Verònica
|
Aquest article tracta sobre una planta. Si cerqueu el personatge bíblic, vegeu «santa Verònica». |
Veronica  | |
|---|---|
_Veronica_chamaedrys_-_Flowers.jpg) Veronica chamaedrys | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Veronica L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Veronica officinalis |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Verònica |
.svg){kind=icon}
Verònica (Veronica) és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies.[1]
Particularitats
[modifica]Són Plantes anuals o perennes. Abans es classificaven dins de la família de les escrofularàcies.[2]
Encara que hi ha moltes espècies diferents, totes elles tenen només dos estams fèrtils molt aparents i una corol·la amb 4 pètals soldats únicament per la base. Un d'ells més petit que els altres, per la qual cosa les flors tenen simetria bilateral.[2]
El nom del gènere prové de l'estació VI del Viacrucis, on Verònica es va atansar a Jesús i li va eixugar la cara amb el seu vel. Hom diu que aquesta mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberi (Tiberius Claudius Nero) de les seves nafres. Les fulles d'algunes espècies, com les de l'herba dels leprosos, s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.
Taxonomia
[modifica]
N'hi ha més de 200 espècies:[1]
Als Països Catalans s'han citat 31 espècies diferents, i algunes subespècies:[2]
- Veronica acinifolia L.: pradells teròfítics, La Selva.
- Veronica agrestis L.: camps de conreu d'indrets humits, Pirineus i València (Alt Palància).
- Veronica alpina L.: congesteres, Pirineus.
- Veronica anagallis-aquatica L. fonts i rierols, arreu dels PPCC.
- Veronica aphylla L.: congesteres, Pirineus.
- Veronica aragonensis Stroh: roques calcàries. Pirineus Centrals.
- Veronica arvensis L.: pradells teròfítics: Catalunya, València i Illes Balears.
- Veronica austriaca L.: diverses subespècies als estatges montà i mediterrani.Catalunya, rara a València.
- Veronica beccabunga L.: fonts, rierols, principalment N de Catalunya, rara a les illes i València.
- Veronica bellidioides L.: prats alpins àcids, Pirineus.
- Veronica chamaedrys L.: boscos caducifolis, vorada de bosc, prats. Nord de Catalunya rara a València.
- Veronica cymbalaria Bodard: indrets rocosos, sud de València i Illes Balears.
- Veronica dillenii Crantz: pradells terofítics. Pirineus i Montseny.
- Veronica filiformis Sm.
- Veronica fruticulosa L.: dues subespècies en pastures i roquissers, Pirineus.
- Veronica hederifolia L.: camps de conreu, llocs ruderals, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
- Veronica longifolia L.
- Veronica montana L.: fagedes i boscos humits. Nord de Catalunya.
- Veronica nummularia Gouan: roques calcàries, Pirineus.
- Veronica officinalis L.: boscos caducifolis, estatge montà. Rara a València.
- Veronica peregrina L.: indrets ruderals, rarament naturalitzada als PPCC.
- Veronica persica Poiret in Lam.: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
- Veronica polita Fries: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
- Veronica ponae Gouan: herbassars humits, Pirineus.
- Veronica praecox All.: indrets ruderals continentals, camps de conreu. Catalunya, rara a València.
- Veronica scutellata L.: molleres àcides, Pirineus.
- Veronica serpyllifolia L.: vores de camí, indrets trepitjats humits. Nord de Catalunya, rara a València.
- Veronica spicata L.: pastures, Pirineus
- Veronica triphyllos L.: camps de cereals, Pirineus, València (Muntanyes Catalanidiques)
- Veronica urticifolia Jacq.: fagedes humides, Pirineus.
- Veronica verna L.:Pradells terofitics, estatge montà, Pirineus i rara al sud de València.
V.filiformis i V.longifolia són espècies alòctones, que en ocasions es poden trobar en estat silvestre.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Plants of the World Online» (en anglès). Kew Royal Botanic Garden. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ "Rare plant in forest has botanists bamboozled". New Zealand Herald. 10 de Novembre 2009.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». Universitat de Barcelona. [Consulta: 20 maig 2024].
Bibliografia
[modifica]
- D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: A new classification of the Veroniceae – Problems and possible solution. IA: Taxon 53 (2) 2004
- D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: Evolution of Veroniceae: a phylogenetic perspective. A: Annals of the Missouri Botanical Garden 91(2) 2004