Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Vanilla Sky

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVanilla Sky
Fitxa
DireccióCameron Crowe
Protagonistes
ProduccióCameron Crowe
Tom Cruise
Paula Wagner
Dissenyador de produccióCatherine Hardwicke Modifica el valor a Wikidata
GuióAlejandro Amenábar
Mateo Gil
Cameron Crowe
MúsicaNancy Wilson
FotografiaJohn Toll
MuntatgeJoe Hutshing
Mark Livolsi
ProductoraParamount Pictures
Cruise/Wagner Productions
Vinyl Films
Summit Entertainment
Artisan Entertainment
Sociedad General de Cine (SOGECINE) S.A.
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2001
Durada136 min
Idioma originalanglès, castellà, francès
RodatgeLong Beach i Nova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost68 milions de dòlars
Recaptació203.400.000 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAbre los ojos Modifica el valor a Wikidata
GènereCiència-ficció
Thriller romàntic
Temasuïcidi, telepresència i bellesa Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XXII Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatThe Seine in Argenteuil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0259711 FilmAffinity: 774600 Allocine: 29260 Rottentomatoes: m/vanilla_sky Letterboxd: vanilla-sky Mojo: vanillasky Allmovie: v255994 TCM: 452610 Metacritic: movie/vanilla-sky TV.com: movies/vanilla-sky AFI: 62237 TMDB.org: 1903 Modifica el valor a Wikidata

Vanilla Sky és una pel·lícula estatunidenca del 2001 de thriller psicològic dirigida per Cameron Crowe, que ha sigut descrita pels crítics com "una estranya barreja de ciència-ficció, romanç, i realitat distorsionada",[1] Ha estat doblada al català.[2]

Es tracta d'un remake de la pel·lícula espanyola Abre los ojos" (1997), escrita per Alejandro Amenábar i Mateo Gil, aquesta nova producció és protagonitzada per Tom Cruise, Cameron Diaz, Penélope Cruz (qui també aparegué en la pel·lícula original en el mateix paper), Jason Llig, i Kurt Russell. En Estats Units, obtingué guanys per prop de 100 milions de dòlars.

En algunes escenes de la pel·lícula, el protagonista esmenta un quadre dit "Cel de Vainilla" (Vanilla Sky), pintat per Monet, i el qual -segons David- era el quadre favorit de la seua mare, aquesta pintura apareix penjada en un mur de la seua habitació, aquest quadre existeix realment, el seu títol és "La Seine à Argenteuil".

Argument

[modifica]

Vanilla Sky és una cinta en la qual es narra la història de David Aames (Tom Cruise), un jove que té tot el que un home pot desitjar: Dones, diners i poder. Fins que un dia coneix durant la seua festa de natalici, a una xica dita Sofia Serrano (Penélope Cruz) de qui s'enamora instantàniament, fent a un costat a Julianna Gianni (Cameron Diaz), qui fins a aqueix moment creia que tenia una espècie de relació amorosa garantida amb David; la trobada amb Sofia li fa veure a David la necessitat d'assentar-se i de canviar el seu balafiador estil de vida, tot açò en una nit en la qual David descobrix el que és el veritable amor. L'eix principal de la pel·lícula és un tràgic accident automobilístic, provocat per Juliana volent acabar amb la seua vida emportant-se a David amb ella, en el qual David sobreviu però queda deformat facialment. A partir d'eixe moment la vida de David canvia dràsticament per a malament, i David lluitara a com puga per a poder ser feliç, però semblara que la mateixa vida fora un malson de la qual David no es pot alçar, les cares canvien, els dolents records tornen, etc.[3]

Repartiment

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Vanilla guy / Smirky Tom Cruise lacks the depth for complex, surreal film».
  2. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Vanilla Sky». [Consulta: 25 setembre 2018].
  3. Holden, Stephen «FILM REVIEW; Plastic Surgery Takes A Science Fiction Twist» (en anglès). The New York Times.