Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

The Living and the Dead

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Living and the Dead
Fitxa
DireccióSimon Rumley Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSimon Rumley Modifica el valor a Wikidata
GuióSimon Rumley Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror, terror psicològic i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0483719 FilmAffinity: 425062 Allocine: 132261 Rottentomatoes: m/living_and_the_dead Letterboxd: the-living-and-the-dead Allmovie: v359953 TMDB.org: 13254 Modifica el valor a Wikidata

The Living and the Dead és una pel·lícula dramàtica britànica del 2006 escrita i dirigida per Simon Rumley, protagonitzada per Leo Bill, Kate Fahy i Roger Lloyd-Pack.[1]

Argument

[modifica]

Donald Brocklebank (Roger Lloyd Pack) és un home aristòcrata que viu amb por de la fallida en una casa pairal. La seva dona, Nancy (Kate Fahy), està malalta terminal i requereix atenció constant, igual que el seu fill esquizofrènic James (Leo Bill).

Quan Donald deixa els dos sols en un intent de resoldre el seu col·lapse financer gairebé definitiu, l'estat de James comença a empitjorar. Ell creu que és capaç de cuidar la seva mare malalta en lloc de l'infermera Mary (Sarah Ball) que va ser enviada per Donald. Descuida prendre el seu medicament prescrit i tanca la infermera fora de casa, deixant la seva mare sense res a fer més que plorar. James, creient que més medicaments et faran millorar més ràpid que la quantitat prescrita, alimenta a la seva mare amb grans quantitats de les seves píndoles, gairebé matant-la.

Finalment, la policia entra a la casa, alliberant la Nancy de la cura del seu fill. A causa de la sobredosi de medicaments se l’ha operat d'urgència que sembla que la cura de les seves dolències. Aleshores, James comença a al·lucinar per no prendre la seva medicació, mentre que la Nancy es recupera de la seva malaltia. En un atac de ràbia, James mata a punyalades la seva mare, abans d'apunyalar i ferir el seu pare. Poc abans del funeral de Nancy, Donald dona suport apassionadament al seu fill, provocant l'hostilitat de la resta de la família. Al funeral, James creu que ha vist la seva mare i s'acosta a abraçar-la. Als ulls d'en James, llavors ella apunyala al seu fill diverses vegades, tot i que tothom veu que James agafa el ganivet amb el qual va matar la seva mare al seu propi estómac.

La pel·lícula acaba amb Donald aparentment amb la mateixa condició que el seu fill, sent atès a casa seva. Apunyala una de les infermeres i se l'emporten.[2][3]

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

La recepció de la crítica per The Living and the Dead va ser majoritàriament positiva, i a agregador de ressenyes Rotten Tomatoes la pel·lícula té un índex d'aprovació del 91% basat en 11 crítiques.[4]

Premis

[modifica]
  • Premi del jurat del Fantastic Fest al millor actor al Fantastic Fest (2006, guanyador - Leo Bill)
  • Premi del jurat del Fantastic Fest al millor director al Fantastic Fest (2006, guanyador)
  • Premi del jurat del Fantastic Fest al millor maquillatge al Fantastic Fest (2006, guanyador)
  • Premi del jurat del Fantastic Fest a la millor pel·lícula al Fantastic Fest (2006, guanyador)
  • Premi del jurat del Fantastic Fest a la millor actriu secundària al Fantastic Fest (2006, guanyador - Kate Fahy)
  • Premi Noves Visions. Menció Especial al Festival de Sitges (2006, guanyador)[5]

Referències

[modifica]
  1. The Living and The Dead a Time Out
  2. Family Values Gone Awry in a Cavernous Mansion, New York Times, 24 oct 2007
  3. The Living and The Dead a Dread Central
  4. «The Living and the Dead (2007)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 13 gener 2014].
  5. El polémico palmarés de la 39 edición del Festival de Sitges, espinof.com, 15 d'octubre de 2006

Enllaços externs

[modifica]