Varenga
Varenga[1] o madís[2][3] o medís[4] és la primera peça corba o forcada formant corbes simètriques que es posa travessada en sentit perpendicular o de babord a estribord emmetxada sobre la carena, sobre la quilla per a formar la base o peu de la quaderna.
Tipus de varenga
[modifica]Segons el lloc que ocupa, l'angle de les seues dues branques o braços és més o menys agut i pren la denominació respectiva de:
- Les Varengues planes són les més obertes que formen el pla del vaixell i entre les quals es diu mestra la del major angle i sobre que s'aixeca o construeix la quaderna d'aquest sobrenom
- Les Varengues aixecades comencen a tancar l'angle de les seves branques i segueixen a les anteriors cap a proa i cap a popa: les últimes d'aquesta part reben el nom peculiar de forquilles o també varengues caputxines.
- En l'ús comú i general de la marineria, en prendre la part per tot la varenga es confon moltes vegades amb la quaderna i s'usen indistintament el nom d'una per l'altre.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Varenga a Optimot
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «madís». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ El terme madís és preferible davant de medís a causa del seu origen; a l'Edat Mitjana el nom era madir, que en plural dona madirs, que accentuant la segona síl·laba i sense pronunciar la –r dona madís; per tant avui dia quan parlem de madissos no fem rés més que fer de nou el plural. El terme madir prové del llatí materium ‘fusta, tronc, fustam’, com el cast. madero, però en castellà el terme naval habitual és varenga, del fr. varengue, i aquest del suec wranger ‘costat d'un vaixell' o de l'esc. antic vrang ‘quaderna’, derivat de wringan ‘post en forma d'arc’., La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic, Marcel Pujol i Hamelink https://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/106823
- ↑ DCVB: Medís.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Varenga
