Stilo
| |||||
| Tipus | municipi d'Itàlia  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Calàbria | ||||
| Ciutat metropolitana | Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria | ||||
| Capital | Stilo | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.344 (2023) (30,01 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 78,11 km² | ||||
| Altitud | 386 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Patrocini | Sant Jordi | ||||
| Festa patronal | 23 d'abril | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 89049 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 0964 | ||||
| Identificador ISTAT | 080092 | ||||
| Codi del cadastre d'Itàlia | I956 | ||||
| Lloc web | comune.stilo.rc.it | ||||
.svg=26lang=3dca)
Stilo (Stilu en calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.
Geografia
[modifica]Stilo està situada als peus del mont Consolino. A prop de la zona boscosa de Ferdinandea s'estén el bosc de Stilo, exemple típic de bosc de la serra calabresa, amb avets, faigs i un sotabosc ric en flora i amb una presència important de brucs i grèvols. Hi ha gats salvatges, marts i diverses espècies d'ocells. Dista 150 km de Reggio de Calàbria i 75 km de Catanzaro. El territori s'estén fins a la mar, arribant a la localitat de Caldarella.
Etimologia
[modifica]Segons Barri i Marafioti, Stilo pren el nom del Stilaro i no al revés com pensa Aceti, que creu que la ciutat ha rebut aquest nom a causa de la forma de columna (en grec: Stylon) del promontori Cocinto (actual Punta Stilo), on es trobava el primer assentament. Uns altres pensen que es diu Stylon (columna), per la forma de Monte Consolino, la seva actual ubicació.[1]
Història
[modifica]Edat Antiga
[modifica]Els orígens de Stilo estan lligats a la destrucció de la ciutat de Caulonia per Dionigi de Siracusa durant el període grec. Segons Apollinare Agresta (Vida de Sant Giovanni Therestis, 1677) es va construir a 3 llocs diferents: la primera vegada en el promontori de Cocinto, a l'edat mitjana també en aquesta àrea a la dreta del riu Assi i finalment en Monte Consolino.
Al principi era una ciutat fortificada, un oppidum de la Magna Grècia anomenat Consilinum, o en grec Kosilinon (de Kosi = poble i silinon = lluna).[1]
Stilo, que en el període del Baix Imperi Romà era la Kaulonia italiota (els italiotes eren els descendents dels pobladors grecs), va canviar posteriorment el seu nom a Stilida.[1]
El nom de Stilida prové del riu Stilaro, de la forma allargada del promontori i de la columna del temple de Júpiter. A l'Itinerarium Antonini se la considera una estació itinerant, distant 400 estadis (unitat de distància grega) de Locres.[1]
Edat mitjana
[modifica]
Al s.VI Stilida passa a forma part de l'Imperi Romà d'Orient. Es trobava prop de Punta Stilo a la dreta del riu Assi. El 15 de juliol de 982 va sofrir danys a causa de la batalla entre Otó II i els àrabs, guanyant aquests últims.[1]
Durant l'edat mitjana els habitants de la costa s'anaren cap a l'interior, creant nuclis medievals a l'actual Vall de l'Stilaro; part dels habitants de Stilida es varen traslladar a Monte Consolino on hi ha l'actual Stilo. Al segle ix es va construir l'església romana d'Orient La Cattolica.
Entre 1065 i 1.071 Stilo va resistir la invasió normanda, sent posteriorment conquerida per aquests. Durant el període Normand va ser un domini reial a diferència d'altres ciutats com Cotrone, Catanzaro i Gerace que eren propietat dels senyors feudals. Va conservar aquest privilegi fins al segle xiv, quan Carles V d'Espanya els va revocar els privilegis.
En 1260 sota Carles I d'Anjou, la ciutat de Stilo va ser Demaniale (tipus de domini de propietat).
Edat Moderna
[modifica]El 1540 Carles V van vendre terrenys públics de molts llocs, entre ells Stilo, per aconseguir diners amb els quals poder defensar els territoris italians de les invasions turques. Stilo passa a mans del Marquès Culchebret d'Arena.
El 5 de setembre de 1568 va néixer a Stilo el filòsof Tommaso Campanella. El 1575 de rei d'Espanya Felip II retorna la propietat i el comtat de Stilo a l'Estat. El 1599, sota el regnat de Felip III, els espanyols aturen una revolta organitzada per Tommaso Campanella.[2]
El 1783 Stilo va patir un terratrèmol,[3] i el 1806 va ser saquejada per les tropes franceses.
Llocs d'interès
[modifica]
La Cattolica: és una església d'estil romà d'Orient, construïda el segle x i acabada de reformar a finals de 1927. És del tipus de creu grega inscrita en un quadrat, típica del període intermedi Bizantí. A l'interior quatre columnes divideixen l'espai en nou parts d'aproximadament la mateixa mida. El quadrat central i els quadrats dels angles estan coberts per cúpules, del mateix diàmetre les darreres i lleugerament més elevada i amb un diàmetre major la central. A un costat hi ha tres absis.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bova, Damiano. Bivongi. Nella valle dello Stilaro (en italià). Bari: Ecumenica Editrice, 2008, p. 38,39,37. ISBN 978-88-88758-43-5.
- ↑ Cunsolo, Luigi. La storia di Stilo e del suo regio demanio (en italià). Segona. Roma: Gangemi Editore, 1965, p. 83.
- ↑ «Jan Kozak Collection: KZ162» (en anglès). Pacific Earthquake Engineering Research (PEER) Center University of California, Berkeley. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 26 agost 2015].
