)₂ Na(H₂O)₆ {H₂O}₆, hydrotalcite-group mineral» (PDF). The Canadian Mineralogist, 34, 1, 2-1996, pàg. 91–97. ISSN: 0008-4476 [Consulta: 23 maig 2012].
|  | |||||||||||||||||||
