Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla  | |
|---|---|
 Mascle adult | |
| Enregistrament | |
Cant | |
| Dades | |
| Pes | 2,19 g 18,1 g |
| Envergadura | 23 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716901 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Sylvia |
| Espècie | Sylvia atricapilla Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El tallarol de casquet,[1] tallarol de cap negre, retoret[2] (al País Valencià), capellana[3] o carbonera[4] (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Noms populars
[modifica]Rep també el nom de figuerol[7] i a les Balears, per al mascle: busqueret de cap negre, (busqueret), capnegre, busqueret foraster, busqueret de capell o nyecra; per a la femella capvermell o cap-roig.[8]
Descripció
[modifica]
Mesura de 14 a 15 cm de llargària total,[9] amb una envergadura de 23 centímetres[10] i un pes de 20 grams.[10] El mascle presenta la part superior del cap, fins als ulls, de color negre,[10][9] formant el casquet que justifica el nom vulgar de l'espècie i també el seu nom científic (atricapilla vol dir ‘cabell negre' en llatí). Les femelles tenen el casquet marró ocraci, i els joves una mica més pàl·lid.[9] El dors és de color cendrós fosc, i la cara ventral (incloent-hi el coll i la cara ventral de la cua) és de color gris més clar. L'iris és negre i el bec i les potes són grisos.
Distribució i biologia
[modifica]Viu a Europa i a l'Àfrica del Nord. Es troba a les muntanyes i viu al bosc, en bardisses, parcs i fruiterars. A les comarques més seques cerca els racons més humits i ombrívols. De fet, només defuig les zones extraordinàriament seques, com la Depressió Central i les zones més desforestades del sud de Catalunya.[11] Sovint volen per parelles. A Catalunya és sedentària, excepte a les zones més fredes, els habitants de les quals junt amb els exemplars d'altres punts d'Europa, s'escampen a la tardor i a l'hivern per totes les àrees més temperades dels Països Catalans. A l'hivern es veu obligat a canviar la seua alimentació normal, a base d'insectes, pels fruits i les baies. Entre arbusts, la femella fa un niu no gaire sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels. A l'abril-juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle, cova durant 12 dies, al final dels quals tots dos es dedicaran a encebar els polls que en neixin, que restaran només 10 dies al niu.
Referències
[modifica]- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallarol de casquet». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «retoret». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Oltra i Benavent, Josep E. «capellana». Els noms dels éssers naturals, pàg. 94.
- ↑ DCVB
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx Edicions, 2020, p. 631. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Eurasian Blackcap. Sylvia atricapilla» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ Diversos autors «figuerol». Diccionari de la Vall d'Albaida.
- ↑ «CONREU DE L ARRÒS I L EXPLOTACIÓ DE L ALBUFERA DE MURO I SA POBLA. Plecs de - PDF Free Download». [Consulta: 12 gener 2023].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 248. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Rodríguez, F.. Pájaros del bosque (III). Barcelona: Marín, 1978 (Cuadernos de campo). ISBN 84-7102-541-8.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 94. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
