The Last Unicorn
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jules Bass i Arthur Rankin, Jr. |
| Producció | Jules Bass i Arthur Rankin, Jr. |
| Dissenyador de producció | Arthur Rankin, Jr. |
| Guió | Peter S. Beagle |
| Música | Jimmy Webb |
| Muntatge | Arthur Rankin, Jr. |
| Productora | Rankin/Bass Animated Entertainment (en)  , ITC Entertainment i Topcraft |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1982 |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Recaptació | 6.455.330 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Basat en | The Last Unicorn (en) |
| Gènere | cinema fantàstic, cinema infantil i pel·lícula basada en una novel·la |
| Qualificació MPAA | G |
| Tema | mortalitat i condició humana |
| Representa l'entitat | The Last Unicorn (en) |
           
| |
The Last Unicorn és una pel·lícula de fantasia de 1982 produïda per Rankin/Bass per ITC Entertainment i animada per Topcraft. Peter S. Beagle va escriure'n el guió, basant-se en la seva pròpia novel·la homònima.
Argument
[modifica]Cansada d'estar sola a l'enorme bosc, la unicorn Amalthea comença a preguntar-se si és l'última de la seva espècie i surt pel món a buscar els seus semblants. En el seu viatge s'uneix al mag Schmendick i a Molly Grue que l'ajudaran a buscar el Toro Vermell, una criatura mística que caça i empresona unicorns. Per passar desapercebuda entre els homes i salvar-la del Toro,Schmendrik transforma Amalthea en una atractiva jove. Els tres s'encaminen al tenebrós país del rei Haggard, l'home que controla el Toro Vermell...[1]
Repartiment (veus)
[modifica]- Alan Arkin: Schmendrick
- Jeff Bridges: príncep Lir
- Mia Farrow: Unicorn / Amalthea
- Tammy Grimes: Molly Grue
- Robert Klein: la papallona
- Angela Lansbury: mare Fortuna
- Christopher Lee: rei Haggard
- Keenan Wynn: Capità Cully / Harpy
Critica
[modifica]Janet Maslin al New York Times defineix el treball com una "pel·lícula inusual per als nens", on « ningú, de l'edat que sigui, romandrà immune als sentiments causats pels moments finals de la pel·lícula, que en realitat són inesperadament commovedors i memorables ».[2] El mateix Beagle va definir a la pel·lícula com "magnífica", comparant-la a la pel·lícula d'animació de 1978 sobre El senyor dels anells, de la qual va escriure el guió.[3] A Rotten Tomatoes la pel·lícula es manté en un llindar de qualificació negativa del 50% [4]
Referències
[modifica]- ↑ «The Last Unicorn». The New York Times.
- ↑ (anglès) Janet Maslin. 'Últim unicorn', una faula animada . New York Times, 1982.12.19
- ↑ (anglès) Christopher Hennessey-DeRose. Entrevista: Peter S. Beagle continua la saga de L'últim unicorn Arxivat 2008-07-22 a Wayback Machine. . Science Fiction Weekly,
- ↑ (anglès) [http :. //www.rottentomatoes .com / m / last_unicorn / L'últim unicorn (1982)] . Rotten Tomatoes