Verderol (bolet)
Tricholoma equestre  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma equestre ((L.) P. Kumm., 1871)[1] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus equestris | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
.svg){kind=icon}
El verderol, groguet o pixaconill (Tricholoma equestre) és una espècie de fong pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Morfologia
[modifica]- Barret de color groc viu a groc verdós, més brunenc cap al centre.
- Superfície viscosa en el jove, s'asseca en l'adult i es trenca en esquametes brunes.
- Cutícula separable.
- Làmines juntes i grogues.
- Cama plena, robusta, més inflada al peu, del color de les làmines.
- Carn blanca, groguenca sota la cutícula.
- L'esporada és blanca.
- Olor i sabor agradables.[3][4]
Hàbitat
[modifica]És una espècie exclusiva de coníferes (sobretot de pins) que fa la seua aparició al llarg de la tardor. És més corrent sobre sòls silícics, i des de la terra baixa a l'alta muntanya.[5][6]
Ús gastronòmic
[modifica]En els darrers anys, s'han publicat diversos estudis que relacionen el consum de grans quantitats d'aquest bolet en un període curt amb casos de rabdomiòlisi (destrucció del teixit muscular estriat) i que, en alguns casos, pot portar a la mort per implicació de la musculatura miocardíaca. En canvi, els trastorns digestius són mínims i, fins i tot, absents.[7][8] És gastronòmicament apreciat al sud-oest de França, mentre que a Itàlia n'està prohibida la seua comercialització. A l'Estat espanyol també es va prohibir la seua venda al BOE per l'ordre SCO/3303/2006 del 23 d'octubre del 2006.[9][4]
Confusió amb altres bolets
[modifica]Es pot confondre amb Tricholoma sulfureum, el qual és més petit, tòxic i fa una olor característica de sofre.[10]
Referències
[modifica]- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
- ↑ 4,0 4,1 www.isona.org (català)
- ↑ Gràcia, Enric, 2005.
- ↑ Fungipedia.es Arxivat 2010-06-17 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Agència Catalana de Seguretat Alimentària - Generalitat de Catalunya (català)
- ↑ Bedry R, Baudrimont I, Deffieux G, et al., (2001). «Wild-mushroom intoxication as a cause of rhabdomyolysis». N. Engl. J. Med. 345 (11): pp. 798–802. [1]
- ↑ BOE
- ↑ Bolets de les illes Balears (català)
