Tolovkita
 Tolovkita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | IrSbS |
| Localitat tipus | placer del riu Tolovka, massís ultrabàsic Ust'-Bel'skii, Koryak Upland, Krai de Kamtxatka, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.25 |
| Dana | 2.12.3.5 |
| Heys | 3.12.65 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 6,027(3) Å |
| Grup espacial | grup espacial 198 |
| Color | gris acer |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Magnetisme | no magnètica |
| Impureses comunes | Pt, Os, Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-055 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Tol |
| Referències | [1] |
La tolovkita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la cobaltita. Rep el nom del riu Tolovka (Rússia), on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]La tolovkita és un sulfur de fórmula química IrSbS. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980, sent publicada per primera vegada el 1981. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tolovkita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu de mineria de Leningrad.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al placer del riu Tolovka, al massís ultrabàsic Ust'-Bel'skii, dins el krai de Kamtxatka (Rússia). També ha estat descrita a l'Iran, el Japó, els Estats Units, el Canadà, Noruega i Escòcia.
Referències
[modifica]