Temple de Confuci
 |
Aquest article està inacabat. L'estan elaborant alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Índia i Xina 2024. L'usuari Kowalskyn és l'encarregat de la supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: novembre 2025. |
(zh-cn) 孔庙  | ||||
| ||||
| Tipus | temple de Confuci complex d'edificis | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | temple i cementiri de Confuci i residència de la família Kong a Qufu | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Qufu (RP Xina) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Material | fusta argila granit | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1994 (18a Sessió) | |||
| Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa | ||||
| Data | 1961 | |||
| Identificador | 1-99 | |||
| Història | ||||
| Creació | 478 | |||
El Temple de Confuci (en xinès:孔廟; pinyin: Kǒng miào), situat a la ciutat xinesa de Qufu, és el complex templari dedicat a Confuci més gran de l'Àsia oriental.[1] La seva construcció inicial data del 478 aC, un any després de la mort del filòsof i polític, tot i que, al llarg de la seva història ha experimentat múltiples destruccions i reconstruccions.[1][2]
La seva rellevància històrica és extraordinària, ja que va servir com a espai cerimonial on grans emperadors realitzaven rituals en honor als antics reis savis. A més, el temple va esdevenir un centre cultural gràcies al seu extens repertori de temples clàssics i documents històrics.
El temple s’ubica dins d’un recinte rectangular de 16.000 metres quadrats que acull un centenar d’edificacions, incloent-hi temples confucians, santuaris, monuments i pavellons. Aquest complex monumental, s’articula al llarg d’un eix central d'1,3 km orientat de nord a sud i es divideixen en 466 sales i nou patis. Això el converteix en el segon complex històric més gran de la Xina, després de la Ciutat Prohibida.[1][2][3][4]
Dins el recinte també s'hi troba el lloc on va viure Confuci, un arbre antic que es va plantar en honor del savi i un pou del qual va beure. A l'interior de la gran sala de cerimònies del temple hi ha una gran estàtua de Confuci envoltada d'estàtues dels seus deixebles.[1][2]
El recinte preserva diversos elements històrics vinculats a la figura de Confuci, com la seva residència original, un arbre commemoratiu plantat en el seu honor i el pou el qual segons la tradició, bevia el mestre savi[5].
Al temple s'hi conserven esteles, relleus de pedra, documentació històrica, tresors antics, roba i estris de diverses dinasties. Aquest llegat construeix actualment una font inestimable per a l’estudi de l’antiga cultura xinesa antiga.
Anualment, cada 28 de setembre s'hi celebra una cerimònia per commemorar l'aniversari de Confuci.[3]
Història
[modifica]
El temple de Confuci, neix dos anys després de la mort de Confuci l’any 478 aC, al seu lloc de naixement, la ciutat de Qufu. És un temple que fins avui en dia, ha patit una gran sèrie de destrosses, restauracions i reparacions importants per part dels diferents emperadors que topaven amb la ciutat de Qufu.
L'any 205 aC, l'emperador Han Gaozu[6], emperador de la dinastia Han va ser el primer emperador que fa una visita i ofereix sacrificis a la memòria de Confuci a Qufu. Aquesta acció es va establir com a precedent significatiu emulat per emperadors i funcionaris en els segles posteriors. En conseqüència, aquestes visites imperials contribueixen a consolidar el Temple de Confuci com un punt de referència cultural i espiritual de la Xina[5].
Les primeres restauracions importants del temple es van iniciar durant la dinastia Han, específicament sota el regnat de l’emperador Han Yuandi[7]. Aquest, va transformar la casa petita del recinte, en un complex arquitectònic, una de les quals convertida en una sala palatina. És important destacar, que aquestes dependències van experimentar ampliacions i al llarg del temps.
Al final de la dinastia Jin Occidental, el temple és destrossat a causa de diferents guerres que provoquen la destrossa de llibres i parts del temple rellevants. Anys després és reparat gran part del complex i l’any 539 dC apareix el primer registre documentant que s’hi afegeix al temple una gran estàtua sagrada.
És durant la dinastia Sui, que la casa original de tres habitacions de Confuci va ser retirada del complex del temple durant una reconstrucció realitzada l'any 611 dC. Anys més tard, durant la dinastia Song del nord, el temple es va ampliar en un disseny amb tres seccions i quatre patis, al voltant dels quals finalment es van disposar més de 400 habitacions.
Durant la conquesta de la dinastia Jin, el temple va patir una important devastació a causa del menyspreu inicial d'aquesta dinastia vers el confucianisme. No obstant això, més endavant, en reconèixer la rellevància cultural i espiritual del temple per a la ciutat, els emperadors Jin van rectificar la seva postura: van començar a retre homenatge a Confuci i van emprendre un projecte de restauració del complex del temple, que es va completar l'any 1194.
Amb l’inici del foc i el vandalisme destrueixen el temple de nou el 1214, en mans dels soldats mongols. Va ser restaurat a la seva antiga extensió l'any 1302 durant la dinastia Yuan. Poc després, l'any 1331, el temple es va emmarcar en un mur de tancament modelat sobre el palau imperial.
La dinastia Ming (1368-1644), va marcar un dels períodes més importants de la història del temple. Durant aquesta etapa, es van reclutar a artesans, constructors i experts amb les habilitats tècniques més avançades del país, per treballar en el complex, convertint-lo en un símbol excepcional de l’excel·lència estètica en l’arquitectura xinesa. En aquell moment, es restauren salons, sales, passadissos, pavellons i altres parts del temple.
L’any 1499, després d'un devastador incendi, es va dur a terme una reconstrucció que va determinar les dimensions actuals del temple. Posteriorment, el 1724, un altre incendi va destruir en gran part la sala principal i les escultures que contenia. La restauració posterior es va completar l'any 1730, amb una de les renovacions més grans que s’han fet al temple. Moltes de les escultures de substitució van ser danyades i destruïdes durant la Revolució Cultural l'any 1966[8].
Al llarg de la seva història, el temple de Confuci ha experimentat 15 renovacions importants, 31 reparacions significatives i nombroses intervencions menors[5].
Descripció
[modifica]El complex del Temple de Confuci destaca com un dels conjunts arquitectònics més imponents de la Xina, amb una superfície de 16.000 metres quadrats i 466 habitacions. La seva configuració arquitectònica actual, resultat de la reconstrucció posterior a l’incendi de 1499, comparteix nombroses similituds amb la Ciutat Prohibida, ja que ambdós complexos van ser dissenyats durant la dinastia Ming[2][5].
Actualment, el gran temple està basat en el model d’un palau imperial que s’ha anat reformant al llarg dels segles. La part principal del temple consta de nou patis disposats en un eix central, que està orientat en direcció nord-sud amb simetria d’est a oest. El recinte, té una longitud d’1,3 km[5][8]. Consta d’unes 466 habitacions, sales, pavellons i cambres. Al voltant, hi ha un mur amb unes grans torres de vigilància a les quatre cantonades. A més, es poden veure nou passarel·les monumentals que condueixen cap a l’edifici més alt del temple, el Saló de les grans escriptures.
Consta de grans patis amb arbres. La Sala dels arbres, va ser un lloc on es diu que Confuci va ensenyar al seu fill sobre la importància de la poesia i els rituals[5].
Els tres primers patis tenen portes petites i tenen pins alts, fan una funció introductòria. La primera porta (la més al sud) s'anomena "Porta de Lingxing" (欞星門) després d'una estrella a la constel·lació de l'Ossa Major, el nom suggereix que Confuci és una estrella del cel. Els edificis dels patis restants formen el cor del conjunt. Són estructures impressionants amb teules grogues (en cas contrari reservades per a l'emperador) i parets pintades de vermell, estan envoltades de pins de color verd fosc per crear un contrast de color amb colors complementaris[4][8].
Hi ha textos que testifiquen que hi havia una part occidental dedicada als sacrificis i ofrenes i una part oriental que era un temple i un complex residencial[5].
Les principals estructures del temple són:
- Porta de Lingxing (欞星門)
- Porta Shengshi (聖時門)
- Porta de Hongdao (弘道門)
- Porta Dazhong (大中門)
- Tretze pavellons d'esteles (十三碑亭)
- Porta Dacheng (大成門)
- Sala de Kuiwen (奎文閣, construït el 1018, restaurat el 1504 durant la dinastia Ming i el 1985)
- Pavelló de Xing Tan (杏壇, plataforma d'albercoc)
- De Mu Tian Di Arch
- Liangwu (兩廡)
- Sala de Dacheng (大成殿, construït a la dinastia Qing)
- Sala de descans (寢殿, dedicada a l'esposa de Confuci)
La Sala de Dacheng (xinès: 大, pinyin: Dà), també coneguda com a Sala de la Gran Perfecció o la Sala del Gran Assoliment, constitueix l’epicentre arquitectònic i espiritual del complex. Aquesta sala exemplifica l’excel·lència de l’arquitectura imperial xinesa, ocupa una superfície rectangular de 54x35m i s’eleva fins a gairebé 32 metres.
L’estructura consta d’un conjunt de 28 pilars monumentals, veritables obres de l’art escultòric xinès. Les 10 columnes de la part davantera que ornen la façana principal, estan decorades amb dracs serpentejats. Segons la tradició històrica, es diu que aquestes columnes eren cobertes durant les visites imperials per evitar l’enveja de l’emperador davant aquella bellesa artística.
La Sala de Dacheng va exercir un paper fonamental en el culte Confucià, servint com a espai principal per a la realització de cerimònies i sacrificis a la memòria de Confuci. La seva magnificència junt amb els seus elements decoratius, converteixen la sala en un dels punts és admirats en les visites al temple.
-
Façana de la Sala de Dacheng -
Un dels pilars del drac davant de la Sala de Dacheng
Al centre del pati que precedeix la Sala de Dacheng s’erigeix el pavelló Xing Tan (xinès tradicional: 杏壇, xinès simplificat: 杏坛, pinyin: Xìng Tán), conegut també com la Plataforma d'Albercoc. Aquesta estructura commemora un episodi en la història de Confuci, quan impartia els seus ensenyaments als deixebles sota l’ombra d’un albercoquer.
Aquest espai és important, ja que cada any a Qufu i en nombrosos temples confucians s’hi celebren cerimònies solemnes el dia 28 de setembre per commemorar l'aniversari de Confuci[3].
El temple alberga un gran nombre d'esteles de pedra. Segons un estudi recent sobre els monuments confucians a Qufu, s’han catalogat aproximadament unes 500 esteles dins el recinte. Aquests monuments lítics commemoren les successives reconstruccions i renovacions del complex del temple, contenen textos que exalten Confuci i edictes imperials que li atorguen nous títols honorífics. Cal destacar que, en època contemporània, algunes de les esteles han estat traslladades al recinte des d’altres indrets per garantir-ne la preservació.
Si bé la majoria de les inscripcions de les esteles han estat realitzades majoritàriament en xinès clàssic, algunes de les esteles de la dinastia Yuan i la dinastia Qing presenten la peculiaritat d’incloure textos en mongol mitjà (utilitzant l'alfabet phags-pa) i el manxú.
Un conjunt especialment rellevant d’esteles imperials es concentra en l’àrea coneguda com els Tretze Pavellons d’Esteles (十三碑亭, Shisan Bei Ting ). Aquesta secció monumental s’estructura en dues fileres paral·leles, situades al pati entre el pavelló de l'Estrella de la Literatura (奎文閣, Kuiwen Ge) al sud i les Portes de la Gran Perfecció (大成門, Dacheng Men) al nord[3].
Al sector nord del temple s’ubica la tomba de Confuci, situada en un vast complex boscós de 2 quilòmetres quadrats delimitats per un mur perimetral. La tomba, s’estableix l’any després de la mort de Confuci i experimentar les primeres reparacions durant la dinastia Han. Cal afegir que, la majoria de les nombroses restauracions de l’entorn van tenir lloc a les dinasties Ming i Qing i malauradament, la tomba va ser profanada.
L’accés a la tomba, es realitza a través d’un itinerari cerimonial marcat per una successió d’arcs i portes monumentals, que simbolitzen el llarg camí espiritual. El complex està custodiat per unes escultures de pedra de guardians i funcionaris d’una escala superior a la natural. El lloc d’enterrament és un monticle de 6,2 metres d’alçada i 88 de circumferència.
Aquest espai sagrat està envoltat per una extensa àrea boscosa on reposen també les tombes del seu fill, el seu deixeble i milers de dignataris i membres del llinatge familiar de Confuci.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Centre, UNESCO World Heritage. «Centro del Patrimonio Mundial -» (en castellà). [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Qufu | China» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Confucius Temple: Facts, Info, Photos, Reviews of Confucius Temple – ChinaTravelDepot». Arxivat de l'original el 2016-05-19. [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «EL TEMPLO DE CONFUCIO». [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Murray, Julia K «Chinese Religious Art. By Patricia Eichenbaum Karetzky». Journal of the American Oriental Society, 137, 3, 16-12-2021. DOI: 10.7817/jameroriesoci.137.3.0649. ISSN: 2169-2289.
- ↑ També conegut amb altres noms com Emperador Gao, Liú Bang, Liu Pang… Va ser el primer emperador de la dinastia Han. Va governar Xina a partir del 202 aC. Va ser un dels dos únics fundadors de dinasties xineses que tenia orígens camperols.
- ↑ Conegut com a Yuan, un dels emperadors de la dinastia Han. Recordat per la promoció del confucianisme.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Zhang, Donia. «Qufu City and Confucian Architecture», 08-08-2023. [Consulta: 15 novembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- 石头上的儒家文献－曲阜的碑文录 (Escriptura confuciana en pedra: un catàleg d'inscripcions a les esteles de Qufu), vol. 1,2, 齐鲁书社 (Jinlu Shushe), 2001, ISBN 7-5333-0781-X. Numeració de pàgines contínua a través dels dos volums. La taula de continguts està disponible a Internet Archive
- Murray, Julia K. “Chinese Religious Art. By Patricia Eichenbaum Karetzky.” Journal of the American Oriental Society137.3 (2021): n. pag. Web.
- Schirokauer, Conrad, y Miranda Brown. Breve historia de la civilización china / Conrad Schirokauer y Miranda Brown ; [traducido por Yolanda Fontal y Carlos Sandiña]. Barcelona: Bellaterra, 2011. Print.
- Zhang, Donia. Qufu City and Confucian Architecture. Neoland School of Chinese Culture, 2022.