Sic
|
Per a altres significats, vegeu «SIC». |
L'adverbi sic (del llatí sic, així,[1] abreviatura de sic erat scriptum, així fou escrit) s'utilitza en els escrits, generalment entre parèntesis[2] o claudàtors,[3][4] per indicar que la paraula o la frase que el precedeixen és literal, encara que pugui semblar incorrecta.[5]
S'utilitza quan es reprodueixen errors, tipogràfics o de qualsevol altra mena, o inconveniències en citar textos, per tal d'informar al lector que l'ús indegut es troba a la font original i no és obra d'aquell que cita.[1] L'ús més freqüent és aquest, on amb freqüència es tracta de mostrar una debilitat, una falta ortogràfica, una ortografia antiga o un judici forassenyat. Nogensmenys, també es pot utilitzar quan apareixen paraules poc comunes la grafia de les quals és similar a d'altres molt conegudes, i es vol evitar que el lector les interpreti com a errors.
Per exemple:
- «Venència (sic) no és Venècia»
- «L'adsorció (sic) es realitza amb carbó actiu».
- «la corrupció són “deu o quinze casos aïllats” [sic]»[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sic». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 848. ISBN 9788441225169.
- ↑ Garner, Bryan A. «sic». A: A Dictionary of Modern Legal Usage (en anglès). Oxford University Press, 2001, p. 806-807. ISBN 9780195142365.
- ↑ «sic». Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 17 desembre 2018].
- ↑ AA.VV. Júlia Azcunce (coord.). Normes d'estil bàsiques de cercle d'art (pdf). [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, novembre 2017, p. 3.
- ↑ «Sic». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bassas, Antoni «Rajoy i l'apoteosi del cinisme polític». Ara, 05-06-2018.
