En la Volta a Suïssa, en tant, que prova World Tour, hi participen els 18 equips ProTour. A banda, l'organització ha convidat dos equips continentals professionals: Team NetApp i Team Type 1-Sanofi Aventis.
Etapa d'alta muntanya, amb un inici molt complicat, amb l'ascensió al Nufenenpass, de categoria especial, per tot seguit iniciar un llarg descens i una part central de l'etapa totalment plana. El final torna a ser complicat, amb l'ascensió a Crans-Montana, i un port de 1a categoria a sols 9 km per a l'arribada.[3]
L'etapa es decidí en la darrera ascensió del dia, quan Mauricio Soler (Movistar Team) atacà a manca de dos quilòmetres per l'arribada i entrant en solitari a la meta de Crans-Montana. Aquesta victòria era la primera en els darrers quatre anys de carrera i a més li serví per a obtenir el mallot de líder. El fins aleshores líder, Fabian Cancellara (Team Leopard-Trek) va perdre contacte ben aviat en la darrera ascensió. Andy Schleck (Team Leopard-Trek) també va perdre un temps significatiu.[4][5]
Etapa curta però intensa, amb l'ascensió a dos colosos, el Grimselpass, de 1a categoria (km 50,1) i el Grosse Scheidegg, de categoria especial, a sols 11 km per a l'arribada.[6]
Etapa molt moguda des dels primers quilòmetres, amb una nombrosa escapada amb gent important com Andy Schleck, Jacob Fuglsang, José Joaquín Rojas, Peter Sagan, Jan Bakelants o Jens Voigt, entre d'altres. L'ascensió al Grimselpass (1a categoria), va provocar que el grup perdés efectius, però en el llarg descens molts d'ells tornarien a enllaçar. És en aquest punt quan Bakelants intenta l'aventura, sense sort. En l'ascensió al Grosse Scheidegg, 18 kilòmetres al 7,2%, el grup d'escapats es trencà, de la mateixa manera com el grup dels favorits, del qual saltà Damiano Cunego (Lampre-ISD), el qual a poc a poc anà passant ciclistes fins a coronar el port en primera posició. En el llarg descens Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) se l'uní, jugant-se la victòria a l'esprint, que fou clàrament per a Sagan. Per la seva part Cunego aconseguí el lideratge en superar a Soler en una mica d'un minut.[7][8]
Etapa trencacames, amb tres dificultats puntuables, una de segona, al km 62,1 i dues de tercera, als quilòmetres 161,8 i 186,4. La darrera d'elles es troba a sols 12 km per a l'arribada.[9]
Etapa amb dues parts ben diferenciades. Un començament totalment pla i uns darrers quilòmetres d'àltissima exigència física, amb final en un port de categoria especial. Anteriorment els ciclistes hauran superat dos ports de 3a categoria, als km 91,7 i 135,5.[15]
Etapa més llarga de la present edició, amb els primers 125 km d'etapa ascendents, superant quasi 2000 metres de desnivell fins a arribar al cim del Flüelapass (categoria especial). Tot seguit s'inicia un llarg descens que es veu interromput per l'ascensió a un port de segona (km 182,5). Un port de 1a categoria a sols 3,5 km per a l'arribada ha de servir per clarificar el vencedor final.[20]
Una escapada formada per 15 ciclistes durant l'ascens al Fluelpass marca l'etapa. Els escapats, entre els quals hi havia Andy Schleck, José Joaquín Rojas, Christian Vande Velde o Thomas de Gendt arribaren a tenir més de 7' sobre el gran grup, però en la darrera ascensió del dia s'escapà Thomas de Gendt per arribar en solitari a la meta. No hi ha cap canvi en la general.[21]
Etapa plana, amb sols dues dificultat en els darrers quilòmetres d'etapa, un port de tercera (km 143,5) i un de quarta (154,2).[22]
Etapa que es decidí a l'esprint i en què Peter Sagan guanyà la seva segona etapa en aquesta edició. Destaca el temps perdut per Bauke Mollema per una punxada a manca de 15 km. El seu equip, el Rabobank ProTeam, acusà el Team Leopard-Trek de conducta antiesportiva per haver tirat del grup en lloc d'esperar-lo.[23][24]
Contrarellotge individual que ha de servir per determinar el vencedor final d'aquesta edició de la Volta a Suïssa. Fins al km 23 té tendència a pujar, per a partir d'aquell moment baixar fins a l'arribada.[25]