Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Valsartan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacValsartan
Malaltia objecteinsuficiència cardíaca congestiva, hipertensió arterial i cardiopatia Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria D per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost heterocíclic i àcid carboxílic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCC09CA03 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC24H29N5O3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular435,22704 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS137862-53-4 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)60846 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS3937 i 593 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00177 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider54833 Modifica el valor a Wikidata
UNII80M03YXJ7I Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00400 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI9927 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1069 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.113.097

El valsartan (segons la Denominació Comuna Internacional) o valsartà és un medicament antihipertensiu de la classe dels antagonistes dels receptors d'angiotensina II[1] (ARA II). Actua a nivell dels receptors AT1, bloquejant l'acció de l'angiotensina II i provocant la dilatació de les arteries.[cal citació] Este fet ocasiona una caiguda de la tensió arterial sistèmica. El valsartan s'empra principalment per al tractament de la hipertensió arterial lleu o moderada de diverses etiologies; encara que també se'n fa ús en les malalties congestives (per exemple, en la insuficiència cardíaca) i com a tractament després d'un infart agut de miocardi (IAM).[cal citació] Als Estats Units fou autoritzat per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA, de l'anglès Food and Drug Administration) al decembre de 1996.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. Ritter J, Flower R, Henderson G, Loke YK, MacEwan D, Rang H. Sistema vascular. Rang y Dale. Farmacología. 9.ª ed. Elsevier España; 2020. 290-309.