Wilhelm Ostwald

Wilhelm Ostwald

Nom original	(de) Wilhelm Friedrich Ostwald
Biografia
Naixement	2 setembre 1853 Riga (Imperi Rus)
Mort	4 abril 1932 (78 anys) Großbothen (Alemanya)
Sepultura	Gran Cementiri de Riga
Formació	Universitat Imperial de Dorpat Institut Estatal de Riga núm. 1
Director de tesi	Carl Ernst Heinrich Schmidt i Arthur von Oettingen
Activitat
Camp de treball	Física
Lloc de treball	Leipzig
Ocupació	químic, escriptor, físic, filòsof, idista, inventor, professor d'universitat, esperantista, professor
Ocupador	Universitat de Leipzig Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Imperial de Dorpat Universitat Tècnica de Riga
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1906–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1905–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1887–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia de Ciències d'Hongria Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Korporatsioon Fraternitas Rigensis (en)
Obra
Obres destacables Maduració d'Ostwald Llei de dilució d'Ostwald (1902) Procediment Ostwald
Estudiant doctoral	Ejnar Hertzsprung, Arthur Noyes, Alwin Mittasch, Arthur Noyes, Christian Füchtbauer, George Jaffé, Max Trautz, Otto Pufahl (en) i Colin G. Fink (en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 605]
Família
Cònjuge	Flora Helene* Mathilde Ostwald (von Reyher)
Fills	Wolfgang Ostwald, Walter Ostwald
Pares	Gottfried Ostwald   i Elisabeth Ostwald
Germans	Eugen Heinrich Ostwald
Premis
(1923)  Medalla Wilhelm Exner (1909)  Premi Nobel de Química (1904)  Premi Càtedra Faraday  doctor honoris causa per l'Institut Tecnològic de Karlsruhe  doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge  doctor honoris causa per la Universitat d'Aberdeen  doctor honoris causa per la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg  doctor honoris causa per la Universitat de Toronto

Friedrich Wilhelm Ostwald —Vilhelms Ostvalds— (Riga, Imperi Rus, 2 de setembre de 1853 - Grossbothen, Alemanya, 3 d'abril de 1932) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1909. Va ser un ferm defensor de la llengua auxiliar internacional esperanto, i posteriorment de l'ido.

Biografia

Va néixer el 1853 a la ciutat de Riga, en aquells moments part de l'Imperi Rus i avui dia capital de Letònia, en una família d'ètnia bàltico-germana. Va estudiar química a la Universitat Estatal de Tartu, on es graduà el 1875 i treballà com a professor en aquest centre fins al 1881. Entre 1881 i el 1887 fou professor de l'Institut Politècnic de Riga, i el 1887 es va traslladar a la Universitat de Leipzig com a professor de Química Física.

A la ciutat de Leipzig va fundar l'Institut Ostwald, primer institut dedicat a l'estudi de la química física, que va dirigir fins a la seva jubilació el 1906.

També es va interessar pels problemes de la comunicació internacional. Així, va aprendre esperanto i, més tard, ido. A més, va ser un dels membres de la Delegació per a l'Adopció d'una Llengua Auxiliar (en francès, Délégation pour l'Adoption d'une Langue Auxiliaire Internationale). Posteriorment, els diners del premi Nobel els donaria a una entitat que promovia la llengua auxiliar internacional ido.

Ostwald morí a la ciutat de Grossbothen, prop de Leipzig, el 1932.

Recerca científica

Va formular la llei d'Ostwald que regeix els fenòmens de dissociació en les dissolucions d'electròlits. El 1900 va descobrir un procediment de preparació de l'àcid nítric per oxidació de l'amoníac, facilitant la producció en massa de fertilitzants i d'explosius per Alemanya durant la Primera Guerra Mundial. Així mateix va idear un viscosímetre, que avui dia se segueix utilitzant per a amidar la viscositat de les dissolucions.

Va propugnar una nova teoria del color, defensant la normalització dels colors i creant a Dresden un laboratori destinat al seu estudi l'any 1920. Va destacar, a més, com escriptor i editor científic. En el camp de la filosofia mereix esmentar-se la doctrina energètica que va elaborar i que intenta explicar la majoria dels fenòmens en funció de la seva energia física.

Va obtenir el Premi Nobel de Química l'any 1909 pel seu treball sobre la catàlisi així com els experiments sobre la velocitat de reacció i l'equilibri químic.