De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no
cita les fonts o necessita més referències per a la seva
verificabilitat .
L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA ) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres . Aquesta variant es va dissenyar amb l'objectiu d'unificar els diferents alfabets SAMPA i estendre'ls per a arribar a cobrir tots els trets que ara cobreix l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).
El resultat ha estat un alfabet fonètic inspirat en el SAMPA que empra els 7 bits del codi ASCII .
Els símbols de AFI que són lletres minúscules ordinàries tenen el mateix valor en X-SAMPA i en AFI .
En X-SAMPA s'usa la barra inversa \ com a caràcter de fuita per a crear un nou símbol. Per exemple O és un so diferent de O\ , amb el qual no manté cap relació.
Els diacrítics en X-SAMPA se situen posteriorment al símbol que modifiquen. Exceptat en el cas de ~ per a la nasalització, = per a consonant sil·làbica, i ` pels retroflexes i roticitat. Els diacrítics s'uneixen al símbol que modifiquen mitjançant una línia de subratllament _.
Els nombres del _1 al _6 s'empren per als diacrítics que denoten el nombre del to en una expressió determinada.
X-SAMPA
AFI
AFI
Descripció
Exemples
a
a
vocal oberta baixa frontal no arrodonida
francès dame [dam], espanyol pare [paD4i]
b
b
oclusiva bilabial sonora
anglès bed [bEd], francès bon [bO~]
b_<
ɓ
bilabial implosiva sonora
c
c
palatal oclusiva sorda
hongarès latyak [lAcAk]
d
d
oclusiva alveolar sonora
anglès dog [dQg], francès doigt [dwa]
d'
ɖ
retroflexa oclusiva sonora
d_<
ɗ
dental/alveolar implosiva sonora
vocal frontal, no arrodonida, mig tancada
francès ses [es]
f
f
labiodental fricativa sorda
espanyola fi [fi]
g
g
oclusiva velar sonora
anglès go [g@u], francès longue [el~g]
g_<
ɠ
velar implosiva sonora
h
h
glotal fricativa sorda
anglès house [haUs]
h\
ɦ
glotal fricativa sonora
i
i
vocal frontal, tancada, tibant, no arrodonida
espanyol si [si]
j
j
palatal aproximant
espanyol hi ha [aj], anglès yes [jEs], francès yeux [j2]
j\
ʝ
palatal fricativa sonora
k
k
velar oclusiva sorda
espanyol carro [karo]
alveolar lateral aproximant
espanyol llei [lej]
l'
ɭ
retroflexa lateral aproximant
l\
ɺ
sonora alveolar lateral vibrant simple
m
m
bilabial nasal
espanyol mes [mes]
n
n
alveolar nasal
espanyol no [no]
n `
ɳ
retroflexa nasal
suec hörn [h2:n`]
o
o
vocal mig tancada, posterior, arrodonida
espanyol ull [oxo]
bilabial oclusiva sorda
espanyol gos [però]
p\
φ
bilabial fricativa sorda
japonès fu
uvular oclusiva sorda
r
r
alveolar vibrant múltiple
espanyol gos [però]
r`
ɽ
retroflexa vibrant simple
r\
ɹ
(post-)alveolar aproximant sonora
r\`
ɻ
retroflexa aproximant
alveolar fricativa sorda
espanyol sí [si]
s'
ʂ
sorda retroflexa fricativa
s\
ɕ
alveolopalatal fricativa sorda
t
t
alveolar oclusiva sorda
espanyol el teu [el teu]
t'
ʈ
sorda oclusiva retroflexa
o
o
vocal arrodonida posterior tancada tibant
espanyol el seu
labiodental fricativa sonora
anglès vest [vEst], francès voix [vwa]
v\ (or P)
ʋ
labiodental aproximant
w
w
labiovelar aproximant
espanyol bé [bweno], anglès west [wEst], del francès oui [wi]
x
x
velar fricativa sorda
espanyol caixa [kaxa]
x\
ɧ
postalveolar i velar fricativa sorda
i
i
vocal frontal tancada arrodonida tibi
francès el teu [ty]
z
z
alveolar fricativa sonora
anglès zoo [zu:], francès assot [azOt]
z`
ʐ
sonora retroflexa fricativa
z\
ʑ
alveolopalatal fricativa sonora
X-SAMPA
AFI
AFI
Descripció
Exemple
A
ɑ
vocal oberta posterior no arrodonida
de l'anglès start [stA:rt]
B
β
bilabial fricativa sonora
B\
ʙ
bilabial vibrant sonora
evoca la interjecció “brrr” (en sentir esgarrifança)
C
ç
palatal fricativa sorda
alemany ich [iC] o welche [vElC@]; anglès human [Cjum@n] (encara que les transcripcions de l'anglès solguin emprar "[hj]" en lloc de "[çj]")
D
ð
dental fricativa sonora
anglès then [Den]
ɛ
vocal mig oberta frontal no arrodonida
francès même [mEm]
F
ɱ
labiodental nasal
anglès emphasis ["Eff@sis] (en parla ràpida, si no ["Emf@sis])
G
γ
velr fricativa sonora
grec gamma
G\
ɢ
uvular oclusiva sonora
G\_<
ʛ
uvular implosiva sonora
H
ɥ
semivocal labiopalatal
francès huit [Hi]
H\
ʜ
epiglotal fricativa sorda
I
ɪ
vocal laxa tancada frontal no arrodonida
anglès kit [kIt]
I\
vocal tancada central laxa no arrodonida, no apareix a l'AFI
J
ɲ
palatal nasal
espanyol any [all]
J\
ɟ
palatal oclusiva sonora
hongarès egy [EJ\]
J\_<
palatal implosiva sonora
K
ɬ
alveolar lateral fricativa sorda
galés llaw
K\
ɮ
alveolar lateral fricativa sonora
ʎ
palatal lateral
espanyol clau [LaBe] (sense ieisme ), italià famiglia
L\
ʟ
velar lateral sonora
M
ɯ
vocal tancada posterior no arrodonida
coreà o
M\
ɰ
velar aproximant
espanyol foc [fweM\o]
ŋ
vetllar nasal
anglès thing [TIN]
N\
ɴ
uvular nasal
japonès sant [sant\]
O
ɔ
vocal arrodonida mig oberta posterior
anglès britànic thought [TO:t]
O\
ʘ
clic bilabial
P (or v\)
ʋ
labiodental aproximant
ɒ
vocal oberta posterior arrodonida
anglès britànic lot [lQt]
R
ʁ
uvular fricativa sonora
francès roi [Rwa]
R\
ʀ
uvular vibrant sonora
ʃ
palatoalveolar fricativa sorda
anglès ship [SIp]
T
θ
dental fricativa sorda
espanyol vegada (sense seseo), anglès thin [TIn]
O
ʊ
vocal arrodonida posterior tancada laxa
anglès foot [fUt]
O\
vocal central laxa tancada arrodonida, no apareix a l'AFI
ʌ
vocal mig oberta no arrodonida
anglès strut [strVt]
W
ʍ
labial-velar fricativa sorda
escocès when
X
χ
uvular fricativa sorda
galés bach
X\
ħ
farinjal fricativa sorda
àrab ha’
I
ʏ
vocal laxa tancada frontal arrodonida
alemany hübsch [hYpS]
Z
ʒ
palatoalveolar fricativa sonora
anglès measure ["mEZ.O@]
X-SAMPA
AFI
AFI
Descripció
Exemple
.
trencament sil·làbic
"
ˈ
accent primari
%
ˌ
accent secundari
&
ɶ
vocal oberta frontal arrodonida
danès drømme
' (or _j)
ʲ
palatalitzada
*
símbol indefinit, SAMPA's “conjunctor”
-
separador
/
indeterminació en vocals franceses
{
æ
vocal frontal no arrodonida gairebé oberta
anglès trap [tr{p]
}
ʉ
vocal tancada central arrodonida
suec sju
1
ɨ
vocal tancada central no arrodonida
galés el teu
2
ø
vocal mig tancada, frontal, arrodonida
francès deux [d2]
3
ɜ
vocal central llarga
anglès britànic nurse [n3:s]
3\
ɞ
vocal mig oberta, central, arrodonida
4
ɾ
alveolar vibrant simple
espanyol però; anglès nord-americà better
5
ɫ
dark l; vegeu també _i
de l'anglès milk [la meva5k]
6
ɐ
schwa oberta
de l'alemany besser [bes6]
7
ɤ
vocal no-arrodonida mig tancada posterior
8
ɵ
vocal no-arrodonida mig tancada central
del suec buss
9
œ
vocal arrodonida frontal mig oberta
francès neuf [n9f]
:
ː
llarga
:\
ˑ
mitjà llarga
l'estonià destria tres extensions vocàliques diferents
<
començ de notació no segmental (ex.: SAMPROSA)
<\
ʢ
epiglotal fricativa sonora
>
fi de notació no segmental
>\
ʡ
epiglotal oclusiva
?
ʔ
aturada glotal
alemany Verein [fe6?aIn], també del danès stød
?\
ʕ
farinjal fricativa sonora
de l'àrab ‘ayn
@
ə
schwa
de l'anglès banana [b@"nA:n@] (britànic) [b@"n{n@] (nord-americana)
@\
ɘ
vocal central mig tancada no arrodonida
^
↑
upstep
!
↓
downstep
!\
ǃ
retroflexe clic
minor (foot) group
\
ǀ
clic dental
major (intonation) group
\|\
ǁ
clic lateral
=\
ǂ
clic alveolar
-\
̮
linking mark
X-SAMPA
AFI
AFI
Descripció
_"
¨
centralitzada
_+
˖
avançada
_-
˗
retreta
_/
ˇ
ascendent
_0
̥
sorda
_<
implosiva
= (or _=)
̩
sil·làbica
_>
ʼ
ejectiva
_?\
ˤ
farinjalitzada
_\
ˆ
to descendent
_^
̯
no sil·làbica
_}
̚
realització inaudible
`
˞
rot icidad en vocals, retroflexió en consonants (AFI utilitza diferents símbols per a consonants, vegeu t' com a exemple)
~ (or _~)
~
nasalització
_A
̘
arrel de la llengua avançada
_a
̺
apical
_B
̏
to extra baix
_B_
to baix ascendent
_c
̜
poc arrodonit
_d
̪
dental
_
~
velaritzat o farinjalitzat; vegeu també 5
<F>
caiguda global
_F
^
to descendent
_G
ˠ
velaritzat
_H
ˊ
to alt
_H_T
to alt ascendent
_h
ʰ
aspirada
_j (or ')
ʲ
palatalitzada
_k
̰
veu xerricant
_
`
to baix
_
ˡ
lateral
_M
¯
to mitjà
_m
̻
laminal
_
̼
linguolabial
_n
n
nasal
_O
̹
arrodonit
_o
˕
descendit
_
̙
arrel de la llengua retreta
<R>
ascensió global
_R
ˇ
to ascendent
_R_F
to ascendent descendent
_r
˔
ascendit
_T
˝
to extra alt
_t
̤
veu velada
_
ˬ
sonora
_w
ʷ
labialitzada
_X
˘
extra breu
_x
˟
mig centralitzada
